I això dels Objectius de Desenvolupament Sostenible… va amb mi?

Les nostres rutines diàries de manera directa o indirecta afecten positiva o negativament en l’altre costat del planeta. És per això que amb aquest article intentaré guiar-vos per a que us submergiu d’una manera conscient en la realitat que ens envolta, i que eixos xicotets gestos quotidians passen a ser uns hàbits que puguen millorar les condicions de vida de la resta d’humans i no humans que coexistim al planeta. Ens basarem en alguns dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb la finalitat d’implicar-nos en l’agenda 2030 en la qual tots i totes podem contribuir, encara que a priori no ho semble.

Abans, una xicoteta presentació dels ODS

Des de 2016, 193 països s’han compromés a eradicar la pobresa i la fam en el món, a reduir les desigualtats, a promoure ciutats i poblats pacífics i inclusius, i a aconseguir la igualtat entre els gèneres fomentant el treball decent, el creixement sostenible, econòmic, social i mediambiental per a l’any 2030.

La finalitat d’aquesta agenda 2030 és la de conjuminar forces i accions per a combatre la crisi climàtica i els seus efectes, protegir els ecosistemes marins, costaners, terrestres i la biodiversitat. Per a això, és necessari promoure la innovació industrial mitjançant infraestructures sostenibles i resilients, i fomentar pautes de consum i producció sostenibles i responsables, de tal forma que s’asseguren uns serveis per a garantir la disponibilitat i gestió de l’aigua, accés a una energia assequible i neta, una educació de qualitat i una vida saludable.

Apostem pel comerç just, per a les persones i el medi ambient

Com us havia avançat, l’objectiu d’aquest escrit és explicar-vos xicotets gestos que contribueixin a aquesta Agenda 2030 des de les decisions quotidianes. Una de les primeres accions que se m’ocorren és la de donar suport a la compra de comerç just. I és que, igual que l’ODS 1 el fi de la pobresa, que pretén posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món, y l’ODS 8 treball decent i creixement econòmic que passa per promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots, el comerç just es basa en que el desenvolupament no solament es mesura en creixement econòmic sinó que abasta aspectes humans, personals, socials i ecològics.

L’avanç del comerç just en Espanya / Sumando esfuerzos, programa de rtve.es

Una iniciativa que treballa pels drets dels productors, sobretot en el sector primari, que estableix preus i relacions comercials justes, que lluita per l’equitat de gènere i contra l’explotació infantil, que crea oportunitats per a grups desfavorits, i que es basa en el respecte i cura del medi ambient. Per això, la majoria de les vegades se centra en aquells països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament on encara queda molt per fer en aquest sentit.

Potser semble que des de tan lluny no podem fer res però pensem, productes tan habituals com el café, el xocolate, el te o el cotó de la roba que ens posem, per posar alguns exemples, no es cultiven a la nostra regió. Així, si promovem i realitzem la compra amb aquest tipus de certificat podem ajudar al fet que, en l’altre costat del toll, es troben treballadors llauradors cobrant un preu just per la cura dels cultius i respetant la natura, assegurant la continuïtat d’eixos recursos per a les generacions futures i l’educació en el seu entorn i, per tant, establint una bona base per al seu desenvolupament.

Infografia d’Oxfam intermon / blog.oxfamintermon.org

I em direu, però, si és més car! Bé, si continuem afavorint les desigualtats, l’externalització de servei, la desforestació dels recursos naturals i riquesa en uns pocs, doncs llavors seguirem sense que guanyen els que més esforç estan realitzant en el camp i afavorint la pèrdua de biodiversitat. Això, sens dubte, sí que és car!

Per una vida sana i un consum d’aliments responsable

Segurament, ho haureu escoltat moltes vegades. Igualment, insistiré i incidiré en la necessitat de promoure el consum de productes com els llegums i els vegetals principalment, i fins i tot optar per la dieta mediterrània, que inclou a més el peix (encara que caldria fer-lo sempre en un context de pesca sostenible), reduint així la ingesta de carn, sobretot roja. I és que a més dels nombrosos estudis que demostren els beneficis d’aquesta dieta per a la nostra salut, també millora la salut del planeta.

