Onades de calor: estan adaptant-se les nostres ciutats?

Moltes vegades ens sorgeix la pregunta de si podem fer nosaltres alguna cosa pel canvi climàtic, xicotets gestos o accions que d’alguna forma modifiquen la incidència dels nostres actes quotidians. No obstant això, davant els riscos climàtics que ja s’estan començant a veure en algunes ciutats espanyoles, com a societat, hem de posar el focus a incorporar mesures col·lectives. Un exemple d’això són les “Missions Climàtiques València 2030”, un sistema de governança i innovació que compta amb estratègies que busquen millorar la vida dels i les habitants i ajudar a reduir els efectes del canvi climàtic. Davant la incertesa climàtica i la situació d’emergència, les ciutats són factors clau que tenen a més un paper molt important en aquesta lluita que se’ns presenta.

Com està actuant  València?

Durant la dècada vinent, la ciutat de València ha proposat centrar part de les seues accions a tractar de descarbonitzar la ciutat per a poder reduir les emissions de CO₂ que emet. Amb l’objectiu de que València siga una ciutat climàticament neutra per a l’any 2030, s’estan duent a terme moltes propostes des de diversos àmbits. En primer lloc, l’Ajuntament de València ha proposat transformar 136.300 metres quadrats per a renaturalitzar diversos espais. Entre ells es troben les Torres de Serrans i alguns carrers com el de Xàtiva, l’avinguda del Port i la plaça de l’Ajuntament, entre altres.

El projecte “Re- natura”, triat com a guanyador entre les altres propostes per a renaturalitzar la plaça de l’Ajuntament, comptarà amb diverses espècies d’arbres que faran que la plaça tinga una aparença diferent depenent de les èpoques de l’any. Mentre que a l’hivern la falta de fulles permet que es vegen les façanes i que entre la llum del sol, en el període més calorós de l’any les plantes donaran ombra als ciutadans. Una manera de combatre les altes temperatures i les onades de calor i amb el que, a més, permetrà passar del gris característic de l’asfalt i el formigó a la paleta de colors que la vegetació proporciona.

En la mateixa línia es troba la proposta que l’Associació Per l’Horta va presentar el passat 27 d’abril en el Col·legi d’Arquitectes de València, així com es mostra en el seu llibre Pensar en Verd: cap a la resiliència territorial d’emergència climàtica. “La millor solució davant qualsevol crisi climàtica sempre serà naturalitzar la ciutat”, va explicar l’arquitecta paisatgista i membre de Per l’Horta, Lorena Mulet. La proposta que té l’associació per a preparar la ciutat davant la incertesa climàtica es correspon amb la mateixa idea: condicionar i reverdir els espais grisos de la ciutat. “Tindre zones amb vegetació en diferents punts de la ciutat potencia la biodiversitat i la interconnectivitat. Augmentar les masses arbrades és clau en la lluita contra el canvi climàtic, ja que quan la ciutat patisca onades de calor, es pot combatre l’efecte i a més potencien la permeabilitat”, declara Mulet.

València, Capital Verda Europea 2024

València actualment és la guanyadora del títol de Capital Verda Europea 2024. Un guardó que se li ha concedit gràcies a totes les estratègies que ha començat a implantar relacionades amb la neutralitat climàtica i el turisme sostenible. És una ciutat que compta amb diversos espais verds com l’Albufera, l’Horta o el parc del riu de València, que funcionen com a pulmons naturals i a més potencien l’economia local. Així mateix Josep Gavaldà, físic i membre de Per l’Horta, declara que la millor proposta que poden fer les ciutats per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic és adaptar-se amb el medi. “Les zones amb vegetació o infraestructures verdes tenen grans avantatges de cara a escenaris de canvi climàtic. Sobretot pels seus efectes de mitigació. Quan vinguen els problemes futurs, tindrem llocs que o bé ens proveïsquen d’aliments o que ens protegisquen de la calor o fins i tot de les inundacions. Així mateix, València s’ha compromès de cara als pròxims anys a millorar la qualitat de l’aire i a restaurar ecosistemes naturals.

I les altres ciutats espanyoles?

