Com matar una orquídia (I)
Però res més lluny de la intenció d’aquest article. Tot el contrari, us mostrarem, d’una forma diferent, la manera de conrear aquestes flors fascinants que podreu trobar al Botànic aquest cap de setmana en la 12ª mostra d’Orquídies.
Fa aproximadament 20 anys em vaig contagiar d’un virus. Sí heu llegit bé, un virus, però un molt concret, el de l’afició per les orquídies! I després de tots aquests anys et vas adonant que el seu cultiu no és ni fàcil ni difícil, sinó que hem de considerar a aquest grup com el que és: la família de plantes amb major nombre d’espècies, entre 25.000 i 30.000 diferents, incloses en més de 1800 gèneres. Què podem deduir d’aquestes impressionants xifres? Molt senzill, la diversitat d’orquídies existents és enorme, les hi ha terrestres, epífites, litòfites i fins i tot semi aquàtiques, i que la seua àrea de distribució abasta pràcticament tot el planeta menys les zones polars. Així doncs, al llarg del text veurem com aquesta diversitat i distribució van a condicionar el seu cultiu.
12ª Exposició d’Orquídies al Botànic, 2 i 3 de maig de 2015
Virus de les orquídies! Estareu pensant, què és açò? Certament el que col·loquialment molts anomenem el virus per les orquídies és la passió que desperten entre els qui comencen a conrear-les, i al mateix temps és el que desencadena la primera causa de mort en les mateixes. Igual que molts altres infectats, la meua relació amb aquestes plantes va ser comprant dues Phalaenopsis en una floristeria. De dos van passar a quatre, de quatre a quaranta, i quan t’adones ja tens 400 plantes en la teua col·lecció, més altres que han mort durant els anys. A més, descobreixes que més val tenir poques i cuidar-les bé que moltes i no poder atendre-les correctament.
La difícil tasca d’escollir
La primera forma de matar orquídies és triar malament la planta que anem a comprar. Hem de fugir, si podem resistir-nos, d’establiments no especialitzats en la venda de plantes. Els que sí ho estan us podran donar indicacions bàsiques per al seu cultiu i cura, i a més tindrem major probabilitat que la planta comprada està en perfectes condicions. Podeu acudir a les floristeries, Gardens Centers o pàgines webs dedicades a la seua venda com www.orchidval.com (València), www.floradeltropico.com (Madrid), www.serrabrasilorchidaceas.com (Granada), www.orientyorchids.es (Girona), totes webs espanyoles on podem trobar infinitat d’orquídies per a tornar-nos bojos a l’hora de triar les plantes que adquirirem.
Venda online d’orquídies en www.orquidval.com
Abans de res és important diferenciar entre orquídia espècie i orquídia híbrida. Una espècie és la planta tal com es troba en la natura, adaptada a les condicions ambientals del lloc on viu com a llum, aigua, humitat, ventilació… Una planta híbrida s’obté en creuar dues espècies diferents i després multiplicar-les per clonació per a tenir milions de plantes iguals. Aquests creaments, a part d’obtenir noves varietats, aconsegueixen que les plantes siguen més resistents i tinguen uns requeriments de cultiu menys estrictes, és a dir, siguen difícils de matar, i són les que majoritàriament podem trobar en comerços.
Si volem fracassar i que la planta no arribe a bon destí, trieu mirant la flor. M’explique, veiem la flor, ens quedem al·lucinats i seguidament la comprem, la qual cosa és perfecte per a tenir una major probabilitat que la planta no s’aclimate, mora o no ens torne a florir. Jo aconselle que primer us informeu de les condicions de cultiu que necessita la planta i, si es adequada al que nosaltres podem donar-li, avant, a casa. Però si és impossible donar-li aqueixes condicions ens guardem la foto en la memòria i passem a la següent.
Molts anys sense complir aquesta norma et fan tenir una bonica col·lecció d’etiquetes de les plantes desaparegudes en combat. Per exemple, Masdevallias, que per molt que t’atraguen, no suporten la calor, així que en arribar l’estiu la planta perd totes les fulles i ja no es recupera. Recorde que fa 20 anys, quan em va infectar el virus, l’única referència disponible era un llibre de l’editorial Grijalbo on podíem trobar orquídies que ni tan sols havíem vist i que donava indicacions sobre el seu cultiu. Actualment, amb el desenvolupament d’Internet, no tindran cap problema a trobar informació sobre qualsevol orquídia que vulguen conrear.
Masdevallias.Imatge d’Eric Hunt
Així doncs, si comprem la planta en tenda l’hem de revisar bé, que tinga les arrels sanes, sense taques en les fulles, i no aconselle comprar plantes que puguen estar molt temps dins d’aqueixes borses tan decoratives en les quals les posen per a vendre, doncs eviten la ventilació, poden agafar fongs i morir en pocs dies. També hem de revisar les que estan en un recipient de cristall, observant si les arrels estan ben o estan partides, ja que en aquest cas és molt probable que es podrisquen i que en pocs dies la nostra planta ens deixe amb un mal sabor de boca.
Per a acabar, hi ha un últim risc, el cotxe. I no parle d’atropellar-les sinó del transport a casa, en el qual hem de protegir a les plantes del sol. Les orquídies són conreades en hivernacle i protegides de sol directe, lògic enemic d’algunes d’elles. Si les deixem al sol en el cotxe, anem a aconseguir tenir uns bonics tatuatges permanents en les fulles que en alguns casos poden fer que fins i tot la planta acabe morint.
