Lancelot Brown i l’origen de la jardineria anglesa

Amb un nom com Capability Brown bé podria ser un forajido de l’oest, un personatge de cara ruda i modals dubtosos, no obstant açò, després d’aquest sonor mot, que vindria a ser alguna cosa així com Brown “el capaç”, s’amaga el jardiner Lancelot Brown, a qui se li atribueix l’origen de l’amable jardineria anglesa que s’ha imitat en la resta del món.

They call me Capability Brown

En Espores ja us parlàrem de Brown en un article dedicat a l’inici de la jardineria del romanticisme. L’ordenat i geomètric jardí francès deixava pas a l’aparença “natural” de l’entorn, si és que la natura pot mostrar-se artificial en algun moment tot i que haja passat per ella la mà de l’home. Des d’aquell moment la tendència era abandonar els camins i senders definits, deixar de podar tanques, oblidar-nos d’ordenar les flors, de calcular la gradació de colors, i simplement gaudir d’un jardí en el qual submergir-se sense saber molt bé on acaba la part planificada i on comença la natura. Crear i dissenyar sense que es note, eixa seria la clau.

I sembla que l’autor d’aquest corrent que portava al jardiner a ser creatiu sense que després s’apreciés eixa creació al resultat final va ser Lancelot Brown, ja que si cerques informació sobre ell una de les frases que més es repeteix és que “no dissenyava jardins, creava paisatges”. Doncs això. I sembla que va començar prompte, perquè de molt jove es va col·locar d’aprenent de jardiner en unes terres que treballava la seua família i d’ací va donar el salt al seu primer treball per a un aristòcrata, amb poc més de vint anys. Va aprofitar bé l’oportunitat, donat que es va encarregar d’un gran grup de treballadors, del disseny del jardí de la propietat i de la pròpia construcció de l’habitatge, amb un bon resultat que li obriria les portes a moltes altres finques de l’aristocràcia.

Imatges del Facebook de Capability Brown Festival 

El nostre protagonista comença llavors a enllaçar encàrrecs, a donar el seu toc a les extensions verdes que cauen en les seues mans, a agradar als qui en l’època podien pagar el manteniment de grans extensions i zones d’esbarjo, i arriba el moment d’auto nomenar-se pel sonor sobrenom que el caracteritza (encara que en altres fòrums el naixement del terme capability l’atribueixen al fet que quan encarava un projecte el mateix Brown feia creure als propietaris d’un terreny que tenia infinites possibilitats, un gran potencial i moltes “capacitats”). Va fer molt i ho va fer bé, tant és així que en la pàgina web que li han dedicat per l’aniversari del seu naixement hi ha una secció on es pot veure un mapa d’Anglaterra amb tots els jardins que li són atribuïts d’un o una altra manera, i el resultat és impressionant. (http://www.capabilitybrown.org/map ) Fins i tot la llista sembla que inclou els jardins del castell de Alnwick que es van utilitzar per a algunes localitzacions de Harry Potter. Per descomptat Brown era capaç de tot, fins i tot de que el seu treball isca en la que potser siga la saga de cinema anglesa més famosa de totes.

Els jardins on va treballar, vistos amb els nostres ulls d’ara, no ens resulten estranys. Hem contemplat infinitat de paisatges d’eixe tipus, en persona , si som afortunats, o en fotografies i reportatges. No obstant açò, va suposar un vertader canvi en l’Anglaterra del s. XVIII, en els espais verds de les mansions, els castells i les viles de l’època. A més d’eixa sensació de natura que creix al seu antull, també va establir dos principis importants a l’hora de preparar i pensar un jardí. Primer, s’obstinava en que els jardins foren tan funcionals com estètics, que foren exactament el que esperava el propietari del seu espai verd d’esplai però que no per això perderen la seua bellesa.

Imatges del Facebook de Capability Brown Festival 

I en segon lloc, estava el joc de distàncies, volums i perspectives. Brown va ser molt conscient, i ho va aplicar bé, de que és fàcil jugar amb l’ull humà, i les seues creacions podien representar espais continus que en realitat eren conjunts aïllats, o jocs d’aigua en diferents punts que formaven part d’una única extensió, per posar solament alguns exemples. Unes altres de les seues marques van ser els cinturons d’arbres, els massissos d’espècies, els ponts, les cascades, i els cabals d’aigua que serpentejaven.

Les seues idees van agradar i, com hem dit, va treballar en infinitat de jardins (les dades parlen de més de cent seixanta) dels aristòcrates de l’època. Però la fama té també un costat fosc, i no tots van ser seguidors de les seues idees. Sembla ser que en el món artístic i intel·lectual també va tenir els seus detractors, i fins i tot dins del seu mateix camp, donat que William Chambers, creador dels famosos jardins de Kew, va criticar el treball de Brown. La seua reputació va oscil•lar, i si en el segle XIX va passar de ser popular a un paisatgista que es dedicava a imitar a la natura sense aconseguir-ho, en el XX va tornar a renàixer i se li va donar el paper de pare de la jardineria romàntica anglesa que perdura fins als nostres dies.

Fins que finalment, aquest 2016, es commemora el 300 aniversari del seu naixement i els anglesos, grans amants de la jardineria, ho han celebrat com es mereix, amb el Festival Capability Brown, que ha omplert el país d’activitats i esdeveniments de tot tipus. D’una banda, les celebracions han servit per a divulgar encara més la figura i el treball d’aquest paisatgista i arquitecte. Exposicions, conferències, llibres, premis, visites guiades, performance… per a totes les edats i per a tots els gustos, ha sigut impossible que algú no haja trobat alguna activitat per a conèixer a Brown i els seus jardins.

 Imatges del Facebook de Capability Brown Festival 

A més, entre els objectius del Festival també havia propostes de més calat i recorregut que una simple agenda d’actes, com posar en valor el patrimoni paisatgístic del país, interpretar llocs relacionats amb Lancelot Brown que encara no estigueren analitzats, estimular recerques, promoure un llistat definitiu de “llocs Brown”, i encoratjar el fet que estigueren oberts al públic el major nombre possible de jardins en els quals Brown haguera treballat, fins i tot aquells que normalment no ho estan.

Acaba l’any i segur que tant anglesos com turistes han gaudit de la història, i sobretot del llegat, de Capability Brown. Com a anècdotes jo destacaria que investigant la seua biografia s’ha sabut que va ser Xèrif d’un comtat durant diversos anys, que s’ha creat un te commemoratiu, ja que no imagine a cap anglès celebrant res sense un bon te en el menú, i s’anima a la gent a personalitzar les seues sessions de te i a crear receptes del s. XVIII, i fins i tot que s’han analitzat els jardins de Peppa Pig baix els criteris de Brown. No direu que açò no és una celebració en tota regla. I per a quan tot passe, sempre ens quedarà en l’agenda, entre els nostres viatges per planificar, una visita a algun dels seus meravellosos jardins.