Arbres que conten històries

El moment del conte per als xiquets i xiquetes és especial per un llistat llarguíssim de raons. Les narracions encisen, estimulen la fantasia, els fan viure altres vides, fan possible l’aventura, i a banda gaudeixen d’històries divertides, tendres i misterioses. Però a més, si les acompanyem d’un llibre també poden veure les cares dels personatges, els paisatges on ocorre tot, i submergir-se en detalls d’una casa, un camí, un bosc, un castell. En esta entrega de Plantes contades hem seleccionat quatre contes on l’atenció la posarem en els arbres i seran a ells als que els passen coses i als qui acompanyarem durant el relat. Només són quatre, però hi ha molts més, vos animem a que en busqueu a les llibreries. I una cosa més, no s’oblideu que el moment del conte pel que és més especial en realitat és perquè el conteu vosaltres, així que en aquestes històries el vostre paper de narradors i narradores estarà tintat de verd.

On són els arbres?

Josep Chapa
Il·lustracions: Matilde Portalés
Edicions del Bullent. 2009. 21 pàg.

Martina està espantada, per més que busca per tots els llocs no hi ha forma de trobar ni un sol arbre a tota la ciutat. Ni parcs, ni jardins, ni al riu… res! Així comença aquesta tendra història, bonica de tan senzilla, en la que un grup de xiquets i xiquetes després d’enumerar com de positius son els arbres a la nostra vida, marxen amb una missió molt clara: trobar a tots els exemplars desapareguts. Ningú no els ha vist. S’han amagat? Algú els ha segrestat? Quan finalment apareixen resulta que no estan massa contents, tenen prou queixes de com els tractem, del cas que els fem, però Martina i el seu grup no es donaran per vençuts i llançaran un munt d’idees per convèncer-los de que tornen al lloc d’on no havien d’haver marxat. Un conte per parlar amb els menuts i menudes de la importància de l’arbrat que ens envolta i sumar-nos a l’aventura de Martina aportant les nostres pròpies idees i solucions al problema.

Un parc de paper a l’abril

Júlia Villaescusa
Il·lustracions: Eva Garcés
Tàndem Edicions. 2007. 22 pàg.

I si un parc normal, com tots els que coneguem, amb tanques, arbusts, bancs i flors, es tornés màgic una vegada a l’any? De sobte passen coses estranyes, coses que mai imaginaries que veuries, i els arbres prenen veu. L’arbocer se tornar un mestre dels embarbussaments, la palmera és una experta conta contes de terres llunyanes, l’alzina transforma els glans en redolins, el pi se sap milers de dites i el magraner és un dolç poeta. I així a l’equip se sumen les endevinalles enginyoses dels xiprers i la saviesa de la bellaombra per respondre les més profundes qüestions que se’ns puguen ocórrer.

Amb tot, un conjunt de regals literaris que els arbres ofereixen eixe dia a tots els xiquets i xiquetes es vulguen acostar al parc. I què fer amb ells, doncs reunir-se tots junts i crear meravelloses històries il·lustrades que acaben convertint en obres que deixen allí per formar una biblioteca fascinant, una gran biblioteca de somnis, com es diu en el conte. En aquesta història dedicada al dia del llibre els arbres tenen nom propi, podem aprendre algunes espècies concretes, al temps que animar als xiquets i xiquetes a jugar amb les paraules i a estimar els llibres.

El hada Lolita y el árbol escuela

Didier Lévy
Il·lustracions: Benjamin Chaud
Pearson educación. 2009. 32 pàg.

La fada Lolita és una fada juganera, divertida, entremaliada, amb ella és impossible avorrir-se. Compleix desitjos tot i que de vegades les coses no acaben tenint el resultat que esperem. En aquesta aventura un xicotet porc senglar no vol anar a l’escola, s’ha entossudit i no hi ha forma de fer-lo canviar d’opinió, i només que vol una cosa, quedar-se dalt la figuera a la que s’ha enfilat, envoltat de les seues sinuoses fulles i els seus fruits deliciosos. La fada no pot fer altra cosa que complir el desig del menut, però com que no es queda tranquil·la sabent que el porquet no anirà a rebre classes, cuina una de les seves idees i… patapum! Llança la figuera pels aires i la planta just al costat de l’escola. I que penseu, que amb això Lolita en te prou? Ni pensar-ne, a més, replena les fulles de la figuera de lliçons! Càlcul, geografia, ciències, música, literatura, de tot.

Els dies passen, i entre figa i figa, van creixent més fulles i el senglar passa el temps entre elles, llegint-les, per suposat, i entusiasmant-se sense saber-ho. Quan acaba amb totes, perquè les acaba, s’atreveix a baixar al cole per la nit, quan no està la mestra i els alumnes, i continua llegint, sobretot sobre estrelles, planetes i el cel. Ja tenim al porquet entusiasmat? Doncs la fada Lolita continua amb el seu pla i de sobte… bum! Llança al cole tot just dalt de la figuera. Tot i la sorpresa, el porquet coneix la mestra i als companys, però la bogeria no para, i la figuera creix tant, tant, que aplega als mil kilòmetres d’alçada i allí, envoltats de planetes, el senglar mostra als companys tot el que ha après. La mestra, sorpresa, el convida a anar a les classes també de dia i ell, superada la timidesa i la por, accepta.

Al final de la història l’escola tornarà al seu lloc, l’arbre a la seua mida, i el porquet anirà al col·legi, a aprendre, a divertir-se, a jugar, i a fer-se gran. I tot gràcies a la fada Lolita, que en aquesta aventura ajudarà als peques que de matí, quan han d’anar a les seues classes no estan massa contents, a veure les coses amb altres ulls.

El castaño

Juan Berrio
Macmillan (librosaurio). 2008. 24 pàg.

Un gran castanyer que viu en un parc ens narra de forma breu i concisa, però majestuosa, tot allò que té al seu voltant. El paisatge que habita, però sobretot la gent que hi passeja. Des de la seua alçada mira detingudament cada cosa que passa, i de cadascuna n’obté conclusions valuoses. Aquest llibre, on els dibuixos tenen molt de pes, es conta molt fàcil però es pot obtenir en cada pàgina un fil molt llarg d’on estirar. La quotidianitat, la força oculta del dèbil, la vida que amaga la natura, la família, la importància de les diferències, temes dels que es pot parlar molt llarg. I també hi ha il·lustracions que directament són jocs de paraules o que inciten una història que podria encetar-se allí mateix. Sempre m’ha agradat aquest conte, em quedaria a viure un temps en eixe parc, junt al castanyer, parlant de coses interessants o intranscendents, i veient la gent passar.