T’observe, t’estime, et cuide

Anem amb una nova entrega de #PlantesContades , aquesta vegada convidant a la reflexió i aprofitant que a l’estiu tal volta tenim una mica més de temps, una mica més de ganes i una mica menys d’obligacions, i ens podem parar a pensar. En un món cada vegada més distret i que necessita estímuls constants no és fàcil atraure l’atenció, però hi ha un tema que no podem deixar per demà: vivim en un planeta que no cuidem com cal. La pregunta és: podem a través de la lectura de llibres il·lustrats obrir els ulls?  

A la sensibilització ambiental s’utilitza normalment el principi “coneix, estima, conserva”, basat en que per a conscienciar primer ens cal donar molta informació, perquè no podem estimar profundament alguna cosa que no coneixem. Una vegada la coneguem i ens agrada, la sentim semblant a nosaltres, i és aleshores quan desenvolupem un sentiment d’estima, i des d’eixa estima anirem al tercer pas, i definitiu, la necessitat de conservar allò que estimem. Amb aquests llibres es tracta de passar una bona estona, però també d’endinsar-nos una mica més en una realitat que fa temps ja anomenaren incòmoda, i que actualment ja sabem que és la que ens toca viure. A través de les pàgines trobarem moltes històries, detalls i conceptes, i també una planeta que cal cuidar perquè és absolutament fascinant. I és que com deia Robert Allen al seu llibre Com salvar el món, “permetem als xiquets que estimen la Terra abans de demanar-los que la salven”.  

Con calma. 50 historias de la naturaleza  

Aquest llibre està ple de successos quotidians de la natura contats com una història. Alguns ocorren lentament, durant dies o setmanes, com una papallona que ix d’una crisalida, o un esquirol que soterra glans per a l’hivern. Altres ocorren en un moment, com l’alba o la formació d’un núvol.

Detenir-se, parar atenció, atendre, fixar-se amb els detalls, l’estiu és un bon moment per a parar, i més que per a desconnectar, per a reconnectar amb un mateixa, i també, com no, per a establir vincles amb la natura que la pressa sol trencar. I si volem una guia inigualable que ens duga per aquest camí tenim aquest llibre, una meravellosa lupa que fa grans xicotets processos i successos de la natura que és molt fàcil que ens passen desapercebuts.  

Un prat al caure la tardar pot semblar un lloc tranquil, sense ensurts, un toll d’aigua cristal·lí és l’espai perfecte on veiem que no passa res. O sí que passa? La veritat és que estan succeint coses al nostre voltant contínuament, quan hem perdut la capacitat d’adonar-nos-en? No passa res, tenim la lectura i les bones publicacions per ajudar-nos. En aquest volum, cada dos pàgines estan dedicades a un element que a dins te un univers complet, un per què, unes conseqüències, i una pinzellada subtil de poesia.  

El llistat és tan llarg com deliciós. Un gira-sol que segueix el moviment del sol, les formigues que teixeixen un niu apegant el seu propi menjar, una larva de seda, per a pegar les fulles entre elles, els nenúfars que s’obrin a l’estany en un cicle al llarg del dia i la nit, el floc de neu i totes les seues formes impossibles, amb plaques, agulles i dendrites per les temperatures sota zero, les molses desplegant-se sota la pluja quan el bosc reverdeix per la humitat, el rastre apegalós del caragol fent un camí infinit tot i la seua velocitat, la formació d’una tempesta un dia d’estiu (un somni que ara amb la calor  tanta falta ens fa). 

Tot això està passant, just davant dels nostres sentits, i encara que no està dirigit a nosaltres, podem ser un públic fidel i assistir gratuïtament a les representacions de la natura. La programació no s’atura mai, els actors i les actrius tenen infinits repertoris, no calen ni els aplaudiments perquè no hem de trencar el moment. Qui voldria acabar amb un teatre així?  