Els efectes del canvi climàtic ja es poden percebre en altres ciutats espanyoles. En el cas de Madrid, les altes temperatures han provocat que s’avance l’obertura de la “platja” de Madrid Rio un mes abans de l’habitual. En lloc d’obrir les seues portes a la fi de maig, es va veure obligada a anunciar la seua inauguració a la fi d’abril. Després de batre el seu rècord històric d’altes temperatures, l’Ajuntament va decidir obrir un mes abans tant Madrid río com algunes piscines perquè els ciutadans pogueren refrescar-se. Entre aquestes mesures contra les onades de calor, s’han instaurat a més diversos protocols d’actuació que s’han establit en diversos punts de la ciutat. Allí s’explicarà als ciutadans mitjançant recomanacions i consells com poden evitar colps de calor durant la jornada. Aquest és només un exemple de com aquesta primavera grans urbs del nostre país s’han vist davant d’un valor de termòmetre que no esperaven.

Està València preparada?

Malgrat que la ciutat de València serà la Capital Verda Europea, un distintiu que a Espanya només havia obtingut la ciutat de Vitòria, estem preparats per a afrontar les incerteses climàtiques i les onades de calor? Per a l’ambientòleg Andreu Escrivà, València és una de les ciutats que més potencial té per a preparar-se contra les inclemències del canvi climàtic. Compta amb nombrosos espais com el Riu Túria, que és una autopista verda, el parc de capçalera o l’Albufera, a més de nombrosos jardins com el Jardí Botànic, Vivers, Marxalenes o Benicalap. Espais que tenen molt potencial a l’hora reverdir el terreny. No obstant això, Escrivà explica altres possibles propostes que podria tindre en compte la ciutat. “Crec que encara queda molta faena per fer, sobretot, s’hauria d’estendre una xarxa verda al voltant de la ciutat i dins de la pròpia ciutat. Una xarxa que connectara amb l’horta també. Perquè el que no podem fer és que els espais verds siguen espais aïllats”, manifesta.

L’ambientòleg opina a més que València està en el camí de convertir-se en una ciutat verda, però que seria necessari a més tindre una mica més d’ombra. “Sobretot crec que serien una bona aposta les plantes enfiladisses. Crec que és una cosa que tindria molt sentit i no entenc perquè no es fa. Estem molt centrats en els arbres, que és veritat que són importantíssims, i fan falta més arbres, però crec que les plantes enfiladisses, els arbustos o les males herbes són tot punts positius”. A més, afegeix que seria interessant que tot això anara acompanyat d’una transformació urbana. “Es pot veure amb les super illes, que ja s’estan implantant, en les quals es retira espai d’asfalt i el que hi haurà serà més espai per a les persones, més espai per a la vegetació i sobretot perquè baixen les temperatures”.

Quant als problemes relacionats amb els fenòmens atmosfèrics als quals s’enfronta la ciutat, Escrivà opina que malgrat ser una ciutat acostumada a aquesta mena de fenòmens que succeeixen en climes mediterranis, hauria de contemplar un altre tipus de solucions de cara als pròxims anys. “És una ciutat raonablement preparada, però crec que pot continuar preparant-se, sobretot amb els sistemes de drenatge sostenibles i urbans, que converteixen la ciutat en un espai permeable”, explica. Aquests sistemes aconsegueixen que l’aigua no es quede encaixonada i que puga permear, pelque reverdir la ciutat és molt important, ja que les zones verdes poden actuar com a esponges. “En la transformació de la ciutat, crec que fa falta un enfocament integral. Està molt dividit en diversos departaments i la transformació hauria d’implicar a totes les àrees”, manifesta l’ambientòleg, diu a més que també és una cosa que s’hauria d’estendre fins a la part metropolitana d’altres ajuntaments que també tenen un paper molt important en la lluita contra el canvi climàtic.

Apleguen les vacances, l’estiu, i amb ell un bon temps que ja comença a deixar de ser “bo” si algunes temperatures es mantenen al llarg del dia i al llarg de les setmanes. Alguns dies marxarem a prop de la mar, al camp amb sort, molts altres els passarem a les ciutats mitjanes i grans, i a pobles allunyats del concepte més rural. Queda molt per fer, tant de bo els camins ens duguen a ciutats més amables i més adaptades a condicions que, se’ns dubte, han vingut per quedar-se.