Arbres de nadal, una tradició amb molta història

El seu origen

Des de temps immemorials, els arbres han segut considerats com símbols de fertilitat i regeneració, però l’origen dels arbres nadalencs es remunta a l’Alemanya de 1605 i està estretament vinculat amb el cristianisme, encara que es creu que foren estos quins adoptaren una tradició pagana ja existent, doncs els pobles europeus ja decoraven antany roures en flors, fruits o veles per a assegurar una bona vegetació. No obstant, existeixen multitud de llegendes que parlen del seu origen, però una de les mes sonades es la del roure de Thor.

Es conta que en la regió d’Hesse, en l’Alemanya del segle VIII, existia una tradició en una comunitat pagana per a honrar a Thor, el déu del tro. Aquesta consistia en realitzar un sacrifici humà durant el solstici d’hivern, al voltant d’un enorme roure sagrat que era conegut com el Roure del Tro. Sant Bonifaci, un beat alemany que passava per allí sermonant la paraula de Déu, es trobà en el ritual en ple apogeu, i escandalitzat, amb la fi de detindre’l i posar fi a tal atrocitat, va decidir talar el gran arbre.

Els pobletans es quedaren perplexos davant tal desenllaç dels esdeveniments, però encara més quan el missioner, després de llegir l’Evangeli, deposità en el seu lloc un avet i l’adornà amb pomes i veles. Així mateix, senyalà que l’avet era un arbre de pau que representava la vida eterna ja que les seues fulles perennes sempre estaven verdes i perquè la seua copa apuntava al cel. A partir d’aquest moment, durant la festivitat de Nadal es va començar a talar avets per a poder decorar les cases i amb el pas del temps, i al llarg de l’Edat Mitjana, aquesta costum es va expandir fins arribar a Amèrica i així acabà arribant a tots els racons del món.

L’arribada dels llums

Són dues ciutats bàltiques les que competixen pel mèrit d’haver sigut les primeres en encendre l’arbre de Nadal en una plaça pública: Tallin, la capital d’Estònia, en 1441; Riga, la capital de Letònia, en 1510. En Alemanya va succeir en 1605 i quan va acabar convertint-se en tradició, la família Hannover l’exportà a Gran Bretanya. En Espanya va trigar un poc més en arribar, i no va ser fins el segle XIX quan la princesa Sofia Troubetzkoy, vídua d’un supost germanastre de Napoleó Bonapart, es va casar en l’aristocrata espanyol Josep Osorio i en Nadal colocà el primer arbre nadalenc en el Palau d’Alcanyís de Madrid.

En relació amb els llums que adornen l’arbre, també existeixen algunes llegendes. La primera d’elles li atribuix a Martí Luter la primícia de decorar-lo així, segons es creu perquè quedà fascinat al veure les estreles en el cel a través de les branques d’un avet i es va proposar eixe Nadal tractar d’imitar l’efecte amb veles. Altra història que embolica el misteri dels llums conta que en la plaça de la ja citada Tallin arribaren uns comerciants que van celebrar i ballar baix l’arbre per a finalment acabar cremant-lo.

Fora com fora, ja siga arran de la llum del foc o de les estreles, es començaren a il·luminar els arbres primer amb veles i finalment, gràcies a l’invent d’Edward Johnson, en 1882, en electricitat. Això ho va fer molt més segur perquè amb les veles es produïen molts incendis accidentals i les companyies de segurs havien deixat de cobrir-los. Va ser tot un avanç, i a dia de hui poques persones podrien concebre un Nadal sense llum.

Buscant-li un significat

El significat de l’arbre de Nadal depèn també de nombroses cultures que li han anat encunyant una interpretació o una altra. Si ens centrem en la més cristiana, les llums simbolitzen l’esperança que el naixement de Jesús porta amb ell, i la costum d’omplir l’arbre de regals vindria a significar que els arbres proporcionen quantiosos béns. També se sol relacionar amb l’arbre de pomes del Paradís al que van anar a parar Adam i Eva. Els antics pagans occidentals, per la seua part, tenien costum de lloar els arbres de fulla perenne per a simbolitzar la vida eterna, rendint-los cult i honrant-los.

De qualsevol manera, la tradició ha anat evolucionant i canviant, i amb el temps, les veles i pomes han derivat en llums i adorns d’allò més variats. El paper dels regals portats baix l’arbre per Pare Noel o Santa Claus ha cobrat especial força i el significat de la màgia d’allò que succeeix la nit del 24 de desembre baix l’arbre també ha commutat a una interpretació un tant més material, però el que s’ha mantingut és sempre la il·lusió que es crea baix o en les proximitats de les seues branques.

L’arbre artificial

En Austràlia, Regne Unit o els Estats Units, encara es continua talant un arbre natural per a utilitzar-lo d’arbre de Nadal. No obstant, en la majoria de llocs s’utilitzen més els arbres artificials, evitant així tindre que talar l’arbre. L’invent d’aquests arbres se li atribueix a un ex pilot de la Segona Guerra Mundial anomenat Si Spiegel, qui un dia, mirant un aparador, es va adonar que els arbres naturals tenien més inconvenients que avantatges, i al veure a través de la vidriera un arbre sintètic, va pensar que el famós arbre de Nadal també podria substituir-se per un artificial. Va donar curs a la idea, i encara que poca gent apostà per ella, resultà ser tot un èxit.

Potser sense ser conscient, ja que l’aviador buscava esmenar desavantatges com el seu pes o la facilitat en la que s’embrutaven, dissenyà una mesura sostenible que evità tindre que talar arbres de fulles perennes per a lluir-los només durant la festivitat, tot i que en molts països encara es mantinga la tradició. Al ser reutilitzables, es poden utilitzar molts anys per a amortitzar així la seua petjada ecològica cuidant en el procés el medi ambient.

Espècies nadalenques

Els arbres de fulla perenne són aquells les fulles dels quals romanen verdes durant tot l’any, i al no perdre pràcticament fullatge amb l’arribada del fred i de l’hivern sempre han sigut ideals per a decorar en Nadal. En quant a la seua espècie, existeixen diverses, però podrien englobar-se en coníferes d’avets i pins. Algunes de les més habituals són l’Abies pinsapo, la Picea excelsa i l’Abies Normandiana. L’Ilex aquifolium, més conegut com grèvol, és una planta molt nadalenca junt a l’Euphorbia pulcherrima (flor de pasqua) i el Viscum album (vesc).

Sense dubte, les plantes i els arbres són part del Nadal i des de fa multitud de dècades, han format part de considerables celebracions i festivitats, sent tot un símbol de bones promeses. Desempolsar i decorar l’arbre de Nadal en família durant el pont de la Constitució (o fins i tot abans) és una tradició que continua conservant-se a les llars sempre que arriba el mes de desembre, i encara que el seu origen no queda del tot clar per la multitud de llegendes que s’han traçat al seu voltant, és sense dubte un moment únic per a compartir i gaudir de la màgia que sempre porta amb si mateix el Nadal.