La tierra en huelga 

En ese mismo momento 
la Tierra dejó de girar. 
Tantos años avisando, 
¡ya era hora de actuar!

Este conte es presentà al Jardí Botànic en novembre del 2021. Unes encantadores Pilar i Laura, les autores, ens escrigueren per a muntar un acte lúdic on majors i menuts s’ho passaren bé. Una actitud i saber fer que no et sorprèn en fullejar la història d’un planeta enfadat i que es posa en vaga perquè no pot més. I com no fer-ho si actuem com si res del que férem importés? Si els seus habitants que més guerra donen són els que després es porten més malament?  

Així ens ho contàvem a la web del Botànic per a la presentació: és en la suma de xicotetes accions on està la resposta al canvi social que el medi ambient necessita. Il·lustracions brillants acompanyaran a la Terra en els seus diferents estats d’ànim. Rimes que narren un inquietant present per tal que done pas a un il·lusionant futur amb la nostra ajuda. 

I així és, el llibre està ple de rimes entranyables que poden servir per a llegir i gaudir en veu alta, o fins i tot representar en un teatre improvisat! I junt amb elles, s’expliquen els problemes als que s’enfronta la Terra, com són les temperatures extremes, la pèrdua de biodiversitat, les plantes i  els animals que pateixen, o la mar passant penúries per convertir-la en abocador. Un panorama prou trist i el desencadenant de que la Terra, farta, diga prou. I què passa si la Terra ja no dona voltes? Ho podem imaginar? La gent ha de viure a llocs on sempre és de dia i a llocs on sempre és de nit. Aquesta situació és, com no, desesperant.  

Fins que s’adonen de que rere d’aquella situació inesperada hi ha uns laments, i l’autora els emets des del fons més inimaginable, al centre mig del nostra planeta. Allí els explica què passa. Com estem actuant? Per què generem desfetes sense fre? Per què ens creiem amb dret de destrossar els boscos? Per què pensem només en tecnologia i diners? I després d’aquest discurs vindrà el canvi, i el despertar.  

Reciclatge, compra conscient, adobs orgànics, consumir fruita i vegetals de temporada, transportar-nos sense contaminar o contaminant el mínim, hi ha tantes coses que se poden fer… I sí, els canvis es generen també en altres capes de la societat on es prenen decisions que afecten a tots, però no per això hem d’oblidar la nostra part de responsabilitat.  

La història ens donarà una xicoteta lliçó i ens farà pensar i somriure. I aplegarem, com sempre, al final, on la Terra recupera el color, perquè no us ho he dit, però aquest és un conte en blanc i negre, perquè eixos son els colors del futur si no espavilem, despertem, i aturem la vaga d’una Terra cansada de que no escoltem els seus laments.  

Estamos aquí. Notas para vivir en el planeta tierra 

Parece grande, la Tierra. 

Pero somos muchos los que vivimos aquí 

(7,327,450,667 y subiendo) 

así que sé amable.  

Conec alguns seguidors d’Oliver Jeffers, una mica portats pel seu ús del color, per les seues il·lustracions característiques, però açò ho podem trobar en molts professionals de la il·lustració que han fet de la professió un art que sembla no tenir límits i despertar un renovat interès. En el cas de Jeffers, a més, està la capacitat de contar històries senzilles d’una forma clara i amb un punt de surrealisme que et penja un somriure a la cara des de la primera pàgina.  

Així, no costa imaginar que un llibre dedicat als consells que li vol donar al seu fill per a viure a la Terra, on acaba d’arribar, és tota una declaració de seny divertit. Però no cal esperar una guia de bones pràctiques, grans consells transcendentals, no és un manual per a que els nostres fills i filles puguen orientar-se. Són breus píndoles de saviesa per la seua claredat: la Terra és d’aquesta manera, la compartim amb aquestos éssers vius, cuida el teu cos, respecta al la resta, gaudeix de l’espai que t’ha tocat habitar i sigues conscient d’ell, del que necessita, no només del que necessites tu.  

