Els llibres de plantes són per a l’estiu

Las mil y una formas de la naturaleza

Las matemáticas han firmado un pacto con la naturaleza. Los lunares, las rayas, las espirales, los óvalos, ese poliedro visible sobre una piña o la complicada estructura del corazón de un girasol no están ahí por casualidad.

Las mil y una formas de la naturaleza de Emmanuelle Grundman. I·lustracions de Florence Guiraud 

D’això va aquest llibre, de la geometria que amaguen animals i plantes si aprenem a mirar-les amb ulls artístics. Com quan ens tombem relaxats a buscar formes en els núvols, si ens fixem bé, descobrirem l’oval que comparteixen la sàmara d’auró i l’anemone, les ratlles de la carabasseta i el peix àngel real, i les taques salades de l’isard i el tritó alpí. Disposats a viatjar a través de punts, línies i angles? Els trobarem en espècies que ni ens sonen, i en unes altres que coneixem des que som xicotets, només cal començar a fixar-se i ja no deixarem de veure’ls.

Les il·lustracions estan dividides en diferents formes triades: l’esfera, les pigues, les pues o espines, l’oval, les línies infinites, les ratlles, l’espiral i l’estrela. Per a cadascuna ens toparem amb diversos poemes dedicats a alguna espècie que lluïsca la forma en qüestió, i en ella, a més de divertits jocs de paraules, hi ha referències al perquè de cada aspecte i silueta. El nas estavellat del talp, les ratlles de les zebres, els ous, les espines, les pigues de les marietes. El jaguar es camufla amb les seues taques, les arracades que serveixen de suport per a la passiflora, la protecció de l’eriçó que es replega sobre si mateix.

Las mil y una formas de la naturaleza de Emmanuelle Grundman. I·lustracions de Florence Guiraud

Las mil y una formas de la naturaleza de Emmanuelle Grundman. I·lustracions de Florence Guiraud

Després, il·lustracions a doble pàgina recorren més de trenta espècies d’éssers vius per a cada estructura i disseny, i així, veient-les totes juntes, adverteixes un ordre màgic i meravellós que conjumina als qui comparteixen silueta, inventant famílies que no existeixen però que estan definides per una fisonomia comuna: les mil i una formes de la natura.

Cada animal es distinto en su apariencia. Y no es cuestión de gusto, sino de ciencia.

Il·luminatura

I ara el lliurament més divertit, feta per a jugar amb ella, per a passar l’estona immersos en il·lustracions que colpegen la vista amb una explosió de color i després amaguen molt més del que sembla. Il·luminatura ens deixarà amb la boca oberta i ens donarà algun que un altre esglai. Només obrir la portada ja ens topem amb una espècie de marcapàgines amb tres finestres de paper transparent de colors: roig, verd i blau; i una gran il·lustració plena de dibuixos que es mesclen entre si, una espècie d’horror vacui on no aconsegueixes distingir pràcticament res: comença el joc.

Il·luminatura de Rachel Williams. Il·lustracions de Carnovsky

El llibre distingeix als animals en funció de si són diürns o nocturns, de si ixen a buscar aliment amb l’alba, o si han evolucionat per a veure en la foscor. En qualsevol cas, cada criatura tria eixir a una hora concreta per una raó clau: la supervivència. Comencem llavors un viatge per destinacions llunyanes i exòtiques on els diferents visors ens revelaren les criatures que passegen durant el dia (visor roig), les nocturnes i crepusculars (blava) i la vida vegetal de cada hàbitat (verd).

I què posem en la maleta per a aquestes travessies? Molt i d’allò més variat, perquè arribarem fins a la selva del Congo, el desert de Simpson, i el llac Lomong, passant pels Andes, l’Antàrtida, i els boscos de secuoies, i fent parades a la taigà de la Sibèria oriental o el Serengueti. En cada destinació hi haurà dos grans dibuixos d’allò més psicodèlics que a més ens localitzaran al màxim on ens trobem quant al continent, país, hàbitat, extensió i la seua biodiversitat més destacada. Només posar-nos els visors començarà la festa i aniran apareixent davant els nostres ulls sorprenents animals i plantes que romanien amagats entre l’amalgama de colors. Voldràs ser el primer a assenyalar a la resta la cara d’un linx gegant, o jugaràs a veure que no veus res perquè el següent es trobe amb una aranya enorme a un pam del nas. Res de tres dimensions ni de posar-se guerxo, una simple discriminació de tons fan de les imatges una font inesgotable d’entreteniment.

