DIY: un hort-peixera

Estem acostumats a veure jardins plens de plantes amb vius colors acompanyats de aspersors, jardins amb xicotets cultius i alguns decorats amb relaxants estanys plens de peixos. Es hora d’innovar als nostres jardins i decorar-los amb una nova forma de cultiu, l’aquaponia.

Esta innovadora tècnica no sols es pot crear amb sofisticats aparells i en grans extensions sinó que també es pot fer de forma casolana. Amb alguns materials fàcils d’aconseguir es pot tindre en casa un xicotet hort nodrit pels residus generats pels peixos.

Sistema aquaponia. Imatge de Amy Youngs

En la zona de sembra trobem el substrat i les plantes que es volen cultivar. Per baix, un altre recipient albergarà els peixos i l’aigua, el qual, a través d’una sèrie de tubs, recircularà l’aigua i evitarà que es desborde.

Materials senzills i fàcils d’aconseguir
Per poder crear els nostres cultius aquapònics necessitem dues cubetes de plàstics de diferents mides. Es recomana una cubeta de uns 70 litres de capacitat on col·locar els peixos i un altra de uns 30 litres de capacitat, en la qual, es va a cultivar les plantes. El més important és que, en col·locar perpendicularment la menuda sobre la gran encaixen adequadament. 

Imatgen de hey tiffany! 

Per formar el sistema de recirculació d’aigua es necessitaran materials una mica més complexos i variats. L’aigua deurà circular de la zona dels peixos a la zona de les plantes. Açò requereix dos tubs de reg, un de uns 12cm i un altre més gran de uns 45 cm. Amb un diàmetre d’uns 15mm i que puguen encaixar-se en la part final. S’ha de un tub xicotet d’uns 90 graus per assegurar que l’aigua penetre al sistema de dalt, on es troben els cultius, que puga encaixar amb els anteriors.

També serà necessari contar amb una aixeta de 15mm per a tindre el control d’obrir o tancar l’aigua. Perquè esta circule es requereix una bomba d’aigua per a peixeres amb un cabal de 300 litres l’hora que puga encaixar amb els anteriors.

Eines. Imatge de Francisco Gonzalez

Per aconseguir que l’aigua torne a la part inferior necessitarem un tub de PCV de 20 mm de diàmetre partit en dues parts, una peça de uns 15 cm i un altra de 8 cm. A més es requereix dos entroncaments, un mascle i un altre femella que puguen encaixar amb els tubs anteriors. També calen una campana i un protector d’una altura una mica mes gran que el tub de 8 cm.

Altres materials necessaris son un trepant, una broca d’uns 10 mm, un altra de 19 mm, un rotllo de tefló per a evitar fugides entre la unió dels diferents peces i una rega. Per a evitar possibles lesions és obligatori treballar amb guants de treball.

Substrat i bacteris nitrificants
Finalment, usarem un substrat adequat per els bacteris nitrificants i els cultius que es volen plantar. Un dels més utilitzats és l’arlita, composta per un material lleuger fabricat per argila expandida, molt útil en jardineria. 

Boles d’arlita. Imatge de Hogarismos 

L’arlita requereix una gran quantitat d’humitat i en ser un material inert o molt estable es químicament neutre, pel que evita emetre elements tòxics a les plantes. Unes altres de les característiques alienes a la jardineria són la seua resistència enfront de l’exposició al sol i a les altres temperatures.

A més del substrat, es obligatori la presencia de bacteris nitrificants com els nitrosomones i els nitrobacters que transformen l’amoníac produït pels peixos en nitrats, necessaris per al creixement de les plantes. Se pot crear un filtre on es localitzen els bacteris format per diferents capes. La primera i l’última d’elles estaran constituïdes per una capa d’esponja de gra gruixut i entre elles es trobarà un material filtrant biològic, on es desenvoluparà una colònia de bacteris.Este filtre s’instal·larà en els tubs que circulen l’aigua des del sistema dels peixos fins el sistema de les plantes.