Perquè de vegades ens compliquem molt llançant el missatge, i s’embolica, i transita de forma desordenada per eixe canal que va de l’emissor al receptor, i al final, aquells ulls curiosos que ens miren es desvien una mica i resulta fàcil endevinar que aquell cervell tendre està pensant: “no m’he enterat de res”. Amb aquesta història sí s’enterarà, i de pas, tal volta, recordem nosaltres alguna cosa bàsica, que això mai va malament.  

Cambio climático  

Una cultura de la Tierra que se base en la cooperación más que en la competitividad, en la conservación más que en el crecimiento, en los cuidados más que en la destrucción.

D’aquest llibre es poden dir moltes coses. La primera, que està escrit per tres dones. Yayo Herrero, que passeja les seues idees sobre ecofeminisme per auditoris plens de gom a gom, María González, que plena pàgines i pàgines tractant l’ecologia social i analitzant un despertar necessari, i Berta Páramo, que ha canviat l’arquitectura per la il·lustració científica. Tal volta, les seues tres sensibilitats sumades, fan d’aquesta obra un anàlisi breu però compromès de totes les arestes que formen el prisma del canvi climàtic.  

La segona, que pot resultar interessant per a preadolescents i adolescents, tractant de captar una mica la seua atenció, desviada, com la nostra, per què no dir-ho, cap a la pantalla rectangular de no deixa d’emetre llum. Amb ell es pot aprofundir en aquest complicat tema mediambiental, i tot i ser divulgatiu i que puguem pensar que està enfocat al públic juvenil, no li falten dades o conceptes importants que podrien ocupar pàgines d’articles per a adults, com què és el permafrost, la illa de brossa de l’oceà Pacífic, la construcció bioclimàtica, la ramaderia industrial, Lynn Margulis, o els fenòmens meteorològics extrems, entre molts altres.  

Però hi ha molts llibres sobre canvi climàtic, que fa que aquest siga diferent? Anem a la tercera característica, i és que aborda temes controvertits com l’ecofeminisme, les migracions, la pobresa, les desigualtats, la guerra i els conflictes, així com la justícia social. No sempre els relacionem amb els problemes ambientals però actualment s’analitzen totes les causes i conseqüències del moment que vivim, i no ens podem quedar només parlant de consum o economia de proximitat. Hi ha molt més on explorar.  

Si em permeteu una quarta, donat que aquestos articles van de llibres il·lustrats, és que ací les il·lustracions no són purament decoratives, solen tenir un doble significat i aporten al llibre una visió afegida. Si el llegim en companyia dels nostres fills i filles, comentar les il·lustracions serà igual d’interessant que el text.  

I acabe ja, anant a les últimes pàgines, perquè per veure el compromís del llibre ens hem de centrar en els punts finals. Ens conten del que pensen que cal fer sí o sí, com claus per actuar de forma immediata pel que fa a la reducció de gasos d’efecte hivernacle o per afrontar els canvis de forma justa, pensant, per exemple, en que hi ha llocs on encara les persones han d’augmentar el seu consum de recursos per a sobreviure. També es parla, i açò és el més comú, d’allò que podem fer en el nostre dia a dia, com el transport sostenible o la reducció de consum energètic. Però no només nosaltres, què cal que facen els governs? El finançament de plans d’investigació tecnocientífica, la col·laboració amb altres governs, la legislació, el llistat és llarg. Fins i tot es tracten les falses solucions que semblen senzilles i assumibles, però que tenen una cara B,  així com la cultura de la Terra, que proposa una alfabetització ecològica i la transformació del nostre sistema de valors.  

Si quan acabem de llegir el llibre notem que estem una mica incòmodes al nostre sofà, les autores hauran fet bé la seua feina i, segurament, siga el moment d’agafar impuls i alçar-nos.