A la rica maduixa!

Xicotetes, roges i dolces, les maduixes són una fruita recol·lectada des de l’Antiguitat que destaca pel seu sabor intens i per les seues propietats nutritives. Pertany el gènere Fragaria de les Rosàcies, format per dos milers d’espècies d’herbàcies, arbres i arbustos distribuïts per les regions temperades de tot el món. En l’actualitat hi ha catalogades més de 1.000 varietats de maduixa i maduixot, un indicatiu de la seua gran capacitat d’hibridació.

Encara que els pronòstics inicials no eren del tot bons, la campanya de la maduixa a Espanya no ha acabat del tot malament, almenys en termes econòmics. Si bé entre desembre de 2013 i març de 2014 les exportacions van pujar fins a un 33% respecte al mateix període de l’any anterior, la veritat és que els preus en el mercat han anat a la baixa, la qual cosa preveia un final de campanya desastrós amb pèrdues de fins al 25%. Finalment, el sector maduixer ha tancat la seua temporada amb un descens del 10,70% en la seua facturació no per la quantitat de producte recol·lectat i venut (una mica més de 278.900 tones) sinó a la caiguda dels preus en els mercats europeus (principalment a Alemanya i França) durant els mesos de març i abril, un fet que va obligar a avançar el final de la recollida a principis del mes de maig. Malgrat no ser penós, el balanç d’aquesta campanya 2013-2014 tampoc pot qualificar-se com a positiu: l’augment de la superfície dedicada a aquest fruit havia sigut de més de 6.000 hectàrees el que feia preveure que les exportacions arribarien fins a les 300.000 tones.

Font: www.horticulturablog.com

Econòmicament, el cultiu de la maduixa és molt important per a l’agricultura del nostre país, especialment en la província de Huelva. En aquesta zona es conrea més del 65% de la maduixa espanyola, sent una de les regions amb major reconeixement a nivell internacional pel que fa al conreu de la maduixa. Els motius són diversos. D’una banda, al sud de la província de Huelva es donen les condicions naturals idònies per al seu cultiu, com són un marcat clima mediterrani subtropical (classificat també com temperat càlid), unes condicions del sòl òptimes i una alta disponibilitat d’aigua de bona qualitat. D’altra banda l’expansió del cultiu de la maduixa ha generat un desenvolupament tècnic, d’estructures i de dinamisme comercial que ha permès salvar a aquesta regió fins a fa alguns anys deprimida econòmicament. L’extraordinari auge del cultiu de la maduixa i el maduixot de Huelva genera uns tres milions i mitjà de jornals a l’any i manté a molts petits agricultors. També és important recalcar que el desenvolupament tècnic i d’estructures ha generat un augment de la fruticultura i l’horticultura intensiva cada vegada més important en la província.

A més de Huelva, la comarca del Maresme (Barcelona), la Comunitat Valenciana i Extremadura són uns altres dels punts del nostre país on el cultiu de la maduixa i de maduixot és important, tant a l’aire lliure com en hivernacles. França i Alemanya juntament amb Bèlgica, Holanda i Regne Unit són els principals països que demanden la maduixa i el maduixot espanyol, considerat d’hora i d’alta qualitat. A nivell internacional, Itàlia, Israel i EUA són els altres països productors de maduixes, aquest últim amb Califòrnia com a regió capdavantera amb quasi mig milió de tones anuals (el 86% de la producció nord-americana).