Mans a l’obra
En tindre tots els materials començarem a crear el nostre sistema d’aquponia casolà. Primer s’ha de marcar el centre de la cubeta petita al fons, mitjançant l’ajuda d’un regle o una esquadra. Amb ajuda de la perforadora es realitzarà un forat d’uns 19mm de diàmetre gràcies a la broca d’aquesta mida. Cal anar amb compte per no exercir massa pressió i danyar la cubeta. Per a això, és recomanable perforar-la recolzada en una fusta col·locada a terra.

Imatge de Abraxas3d 

A continuació, es fa un altre forat en una de les parets de la cubeta el més amunt possible d’uns 10mm, per evitar que es desborde l’aigua en regar les plantes. Fets els orificis es col·locarà en el forat de la base dels entroncaments (la femella i el mascle). L’entroncament mascle se situa a la part de dins i l’entroncament femella en la de fora. Per evitar fuites d’aigua es pot posar una mica de tefló en l’entroncament mascle abans de unir-lo amb l’altre .

Campana i protector. Imatge de Geek2Nurse 

En l’interior de la cubeta, unit als entroncaments, s’ha d’acoblar el tub d’uns 15cm de llarg, que determinarà l’altura de la sortida del reg, i en l’exterior el de 8cm. Per evitar fugides d’aigua es pot col·locar una mica de tefló abans d’unir-los en els entroncaments. Cal tindre en compte que el tub no ha de sobresortir de la cubeta, de manera que la mida pot variar. A sobre d’ell es col·loca la campana i el protector, per assegurar-nos que escape l’aigua quan calga.

Aigua a dalt, aigua a baix
Un cop tinguem gairebé acabat el primer sistema, s’uniran la cubeta petita amb la gran. La petita es col·locarà perpendicularment sota de la gran intentant que encaixin el màxim possible. Cal tindre en compte que pel desaigüe l’aigua caurà en l’altre sistema i no a terra, per evitar perdre aigua sobrant.

Imatge de Geek2Nurse 

A continuació, instal.lem la bomba d’aigua. Primer s’unirà el tub d’uns 45cm a l’aixeta, i aquest al tub més petit amb el mateix diàmetre. A la part final del tub menut unim el cilindre de 90 graus. Aquests conductes s’encarregaran de portar l’aigua des del recipient dels peixos fins als cultius gràcies a la bomba que anirà connectada a un extrem del tub més gran. Finalment, situarem aquest sistema en les cubetes. La part de la bomba es col·locarà a la cubeta dels peixos, de manera que el tub de 90 graus arribe fins el recipient dels cultius.

Preparació del substrat
Per posar a punt l’arlita la hidratarem un parell de vegades, perquè puga absorbir la humitat i eliminar restes de materials residuals. Es pot realitzar en les mateixes cubetes o en un altre recipient abans de instal·lar-la a la zona dels cultius.

Lactuca sativa, encisam. Imatge de fcastellanos 

A continuació, s’introduirà entre l’arlita, l’additiu per a la proliferació dels bacteris nitrificadors, perquè formen part d’aquest ecosistema.

Un vegada preparat el sòl i el sistema de cultiu, es pot col·locar el substrat en el recipient dels cultius i provar la bomba de l’aigua. Si s’observa que no sobresurt l’aigua i que el sistema de recirculació d’aquesta actua correctament es pot començar a plantar. Encara que es poden conrear una gran varietat d’espècies, es pot començar amb cultius menys delicats com els enciams o la col.

Els millors peixos per cultivar
Pel que fa als peixos, es poden tindre tot tipus d’organismes d’aigua dolça però uns dels més resistents són els tilapilas del gènere Oreochromis. Aquests peixos poden aguantar altes densitats de poblacions i són molt comuns.

Oreochromis mossambicus. Imatge de wikipedia

És recomanable deixar que les plantes es desenvolupen un poc abans d’instal·lar els peixos perquè s’adapten al seu nou entorn. Instal·lat el sistema d’aquaponia a les nostres llars! Només cal recordar alimentar els peixos i recollir els beneficis que ofereix la plantació de cultius en un sistema tan sostenible.