La ramaderia és el sector que més gasos d’efecte d’hivernacle produeix, quasi com el transport, sent la carn de boví la que més impacte genera. Així, al nostre país, que es consumeix de mitjana 50 kg a l’any per persona, podríem arribar a reduir un 70% les emissions de CO2 provinents de la producció d’aliments si optàrem per la dieta mediterrània. En aquest sentit també hem d’apostar per fruites i verdures de temporada i sobretot de proximitat, ja que també disminuirem la nostra petjada ecològica i, en el cas de València, ajudarem a recolzar i posar en valor el nostre patrimoni hortícola #HortaésFutur! La cistella de la compra és un vertader acte polític! I si a més, aquests aliments poden ser de producció ecològica, encara millor. Ara em direu, i per què productes ecològics? Doncs, principalment, perquè la seua certificació garanteix una producció coherent en equilibri amb la natura, que respecta la fertilitat de la terra, que afavoreix la biodiversitat i la fauna útil, que està lliure de productes químics i que maximitza els recursos naturals, que podem emmarcar en l’ODS 15: Vida d’ecosistemes terretres, que passa per gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, detindre i invertir la degradació de les terres i detindre la pèrdua de biodiversitat.

Finalment recalcar, que siguem més eficients a l’hora de planificar el consum dels aliments. De res val posar en marxa tot l’anterior si al final el menjar se’ns fa dolenta en la nevera abans d’arribar a menjar-nos-la o acabem tirant-la al fem per haver cuinat més quantitat del compte. Es calcula que al voltant de 1/3 del menjar produït acaba en els abocadors, una cosa inconcebible, no creieu?. Us convide a descobrir el projecte Comida per a tots o #Food4all. De tot allò ens parla l’ODS 12: producció i consum responsables que pretén garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Mobilitat sostenible, moguem-nos pel medi ambient

Una altra manera de contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible i per tant, al compliment de l’Agenda 2030, a més d’afavorir també al fet que portem una vida saludable, és parant atenció a la manera en la qual ens desplacem pel nostre entorn. 

Una dada, 415 ppm, és la mitja dels nivells d’emissions de CO₂ que actualment es troben en l’atmosfera. Si us pregunteu si això és molt o és poc, us diré que hauríem d’estar per davall dels 350 ppm, per a evitar l’augment de 2 °C i complir així amb l’acord de Paris. D’això ens parla l’ODS 13 acció pel clima que incita a adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes. I és que mai en la història de la terra s’havien registrat aquests nivells de concentració, igual que mai abans en la història hi havia hagut tantes persones habitant el planeta.

En aquest sentit, si sou dels quals agafeu el cotxe per a tot o més del que us agradaria, analitzeu la situació i plantegeu-vos si tot o part del vostre desplaçament diari el podeu fer en transport públic o, la qual cosa encara estaria millor, com us deia, movent el vostre cos. Caminant, amb bicicleta, patinet, monopatí, patins, busqueu l’opció que més s’adapte a vosaltres i incorporeu en la vostra rutina aqueix exercici físic freqüent que tant reclama l’OMS. Contribuirem a la millora de la qualitat de l’aire i a no generar tants gasos d’efecte d’hivernacle, ja que el transport motoritzat privat crea molt més impacte. Això inclou el viatjar amb avió o vaixell, així que tingueu això en compte de cara les vacances.

Emisions de diòxid de carboni procedents del transport de passatgers/ Agència Europea del Medi Ambient

Incís! Quan parlem de desplaçament també cal tindre en compte els que no fem nosaltres directament. Em referisc a tot allò que suposen les compres que fem de forma habitual mitjançant internet. Us heu plantejat que implica a nivell mediambiental que tots aquests productes ens arriben còmoda i ràpidament a les nostres cases? Una cosa que, desgraciadament, és cada vegada més habitual en aquests temps de client premium que vivim i de la que no hem d’abusar. Aposteu per la compra local!

