Com més Stevia, més dolç

Tornem a parlar de la Stevia, perquè volem contar-vos més coses. Vols conrear-la a casa? Sabies que el seu nom és degut a un botànic valencià? Saps com usar-la? Acomanya’ns!

A pesar que ja em parlat en Espores sobre la Stevia, encara no hem acabat. Hui, ampliarem la informació que ja us donàrem sobre aquesta planta edulcorant. Però, sabem bé què és la Stevia? És un arbust menut que no sol fer més de 80cm, de fulla perenne i de la família de les compostes. El seu nom és Stevia Rebaudiana Bertoni, en honor a tres científics, un d’ells, valencià, però ara us ho contarem amb més detall.

Procedent de Paraguai i Brasil i veïna del la famosa herba mate, és l’edulcorant natural més antic que es coneix. Els nadius americans l’anomenaven Ca’a He’i (cal pronunciar la doble a i fer aspirada l’h, com l’h anglesa). Les flors són blanques i discretes i les fulles, d’uns 5 cm contenen el sabor dolç. El conreu intensiu està destinat exclusivament a l’obtenció de les substàncies edulcorants.

Com consumir Stevia
La Stevia pot consumir-se de tres formes: la fulla fresca, la fulla seca i l’edulcorant manufacturat a partir de fulles seques. En el primer cas, el consum de la fulla fresca, haurem de conrear-les i tenir en compte que durant els mesos de tardor i hivern, la planta no creix massa i haurem de mesurar el consum de fulles o usar les fulles assecades en pots de vidre de la temporada anterior. D’aquesta manera podrem preparar-nos una infusió de Stevia sense afegir cap altre edulcorant o moldre-la i usar-la com si fóra sucre, encara que haurem de filtrar el líquid abans de prendre’l. Pel que fa a la Stevia manufacturada, és ben fàcil trobar-la als supermercats habituals en saquets con els de sacarina.

Fulla de Stevia seca i mòlta

Les fulles d’aquesta planta, a més, tenen propietats bactericides així que en mastegar-les, ajudarem a eliminar els bacteris que ens causen les càries. Si amb tot açò us heu animat a afegir als test de la vostra casa una planta de Stevia, us alegrarà saber que el conreu domèstic és ben senzill i que una sola planta pot viure uns sis anys, si la cuidem, bé. Necessita un substrat àcid així que, quan comprem la torba, comprovarem que el pH és inferior a 7. El canvi de test el farem abans de la primavera i hi afegirem, al test de major grandària, un adob químic d’alliberament lent, com els granulats de què ens parlava el nostre Jardiner a l’últim article.

Ara en vull una en casa!
La regarem a diari en estiu i dues vegades per setmana a la primavera i a la tardor. A l’hivern usarem el truc del dit al test i si la torba està seca, regarem un poc. Recorda no deixar cap plat amb aigua estancada baix del test. Pel que fa a les temperatures, cal recordar que, en ser una planta tropical no tolera bé les gelades, les altes temperatures i la sequedat ambiental.

 Refresc amb Stevia. Imatge de FlickR. Autor: Mike Mozart

I si la nostra planta de Stevia comença a ser un èxit al veïnat, aprèn a fer esqueixos reparteix-ne! Descartem la propagació per llavors perquè la germinació no és senzilla, ben al contrari que l’ús d’esqueixos. Cal esperar a finals d’abril i garantir-nos que la planta no te flors ni botons florals per obtenir branques ben formades i procedirem de la següent manera: triem la rama més sana i forta i ens fixarem en que les seues fulles creixen de dos en dos, oposadament, just per damunt d’un nus. Des de l’extrem de la rameta contarem 5 nusos i tallarem just per baix del cinqué. Retirem les fulles, excepte les de l’últim parell de l’àpex, però no les rebutgeu, prepareu una infusió amb elles. Ja tenim l’esqueix!

Si el que volem és que els veïns no vinguen a demanar-nos Stevia cada poc,els haurem d’ensenyar a plantar els esqueixos. Amb els testos preparats amb la torba, farem un forat d’uns 6 cm de fondària on col.locarem l’esqueix, taparem bé el forat sense deixar bosses d’aire i regarem. Cal resguardar el test de l’aire i del sol directe, encara que necessita lluminositat. El millor moment per arrelar és a finals de setembre i el procés dura aproximadament un mes.

Fulles oposades de Stevia

Si volem garantir la supervivència de l’esqueix, podem protegir-lo, durant les dues primeres setmanes, amb una ampolla de plàstic, que en tallar-la per la meitat, col.locarem sobre l’esqueix a mode d’improvisat hivernacle. Baix del test haurem de posar un plat amb un poc d’aigua i no caldrà regar la nostra nova planta durant el temps d’aïllament baix l’ampolla. No sol patir l’atac de plagues però cal tenir en compte l’activitat de les formigues, que se senten especialment atretes.

Trina i una
El nom d’aquesta planta edulcorant (Stevia rebaudiana Bertoni) està ple d’història de la ciència. Ja vam avançar en Dolça consciència que l’epítet rebaudiana era degut al químic Ovidi Rebaudi, qui la va estudiar al segle XX i més tard, Moisés Bertoni la va descriure i va convèncer la seua filla per conrear-la. Però falta un científic en aquesta tríade, que a més era valencià, concretament, del bellíssim poble de Morella. El seu nom és Pere Jaume Esteve (1500-1556), un botànic i professor de la Universitat de València que va viure al segle XVI. El gènere Stevia va estar descrit per Cavanilles, qui dedicà el nom de la planta al botànic morellà en reconeixement pel seu llegat, un Diccionari de les plantes que naixen al Regne de València.

Consulta les publicacions del Jardí Botànic de la Universitat de València

Va estudiar a Paris i Montpeller on es va formar sòlidament en història natural, anatomia i llengües clàssiques. En instal.la-se en València va exercir la càtedra de simples, matemàtiques, grec i cirurgia i junt amb el seu amic Miguel Jerónimo Ledesma van protagonitzar el moviment humanista que els enfrontava amb la tradició medieval, la qual cosa lo va suposar l’expulsió, durant un any, del claustre universitari.

Va morir un 9 de setembre de 1556 i mig segle després, Gaspar Escolano diu d’ell en la seua història valenciana: “mereció el nombre de Trimegistro, que quiere decir tres veces grande , porque fue grande trilingüe, grande astrólogo y grande médico…”.

Com veiem, la Stevia no és sols uns planta sinó un munt d’històries, de curiositats i de possibilitats. No ens estranya gens que tants botànics s’hagen fixat en ella. Ho faràs tu i en conrearàs una? Volem vure’t mastegar fulles de Stevia com a les pel.lícules de vaquers, això sí, amb un blanc somriure.