Singapur: el botànic de les orquídies

L’orquidiari del Jardí Botànic de Singapur és un dels més importants del món. Alberga tres mil varietats d’aquesta flor entre les quals podem trobar algunes de les orquídies més cobejades per biòlegs i jardiners.

En el món existeixen més de 30.000 tipus d’orquídies. A totes elles cal sumar altres 60.000 varietats híbrides conreades pels horticultors a tot el món. Les orquídies són una flor que des de fa segles ha cridat l’atenció dels homes. Tal ha sigut la passió de l’ésser humà per elles que en l’actualitat el CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) les considera com una espècie en perill d’extinció en el seu hàbitat natural, la qual cosa implica que no poden agafar-se en estat salvatge i que el seu comerç està limitat i molt protegit. 

Les orquídies són una de flors més antigues que es coneixen segons les restes arqueològiques de la Muntanya Bolca, prop de Verona, que parlen de la seua presència fa més de 10 milions d’anys. Teofrast les va descriure en el seu tractat de farmacologia i va ser qui els va donar el nom orchis, del que derivarà el seu nom actual i que en grec vol dir testicle. Aquesta denominació és fruit de la descripció d’alguns exemplars situats en la conca mediterrània que presentaven dos tubercles arredonits en la base de la seua arrel. Anys abans, en el segle X aC, els primers horticultors xinesos també es van fixar en aquest particularitat de les orquídies que van trobar a Àsia i les van incloure en els seus tractats de botànica conreant-les i definint-les com un remei infal·lible contra la infertilitat masculina. Per la seua banda, les cultures precolombines (concretament els asteques), que per la seua ubicació geogràfica disposaven d’accés a desenes d’espècies, van caure rendits sota els encants de l’orquídia Vainilla (Vanilla planifolia), amb els extractes de la qual van crear aromàtiques begudes i fragàncies.

Vanilla planifolia

Santuaris d’orquídies
Anys després, amb l’arribada de l’home blanc al continent americà, les orquídies van donar el gran salt des del Nou Món, ric en exemplars exòtics, fins als jardins i hivernacles de la Vella Europa, ansiosos de posseir-les. Es van convertir en un autèntic tresor que causava gran admiració i que podia aconseguir preus absolutament desorbitats en el mercat negre. El seu comerç i cultiu es va estendre i la cobdícia d’alguns homes va arribar a tal punt que les algunes de les zones d’Amèrica Central i Amèrica del Sud, Àfrica, Madagascar, Àsia i Nova Guinea, considerades autèntics santuaris d’aquestes flors, van anar literalment saquejades.

Per això, fa diverses dècades i per a protegir la major quantitat d’espècies d’orquídies possible, aquestes es conreen en recintes apropiats anomenats orquidiaris i situats en els jardins botànics més importants del món. Destaca entre ells l’Orquidiari Soroa, situat en a l’oest de l’Havana, dins del territori de la Reserva de la Biosfera conegut com Serra del Rosario. Aquest orquidiari va ser fundat l’any 1943 i en l’actualitat alberga més de 20.000 espècies d’orquídies entre les quals destaquen les 130 varietats autòctones de Cuba. 

Cattleya trianae. Autor: KENPEI. Font: Wikipedia

Un altre dels grans orquidiaris americans és el de Medellín, a Colòmbia, engegat en 1972 i reformat definitivament l’any 2005. Colòmbia és un dels països amb major quantitat d’orquídies i de fet la varietat Cattleya Trianae està reconeguda com la flor nacional del país. El Jardí Botànic de Buitenzorg, a Indonèsia, és l’encarregat de recuperar i mantenir alguna de les espècies d’orquídies més cridaneres del Pacífic i en el nostre país el minitropicarium, un hivernacle del Real Jardí Botànic Juan Carlos I, alberga una de les més singulars col·leccions d’orquídies d’Europa entre les quals es troben 300 espècies pertanyents a hàbitats tropicals. 

De tots els orquidiaris del món mereix esment especial el del Jardí Botànic de Singapur, en les instal·lacions del qual està el conegut el Parc Nacional de les Orquídies. En aquest parc conviuen més de tres milers d’orquídies diferents entre les quals destaquen les vandàcies (gènere Vanda) extremadament perfumades, molt més carnoses i grans i considerades com la flor nacional de Singapur. Dins d’aquest gènere s’agrupen al voltant de 80 espècies. També destaquen les orquídies pertanyents al gènere Dendrobium, que comprèn un total d’1.600 varietats de menor grandària i distribuïdes en diferents latituds del Sud-est Asiàtic i Austràlia. Dendrobium és una de les orquídies més conegudes del món i que la varietat Dendrobium phalaenopsis és l’emblema floral de l’estat de Queensland, a Austràlia.

Vanda Miss Joaquim, un híbrid natural entre Vanda hookeriana i Vanda tares, i es va convertir en la flor nacional de Singapur en 1981

Vandàcies

Dendrobium phalenopsis

Concerts i activitats a l’aire lliure
El Jardí Botànic de Singapur és un espai concebut per a gaudir dels passejos i de les activitats a l’aire lliure. Construït l’any 1859 es tracta d’un dels llocs de la ciutat més populars de la població local, en part gràcies a la seua cèntrica ubicació entre prades i dos grans llacs, el Symphony Lake i el Swan Lake (llac dels cignes), dels quals el primer serveix com a escenari natural per als concerts de la Singapore Symphony Orchestra que se celebren de forma gratuïta els dies festius. 

Symphony Lake

Swan Lake

Entre els atractius naturals d’aquest botànic destaquen, a més del poderós orquidiari, l’anomenat Jardí de l’Evolució, que al llarg de dues hectàrees intenta fer-nos una descripció gràfica de l’evolució de les plantes i de la seua adequació al canvi climàtic. L’altre gran espai digne d’esment és el Jardí Ginger, que compta amb diferents varietats de zingiberàcies, plantes de gran valor etnobotànic entre les quals destaquen espècies com el gingebre (Zingiber officinale) la curcuma (Curcuma longa) o el cardamom (Elettaria cardamomum) i flors ornamentals com les Alpinies o les flors papallona (Hedychium). 

Jardí de l’Evolució

Al llarg dels seus més de 25 hectàrees el visitants del Jardí Botànic de Singapur pot gaudir de passejos i caminades per senderes en les quals descobrir cascades, petits jardins i hivernacles, escultures, una xicoteta fluvial i, en total, més de 2.000 arbres, plantes i flors que es dispersen de forma salvatge pels voltants del recinte.

Més info: http://www.sbg.org.sg/

​