I és que quanta menys dependència tinguem de fonts d’energia com el petroli o el carbó millor, ja que a més de ser contaminants no deixen de ser combustibles fòssils, i per tant finits i no renovables, per no parlar de l’impacte ecològic que suposa la seua extracció. El tren és Bé i Molt Bé!, em referisc al ferrocarril convencional electrificat, ja que seria el que menys emissions genera per passatger dels quals hem nomenat, a més de consumir menys energia i de forma més eficient, i el que millor es pot adaptar a la utilització de fonts energètiques renovables. Potser algun dia podem viatjar en un avió a base d’energia solar, ja que aqueixa és la tendència que marquen alguns dels objectius dels quals parlem, com l’ODS 9 indústria, innovació i infraestructures, però de moment no és possible. Així que vinga, apostem pel transport públic i sobretot moguem-nos!, sense necessitat de consumir energia o a base de fonts renovables, per a ajudar a reduir entre tots les emissions de CO2 i millorar la nostra salut i la de les nostres ciutats. Una cosa que es contempla en l’ODS 11 ciutats i comunitats sostenibles per a aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

La revolució verde urbana

Seguint amb el #ODS11, cal reflexionar sobre el creixement a la babalà que s’ha fet durant aquests últims 20 anys en habitatges i infraestructures, alguna cosa que no ha sigut res encertat. No s’ha meditat respecte al manteniment que suposen lligat a la dependència de recursos energètics i al confort artificial. La bambolla immobiliària va crear una arquitectura desenvolupista sense pensar en coses com l’orientació de la llum solar i el sistema de ventilació, a més d’altres conceptes bàsics que s’especifiquen en la iniciativa passivhaus o casa passiva, un estándar de construcció d’edificis energèticament eficients, amb un elevat confort interior i econòmicament assequibles. Alguna cosa que recull també l’ODS 9, que comentàvem anteriorment.

Casa passiva o Passivhaus

A més tampoc s’ha tingut en compte la creació d’entramats territorials, de corredors ecològics i de connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors. Els nostres entorns urbans, tant edificis com zones verdes, han de visualitzar-se com #Espaisd’Oportunitat en molts sentits diferents.

Recuperar espais per a les persones, rescatar eixe sòl i eixa natura que es troben sota el ciment i l’asfalt, invertir en infraestructures verdes, moltes són les coses que podem fer. Poseu jardins i horts en les vostres façanes i terrats, deixeu de considerar a les plantes adventícies com a “males herbes” i en definitiva proposeu o participeu de tots aquells projectes que aposten per recuperar el paisatge verd en les nostres vides. Coneixeu el Nendo Dango? Us anime a practicar-ho sens dubte! Amb una mica d’argila i amb unes llavors concretes, pots fer boles (d’uns 5 centímetres de diàmetre) i llançar-les en zones degradades, perquè germinen i florisquen. D’octubre a març és la franja perfecta en la qual es disposen de les millors condicions per al seu llançament, i ajudàreu la recuperació i regeneració dels ecosistemes, mantenint el sòl i la humitat que ajuden a mitigar la crisi climàtica, ODS 15.

A més podeu investigar sobre les opcions a nivell d’eficiència energètica que es poden implantar a les vostres cases o edificis, i també implicar-vos en les comunitats veïnals i promoure propostes per a gaudir de moments de barri a l’estiu i a l’aire lliure, els tradicionals “a la fresca”, recuperant aqueix espai que déiem per a les persones i fomentant la cohesió veïnal.

Cap a un model energètic 100% renovable

Sabíeu que l’energia és el factor que més contribueix al canvi climàtic? I és que representa al voltant del 60% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle. Així, minimitzar el consum d’energia i que aquesta sempre provinga de fonts renovables, és un bé necessari.

En aquest sentit treballa l’ODS 7 energia assequible i no contaminant que vol garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tots. A nivell global, hem de triplicar la inversió anual en infraestructures d’energia sostenible per a assolir aquesta realitat, aquesta transició energètica. Però i nosaltres? què podem fer en el nostre dia a dia?

D’una banda, podem disminuir el nostre consum elèctric endollant a una regleta els nostres electrodomèstics i altres aparells electrònics com l’ordinador, la televisió o el router, i apagant-los completament quan no s’usen. A més, apostar per l’eficiència energètica a l’hora de comprar bombetes, optant per exemple per les de tipus led, o electrodomèstics.