La importància del cultiu
Ja amb la planta a casa, si hem triat correctament tindrem una adequada per al lloc on l’anem a posar. Si per contra ens hem deixat portar pel nostre instint haurem comprat la que ens ha agradat sense considerar si és adequada o no. Així i tot no està tot perdut, podem salvar-la, i el primer serà crear les condicions necessàries per al seu cultiu, considerant factors com a llum, ventilació, temperatura, reg, fertilització i humitat. Com pot ser que si les plantes utilitzen la llum per a un procés tan important com la fotosíntesi puguem matar-les amb ella? Per a entendre-ho anem a viatjar als llocs d’on procedeixen la majoria de les espècies que nosaltres conreem. Es tracta dels boscos tropicals, amb un clima específic format per una temperatura estable al voltant dels 24ºC i una pluviositat variable depenent de la zona, la qual cosa dóna lloc a diferents tipus de boscos: tropical sec, l’humit i el monsònic. En aquests boscos la majoria de les orquídies es troben creixent en les branques dels arbres, pel que reben una llum més suau filtrada per les fulles.
Phalaenopsis. Imatge de Margrit
Per açò són plantes que prefereixen l’ombra, encara que açò difereix d’unes espècies a unes altres i també depèn de l’època de l’any en la qual ens trobem. Haurem de donar-los una llum filtrada i mai exposar-les a una intensitat massa alta, que faria que les fulles adquiriren un color verd pàl·lid, ni tampoc deixar-les amb el sol directe ja que produiria perjudicials cremades fosques. Aquestes taques resulten de la mort de les cèl·lules just en les zones en les quals el sol colpeja directament, i si perllonguem durant molt temps aquestes condicions la planta podria arribar a morir.
Paphiopedilum. Imatge de Maja Dumat
Per contra, si les posem en llocs amb llum insuficient les fulles es posaran d’un color verd fosc i creixeran amb molts problemes. Així doncs, a l’estiu les situarem sempre a l’ombra, tenint especial cura amb les Phalaenopsis i els Paphiopedilum, i a l’hivern (i excepte els dos grups esmentats), les podrem posar a una llum més intensa, fins i tot al sol directe durant gran part del dia. Açò ajudarà al fet que madure la planta i produïsca floracions o que aquestes siguen més abundants.
Una temperatura adequada
Si volem conrear les plantes en interior no anem a tenir problema amb les baixes temperatures, però sí amb la diferència entre el dia i la nit. En canvi si ens anem a aventurar a tenir les orquídies en una petita terrassa o en un jardí hem de tenir molt en compte l’espècie o híbrid per a veure si pot suportar o no les temperatures que al llarg de l’any, encara que és més fàcil obtenir una variació tèrmica entre el dia i la nit adequada per a elles.
Hivernacle d’orquídies al Jardí. Permet mantenir la temperatura constant
El primer factor que anem a considerar són les temperatures mínimes i màximes, i segons ell podem classificar les orquídies en tres grans grups:
– Orquídies de cultiu en fred: a l’estiu tolera una màxima de dia de 25ºC (accidentalment pot arribar a 30ºC), i a l’hivern una mínima de nit de 8ºC. En aquest grup podem trobar les benvolgudes Cymbidium, plantes freqüents als comerços i molt apropiades per al seu cultiu en la regió mediterrània, podent aguantar a l’exterior tot l’any en molts llocs. El seu problema és la calor de l’estiu, i si amb temperatures superiors a 30ºC les reguem amb aigua per damunt i queda l’aigua estancada entre les fulles. Als pocs dies anem a observar que la planta perd fulles senceres patint una putrefacció des de la base de les mateixes. La solució és fàcil, a l’estiu les col·locarem en una zona fresca del jardí i evitarem que els caiga aigua entre les fulles. Amb altres espècies d’hivernacle fred, com la majoria de les masdevallias, és més fàcil. Simplement amb que la temperatura siga alta i sense la nostra ajuda, veurem que la planta sucumbirà en pocs dies.
– Orquídies de cultiu intermedi: les mínimes nocturnes d’hivern pugen a 11 / 13ºC, i les màximes diürnes d’estiu a 28ºC, encara que durant poc temps poden arribar als a 35ºC. En aquest grup podem trobar les Cattleyas i els Paphiopedilum.
Cattleyas. Imatge de José Pestana
– Orquídies de cultiu en calent: poden suportar mínimes nocturnes a l’hivern de 18ºC i màximes de dia a l’estiu de 30ºC. En el cas de la temperatura màxima coincidiria com el grup anterior, 35ºC, però no podria perllongar-se tampoc molt temps.
El segon punt que hem de considerar dins de la temperatura és l‘oscil·lació tèrmica dia-nit. Pot semblar un tema sense importància, però molts afeccionats acaben desesperant per la falta de floracions i aquestes al seu torn estan condicionades per aquesta variació. Si nosaltres tenim les nostres plantes amb la mateixa temperatura durant el dia i la nit pot ser que ens trobem amb la desesperant imatge que en comptes d’una orquídia tenim un enciam. Anys i anys en els quals la planta més o menys creix però no floreix.
Curs d’iniciació al conreu d’orquídies impartit per Àngel Sanchis al Jardí. Inscripció oberta
I és que els factors que condicionen la floració de moltes orquídies són la llum adequada i la variació de temperatura. Quedarem gratament sorpresos quan en donar-li una diferència de més de 10ºC entre el dia i la nit la nostra planta floreix. Però aneu en compte, si no volem matar-les, hem de respectar les temperatures mínimes que poden suportar depenent dels grups. No val agafar una Phalaenopsis que no floreix i posar-la totes les nits en la nevera, ja que no solament no florirà sinó que es convertirà en una autèntica amanida, això sí, no comestible.
En una segona part de l’article us explicarem tot el referent a la resta de factors que hem de tenir en compte perquè les nostres orquídies lluïsquen sanes i, sobretot, belles, per a poder presumir!