Il·luminatura de Rachel Williams. Il·lustracions de Carnovsky

Il·luminatura de Rachel Williams. Il·lustracions de Carnovsky

Al final de cada lloc també han preparat una doble pàgina amb més informació de les espècies diürnes i nocturnes que han aparegut en les figures anteriors. I sí, dic doble pàgina, perquè trobe a faltar la tercera, la pàgina dedicada a les plantes, perquè amb el visor verd apareixen paisatges amb grans arbres i flors i no hi ha ni una sola referència a ells. Entenc que el llibre està dedicat als diferents animals que trien dia o nit per a aparéixer però, què serien ells sense les plantes que els acullen? Noves edicions d’aquest preciós exemplar haurien de portar afegida sens dubte una referència a la vegetació, igual de sorprenent i interessant que els propis animals.

Un gran jardín

Calendari il·lustrat dedicat al protagonista absolut del Jardí, el jardiner, qui planta la llavor, la rega, vigila que tots els factors li siguen favorables, i espera pacient veure-la despuntar a través de la terra. Cada mes descriu algun aspecte important dels jardins o del treball que comporten per als qui els atenen, una mescla entre relat curt i poesia acompanyat d’una il·lustració amb mil detalls on perdre’s una bona estona, traçar camins, imaginar històries, o iniciar cerques dels famosos llibres de “On està Wally”. En aquest cas Wally canvia la seua samarreta a ratlles roges i blanques per una arada i unes tisores de podar.

Un gran jardín de Gilles Clément. Il·lustracions de Vincent Grave

El conte comença al maig i està dedicat als primers jardins dels humans, els jardins de fruites i verdures que ens van convertir en nòmades, i a com ara el jardiner en comptes de deixar que tot cresca a l’atzar, com en la naturalesa, segueix un ordre, agrupa les plantes, tria les llavors, es fixa en el clima i atén un calendari, similar al que tenim en aquest moment entre les mans. El jardinero, siempre con las manos en la tierra y mirando al cielo. Li segueix juny, sobre els fruits, i sobre com el jardiner sembra i recol·lecta i, mentrestant, interpreta el que passa i no s’havia previst. Els fruits, esperats com un regal.

I així passen els mesos. Juliol per al sòl, el seu interior, la qual cosa amaga: formes, animals, larves, bacteris…; agost com un jardí de flors, i tot l’univers que conté amb els perfums, els insectes, fins i tot eixe llenguatge secret amb el qual es comuniquen les plantes i que intenta entendre el jardiner; octubre per als fongs. Ni animales ni plantas, los hongos son hongos; i novembre per a l’hivern, quan el jardiner agafa vacances en els llocs on cau la neu.

Un gran jardín de Gilles Clément. Il·lustracions de Vincent Grave

Un gran jardín de Gilles Clément. Il·lustracions de Vincent Grave

Però el jardiner té tasques la resta de l’any, encara que també juga, i desembre parla dels jocs d’hivern, amb gel o seguint rastres, mentre espera la sorpresa de les plantes que creixeran quan es fonguen les neus. Gener i el canvi climàtic, febrer i els insectes, març i els ous de pasqua amagats al jardí, i abril i la figura bella i enigmàtica de la flor. Anem passant les pàgines, el jardiner va treballant, i mentrestant se’ns cola el seu vocabulari: esporocarpos, calze, nèctar, tija, arrel, crisàlida, toxina, micelis, germinació, coleòpter, artròpodes, ranuncles, crucífera, papilionàcia… Quan acaba, embeguts de les frases i els dibuixos, som una mica menys lectors i una mica més jardiners.

Un gran jardín de Gilles Clément. Il·lustracions de Vincent Grave

Sí, ho sé, m’he deixat setembre, però és que és el mes més bonic de tot el llibre, o almenys a mi me’l sembla. No diu res, i ho diu tot. En una llista, totes les coses que el jardiner pot fer igual que els altres: encendre foc, assecar la roba, tocar la trompeta, telefonar, enamorar-se, ballar. Però és l’únic que pot treballar el jardí! Queda clar, no? Doncs això.

El bosque

I tanquem amb aquest llibre per a mirar a poc a poc, gaudir de cada pàgina, i no solament de mirar-la, també de tocar-la. Els colors es combinen amb les textures, amb l’encunyació, i es va conformant una història. El bosc, un lloc on endinsar-se i en el qual ens van passant coses. Al principio el bosque es una arboleda de pinos jóvenes. Trobem a algú en el camí, ens portem una sorpresa, entropessem, ens disgustem, seguim una travessia, un viatge.

El bosque de Ricardo Bozzi. Il·lustracions de Violeta Lópiz

El bosque de Ricardo Bozzi. Il·lustracions de Violeta Lópiz

El bosque de Ricardo Bozzi. Il·lustracions de Violeta Lópiz

Aquest conte, de paraules senzilles però delicioses, ens acompanyarà al llarg de cada fulla, dissenyada perquè fins i tot supere en contingut a les frases que se’t graven al cap. Al final, arribem on acaben els arbres i som diferents, ens sentim diferents. Perquè hem gaudit d’una excursió pel bosc, o era una mica més?