Però també cal destacar que podem plantejar-nos un canvi de companyia de subministrament, i triar cooperatives a base d’energies netes, com la solar o l’eòlica. Hi ha més opcions de les que imagineu! El nostre impacte en el medi ambient serà menor i al mateix preu. L’única cosa que canviarà serà que en el “quesito” de la factura de la llum ens indicarà que la font d’energia prové 100% de fonts renovables i que per tant, la nostra petjada de carboni serà de zero emissions de CO2. Us animeu?

Les pròximes guerres seran per l’aigua

L’aigua és un recurs bàsic per a la vida i encara que a priori puga semblar que hi ha suficient aigua per a tots en el planeta, no es reparteix de forma uniforme i ha d’estar lliure d’impureses per a poder consumir-la, la qual cosa no sempre és possible per part de molts països per la inversió econòmica i tecnològica que això suposa. L’ODS 6 aigua neta i sanejament pretén canviar aquesta situació i poder garantir la disponibilitat d’aigua i la seua gestió sostenible i el sanejament per a tots.

Riu Túria al seu pas per Riba-roja (València). Parc Natural del Túria / ribarojadeturiaturismo.com

I és que l’escassetat d’aigua afecta a més del 40% de la població mundial i el canvi climàtic no farà més que agreujar aqueixa situació. Tal com afirma Jorge Olcina, president de l’Associació Espanyola de Geògrafs i director del Laboratori de Climatologia de la Universitat de l’Alacant, al Mediterrani ens dirigim cap a un clima més càlid, amb estacions menys diferenciades i amb llargs períodes de sequera. Així que per a treballar cap a una gestió sostenible dels nostres recursos hídrics hem de centrar-nos en els més pròxims i apostar per la dessalació i la depuració. En aqueix sentit, la gestió eficient d’aquest valuós recurs, i l’estat del mar i de les nostres aigües residuals juguen un paper molt important.

Hui dia hi ha molts sistemes automatitzats que es poden implantar als nostres llars per a reutilitzar l’aigua de zones com la dutxa en el vàter. Fa temps se’m va ocórrer quantificar l’aigua freda que eixia de la meua aixeta abans que fóra calenta (3,5 litres), és per això que, ara abans de dutxar-me recull l’aigua freda en un poal fins que quede calent, i posteriorment la utilitze per a llavar el sòl, en el wc o fins i tot per a fregar. Una versió més casolana però bastant útil.

Quant al consum de l’aigua potable, tenim moltes opcions que passen per evitar portar l’aigua embotellada d’altres llocs i en recipients de plàstic, encara que ja hi ha distribuïdors que estan tornant a apostar pel vidre retornable. Però en realitat això no té cap lògica a la nostra regió ja que simplement hem d’obrir l’aixeta per a aconseguir aigua potable.

Pensant ja en el mar, podem analitzar també el tipus de productes de neteja que utilitzem. Feu una ullada a l’etiqueta i si veieu un símbol de peix mort al costat d’un arbre pelat intenteu evitar-los. I és que tots aquests productes químics que aboquem pel desguàs acaben en plantes depuradores, instal·lacions que inverteixen molta energia per a que l’aigua torne a estar lliure d’impureses una altra vegada. Per tant, si utilitzem un altre tipus de productes més nobles afavorim el fet que aquesta depuració siga més amable i menys costosa. El sabó casolà o el vinagre juntament amb el bicarbonat o la llima, són un bon exemple i han sigut un recurs bàsic de les nostres àvies, recuperem-los! 

Si a més ens passem als sabons de pastilla per al cos i el cuir cabellut farem que disminuïsca el nostre consum en envasos de plàstic. Alguna cosa que els ecosistemes marins agrairan enormement ja que són els que més estan patint les conseqüències de l’abús d’aquest tipus de recipients i per tant nosaltres en forma de microplàstics. En aquest context treballa l’ODS 14 vida marina que promou mesures per a conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins, entre elles la d’evitar els envasos de plàstic sempre que siga possible. La minimització del seu ús és possible igual que de les llandes de refrescos, cal esmentar que es requereix extraure 4 tones de bauxita per a obtindre 1 tona d’alumini… Com és deia abans, el vidre és Bé i retornable Molt Bé, així que, unim-nos que torne la manera retornable!

