Els arbres, ara, no només de Nadal

En estos dies no hi ha tenda, aparador, oficina, menjador, aula o rebedor on falte un arbre de Nadal. Els clàssics tenen molts adorns brillants i grans garlandes, els moderns son monocromàtics, els minimalistes fan siluetes de llumetes led als cristalls, les cuineres hi pengen culleres de fusta i els costurers bobines de fil, tot s’hi val, i si és sostenible, millor. Tot i que ara ja n’hi ha alternatives que permeten eliminar plàstic i gaudir d’un exemplar natural que en passar festes tornarà al seu lloc d’origen o es compostarà.

En resum, ja imagine que ho heu endevinat, com és temps d’arbres, és temps de regalar i aquesta és la secció on vos recomanem els millors llibres il·lustrats sobre plantes ací vos deixem tres idees per gaudir dels arbres mentre us delecteu amb imatges coloristes, detallades, divertides, màgiques i encisadores. Per obsequiar als qui estimeu, per posar al llistat dels vostre desitjos i, com no, per auto regalar-vos, que de segur que enguany s’heu portat molt bé.

Inventario ilustrado de los árboles

Un inventari sembla una cosa avorrida i farragosa, sona a fer llistats, a classificar, a perdre el temps en una tasca monòtona. Però, ves per on que ací se’ns apareix un inventari que no té res a veure amb tot això. Es tracta d’un llibre amb 52 arbres i arbusts dibuixats, pintats i descrits amb delicadesa, amb la voluntat de que qui llegeix tinga ganes de passar a la següent fulla, i ja vos dic que ho aconsegueix. Parem atenció a un dels seus textos: los árboles desempeñan un papel primordial en la ecología… tienen también una función social y econòmica muy importante… y también son muy importantes para los hombres de una forma simbòlica y poètica. Creo que son argumentos suficientes como para perderse en este precioso inventario, ¿no?

A les seues pàgines cada arbre té nom científic, talla, l’edat màxima a la que pot aplegar i, quan es pot, el bosc on viu. Així, ens submergirem en una breu però útil classe de botànica amb unes clares protagonistes: les fulles, donat que la seua forma i disposició serveix com element conductor per a classificar els arbres. Per exemple, el capítol 1 està dedicat als arbres amb limbe únic i vora llisa, com l’eucaliptus comú, el faig, l’ombú o la magnòlia. A més, trobarem preciosos detalls no només de les fulles, també de les flors, els fruits i, com no, dels animals amb qui conviuen cada dia.

Amb aquests arbres viatjarem arreu del món, sabrem dels seus descobridors, de les malalties que pateixen, de l’ús que en fem els éssers humans, o els animals. I és que resulta que el freixe (Fraxinu excelsior), tot i tenir una fusta flexible i sòlida, és molt sensible de jove i pot morir només del fregament dels cèrvids contra la seua escorça, que el nom de Hollywood ve de “bosc de grèvols”, i que per als celtes l’avellaner (Corylus avellana) era un arbre sagrat que protegia contra els mals esperits.

Molts d’aquests arbres vos sonaran de vista, altres els estimareu per ser als paisatges de la vostra vida, altres vos sorprendran, i amb un bon grapat vos entraran ganes de fer la maleta i anar allà on son per gaudir-los en directe. Això si, vos propose que entre tanta varietat vos divertiu una mica fent aquest senzill exercici: trieu el vostre arbre preferit del llibre. Intenteu-ho. Un record, la proximitat o el port, la fulla, l’explosió de la flor, l’exotisme… hi haurà infinits factors que us faran el cap boig i vos complicaran la decisió. Tardareu, no serà fàcil, però amb esforç ho aconseguireu i pensareu amb ell, amb orgull, dient: aquest és el meu. I el meu preferit? Va, ho dic, el cedre del Líban (Cedrus libani). Que perquè? Això si que no, això no vos ho puc contar.

Árboles

Son de madera la cuna y la cama en la que nos acostaban cuando éramos niños y el ataúd en el que nos colocarán cuando hayamos muerto.

La portada d’aquest llibre, no saps ben bé perquè, fa que t’hi quedes mirant, t’atrapa. Passes la primera fulla i et trobes amb una cabana surant dalt dels arbres i saps que alguna cosa està apunt de passar. Aquest quadern compleix les expectatives de qualsevol qui adore els àlbums il·lustrats, i ja vos dic que això no és una tasca fàcil.

34 il·lustracions, cadascuna dedicada a un aspecte de l’arbre, a doble pàgina, amb color i distribució impecables, faran que vos passeu hores descobrint detalls en els dibuixos i gaudiu d’un elaborat text al marge que explica cada tema. Perquè és cert que aquest no és un llibre bonic, és a dir, no és només això, son les il·lustracions les que et declaren fan però després els continguts, les reflexions , els recorreguts històrics i etnològics completen el bon sabor de boca amb que tanques la tapa quan has passat un temps fullejant.