Reina de les Valls, Camarosa i Carisma: origen, varietats i propietats

El primer avantpassat de la maduixa tal com la consumim en l’actualitat (Fragaria virginiana) és originari d’Amèrica. Va ser introduït a Europa pels colons de Virgínia a mitjan segle XVIII. Aquella maduixa era molt més xicoteta i amb més sabor que la consumim habitualment. Amb el temps, i a causa de la seua gran capacitat d’hibridació, es van crear diferents varietats en què es va sacrificar sabor en benefici d’una grandària major. La més comuna, la que barrejava la citada Fragaria virginiana amb una varietat de Xile anomenada Fragaria chiloensis. El resultat va ser la Fragaria × ananassa, de la qual deriven totes les varietats de maduixa que avui es comercialitzen en el mercat. Aquestes maduixes han reemplaçat quasi de forma universal a la Fragaria vesca, espècie originària d’Euràsia i de la qual ja van parlar Ovidi, Plini o Virgili. Aquesta maduixa creix de forma silvestre en tota Europa i el nord d’Àsia, però a l’hora de conrear-la només era rendible per hibridació amb els exemplars americans per a obtenir fruits més grans. En l’actualitat, aquesta maduixa, diminuta de sabor fort pot considerar-se un producte gourmet.

Fragaria virginiana

Fragaria chiloensis

Fragaria vesca 

Si parlem en termes botànics, la planta de la maduixa és de tipus herbaci i perenne. Les tiges es constitueixen en un eix curt de forma cònica cridat corona. Les fulles s’agrupen en falses rosetes que s’insereixen en aquesta corona. Cada flor té entre cinc i sis pètals, de 20 a 30 estams i centenars de pistils. Cada òvul fecundat dóna lloc a un fruit de tipus aqueni. Els aquenis distribuïts per la superfície del receptacle carnós, estimulen el creixement i la coloració d’aquest, donant lloc a un fruit roig que és el que cridem maduixa.

Els aquenis són cadascun d’aqueixos petits punts grocs que apareixen en la pell de les maduixes i maduixots

En el món es coneixen més de mil varietats de maduixes. Entre totes elles destaca la varietat californiana coneguda com Camarosa, que és la que més es conrea en el món i que es coneix com a “maduixot”. Aquesta varietat va ser desenvolupada per la Universitat de Califòrnia i per a conrear-la els productors necessiten una llicència específica. L’avantatge d’aquesta varietat és que és precoç, és a dir, de creixement ràpid. El seu color és roig, molt brillant, amb l’interior d’un roig fort i de fermesa i sabor considerable. En el nostre país també es conrea aquest tipus de maduixot, especialment a Huelva, però no és la nostra única varietat de maduixa. També trobem, per exemple, la trucada Regna de les valls. Si bé la Camarosa és coneguda com a maduixot, si parlem de maduixes aquesta és la que més es consumeix en el nostre país. Els seus fruits són més xicotets, i tenen un color roig brillant en l’apunta que en la part superior es va aclarint fins a arribar a ser quasi blanc. La polpa d’aquesta varietat extremadament aromàtica té un sabor molt dolç.

Entre la resta de varietats de maduixa podem destacar l’anomenada Carisma, un maduixot roig suau i de grandària gran capaç d’adaptar-se a qualsevol tipus de sòl; la Irwing, que també és un maduixot de color roig mat amb forma arredonida i aplatada; la Selva, que és el que es comercialitza com a maduixes d’estiu silvestres i que són pròpies dels mesos de juliol, agost i setembre; o la fresa ocell, que és un maduixot de forma cònica, polpa consistent i fins i tot dura i de color roig uniforme, considerada una de les varietats comercials més saboroses.

Respecte a les propietats de la maduixa, es tracta de fruites riques en vitamina C i àcid cítric i en Vitamina I, i se li atribueixen, igual que a altres fruits rojos, propietats antioxidants. També destaca per la seua aportació en fibra. La maduixa és una fruita composta principalment per aigua i hidrats de carboni (fructosa, glucosa i xilitol) que aporta molt poques calories. A l’hora de triar maduixes en el mercat és important tenir en compte que es tracta de fruits molt delicats i peribles. Cal assegurar-se sempre que es tracta de fruites gruixudes i que tinguen un toc brillant serà un bon barem per a mesurar la seua frescor. Han de guardar-se en un lloc fresc, fosc i ventilat i a poder ser escampades en una font o plat pla perquè no s’amunteguen i aparega la seua característica floridura blanquinós que les malbarata. Les maduixes es conserven millor amb la seua tija, per açò han de comprar-se amb aquest intacte retirant-ho una vegada s’hagen llavat i es vagen a servir o cuinar.