I que més podem fer? Desperta i actua

Com veieu, hi ha molts recursos en joc darrere de moltes de les nostres accions i tots tenen un ODS relacionat que ens pot orientar i obrir els ulls davant molts problemes relacionats amb el canvi climàtic. Ja només sent conscients d’això podem ajudar repensant els nostres actes quotidians. Comença canviant algun hàbit, per xicotet que siga tots els gestos sumen. Així que, en aquesta vida tan accelerada que portem, us convide a parar, a observar què està passant en el nostre dia a dia, a adonar-se de com ens hem capbussat en un sistema que permet que el canvi climàtic ja siga una realitat i que estiga normalitzada la desvinculació del medi ambient en les decisions que influeixen en la nostra vida quotidiana.

Tant segells, com a certificats o fins i tot lleis intenten fer-nos creure que la cura del medi ambient ja està fora de perill i que, sota el paraigua de la responsabilitat social corporativa tot es troba en regla, quan veritablement podem observar sense anar-nos molt lluny que res ha canviat i que fins i tot ha empitjorat, com bé assenyala el naturalista Joaquín Araujo.

Greta Thunberg / commons.wikimedia.org

I què podem fer davant això? La cura del medi ambient és cosa de tots així que posem-nos a la feina i actuem. Gràcies a les recents iniciatives dels últims mesos generades pels joves de #FridaysForFuture, un projecte iniciat per la mundialment coneguda activista sueca de 16 anys, Greta Thunberg, s’ha activat una cadena de moviments de protesta i acció per a lluitar contra el canvi climàtic i pressionar a les institucions. Un sentiment que ha fet despertar a la gent més jove de la societat, eixos que no poden votar i que heretaran injustament una planeta en pitjors condicions de les quals els seus antecessors van tindre.

Alguna cosa que per fi ha posat al canvi climàtic en l’agenda pública i que ja és tractat com un tema preocupant pels mitjans de comunicació. Els incansables col·laboradors de #Greenpeace o els nous en escena #ExtintionRebellion, entre altres ecologistes, també estan generant actes de desobediència civil no violenta per a que les ciutats es declaren en crisi climàtica i prenguen mesures valentes i efectives per a evitar el futur sofocant que ens espera, i que ja està arribant.

A aquesta revolució comunicativa se sumen més nodes com #MadresPorELClima o #MaestrosPorElClima i que, ull, ja no es tracta d’ecologistes, sinó persones normals com tu i com jo, que van a les places principals, tots els divendres a concentrar-se i en moltes ciutats de tot el món. Tot això per a emfatitzar que les accions s’han d’avaluar a un llarg termini ja que aquesta crisi climàtica que cada dia ens calfa una miqueta més. Evitem el síndrome de la granota bullida!

Fridays for future València / facebook

Participant d’aquestes manifestacions, ajudarem a cristal·litzar els seus actes de tal forma que forcen a realitzar, més prompte que tard, canvis sistèmics positius i inclusius en la nostra societat. Cada divendres hi ha una cita moltes localitats, no us la podeu perdre! A més pots compartir aquesta experiència amb les teues amistats o convidar a la seua participació pot ser crucial. Ací trobaràs on es troben situats en la teua localitat o prop d’ella www.fridaysforfuture.org/events/map #13.

Tenim una agenda i uns objectius que complir, i segur que amb la nostra ajuda i implicació podrem impulsar el treball de les institucions i que es faça molt més. Ens trobem davant un canvi de paradigma que ja han patit algunes ciutats com Detroit, als Estats Units, o Totnes, a Anglaterra, on a causa de grans canvis en la seua economia, han hagut de reinventar-se cap a nous models més verds i sostenibles impulsats per moviments veïnals.

Necessitem una transició justa i inclusiva on l’economia ecològica, l’economia circular ben percebuda, l’eco disseny i l’economia del bé comú, entre altres coses, puguen ajudar-nos al fet que tot vire cap a un sistema de post consum creatiu que ens ajude a cuidar-nos els uns als altres com a ciutadans i ciutadanes del món, aconseguint així que aquests objectius es facen realitat de debò i on destaca l’ODS 16 pau, justícia i institucions sòlides que promou societats justes, pacífiques i inclusives. Crec que tot això contesta a la pregunta que us feia al principi. Sí, això va amb nosaltres i amb els nostres actes, empoderar-nos i estar informats és la nostra responsabilitat. Us sumeu a complir els ODS?