Les làmines toquen tot tipus de temes, com aspectes propis dels arbres: què son els arbres i quines plantes se’ls assemblen però no ho son (el dia que descobreixes que les palmeres no son arbres estrictament parlant se’t queda una cara digna de foto), la morfologia de les fulles, les arrels (el seu paper i les més sorprenents, com les que formen ponts vius), el viatge a través de les estacions de l’any, les llavors i els seus desplaçaments (amb tota la varietat exquisida de les seues formes), els preuats endemismes o els baobabs (que fascinen, i no només pel Petit Príncep). També va de rècords, i ens trobarem arbres prehistòrics, els arbres més alts (a Califòrnia hi ha una sequoia roja de 115 metres!), els més grossos, i els més vells (aprenent que no és tan fàcil determinar quin és el final de la vida d’una planta).

Pel que fa als animals, es parla d’aquelles espècies que paren la seua taula amb parts dels arbres (tan grans com un elefant i tan menuts com els insectes) , o de les que troben en ells la seua llar, i de les que s’inspiren en les seues textures, formes i colors per convertir-se en autèntiques mestres del camuflatge. I les persones? Es tracta la figura del llenyater (una professió que hem acabat veient amb mals ulls), apareixen arquitectures de somni fetes de fusta com palaus d’Indonèsia, pagodes xineses i esglésies ortodoxes russes, també vehicles per protagonitzar novel·les d’aventures, i músiques per a les nostres oïdes que surten d’un violí, un setar, una kalimba, un fagot, una flauta, un duduk, un arpa o un didyeridú.

En l’aspecte sociològic o cultural tenim l’arbre de la vida de Darwin, la simbologia de l’arbre a les religions, els exemplars sagrats, el seu paper protagonista en infinitat de llegendes (els boscos son font de màgia, pors i malediccions), quan els arbres es converteixen en criatures (per suposat al cine o en la imaginació d’algú), i quina és la força de la natura i com s’estendria si no estiguérem nosaltres sobre la Terra.

I deixeu-me que per acabar trega d’aquesta classificació algunes làmines especials, fetes per quedar-se mirant, d’aquelles que emmarcaries. Jo em quede amb la dedicada a l’arbre de la vida i l’explosió de color de l’art mexicà, la de les màscares tallades en fusta que mostren tota la creativitat de les societats tribals, la de les cases dalt dels arbres amb nius humans per viure el bosc des d’un altra perspectiva, o l’arbre genealògic, un autèntic qui és qui en el que perdre’s amb els lligams enrevessats que enllacen les persones.

Por desgracia, las cosas que vemos todos los dies dejan de ser extraordinarias. Estamos tan acostumbrados a ver árboles y a usar objetos hechos e madera, que muchas veces no nos damos cuenta de la belleza de esos grandes organismes y ni siquiera sospechamos lo fascinantes que pueden llegar a ser y lo mucho que les debemos. ¿No habrá llegado el momento de descubrirlos de nuevo?

La vida nocturna de los árboles

Acabem amb una joia especial, que amaga uns arbres com mai els hem vist, obra de tres artistes de la tribu dels Gond, a la Índia Central. Aquest poble, amb una gran producció artística, fou un desconegut fins que fou descobert al mercat de l’art cap als anys 80.

Ara les seues pintures basades en el seu univers mític s’exposen arreu del món aportant una visió de l’entorn basada en llegendes i creences, i es mostren dotades d’una forta càrrega simbòlica que s’expressa amb colors i formes exuberants.

Els Gond son animistes, i creuen que els elements de la natura, entre ells els arbres, estan habitats per esperits o forces vitals, i pintar-los és una forma de mostrar-los respecte. Així, en el seu art tribal trobem arbres sagrats que de dia ens donen ombra, refugi i fruits, però que per la nit desperten i ens sorprenen amb camaleons, serps, cérvols, pardals, abelles, esquirols i molts altres animals que conviuen amb la vida més intima de l’arbre i les seues històries.

Amb aquest autèntic llibre d’artistes gaudirem de submergir-nos en altra cultura, i amb ella d’històries sorprenents i llegendàries sobre com els arbres començaren a donar fruits, vaques perdudes, núpcies, la casa del creador, amors impossibles, plomes de foc, música, propietats de la fusta… un llistat on cada il·lustració que acompanya les llegendes ens parla a més d’arbres amb nom propi i que ens transporten a llocs llunyans i màgics: Sembar, Mahalain, Peepul, Dumar, Mahua, Bamur, Saja, Khirshali, Nagphani. Perquè si alguna cosa tenen els arbres és que la fascinació que susciten és universal.