LES MUTACIONS D’HUGO DE VRIES

El botànic i científic neerlandés Hugo Marie de Vries va ser un dels primers genetistes de la història i un dels principals descobridors de les lleis de Mendel, fonamentals per entendre l’herència genètica. 

Trobem mutacions en tendes i supermercats, productes híbrids que han evolucionat fins convertir-se en una espècie més. La definició bàsica de mutació és la d’una alteració o canvi en la informació genètica (genotip) d’un ésser viu moltes vegades per contacte amb mutagens i que, per tant, va a produir un canvi de característiques d’aquest, que es presenta sobtada i espontàniament, i que es pot transmetre o heretar a la descendència”. Per tant, en tota mutació hi ha un origen i un desenvolupament. 


La biografia d’Hugo Marie de Vries està molt lligada al concepte de mutació per ser un dels ideòlegs de la teoria mutacionista que es va desenvolupar cap a l’any 1900. Quasi tota la seua obra està centrada en les mutacions, concretament en les mutacions vegetals. El seu major assoliment científic va ser el redescobrimient de les teories de Mendel, gràcies a les quals va realitzar importants estudis sobre l’anatomia i fisiologia dels vegetals, centrant especial atenció als mecanismes de l’herència i en la interpretació mecànica del fenomen evolutiu de la mutació.

Hugo de Vries retratat per Thérèse Schwartze

Però a més, De Vries també va destacar per les seues aportacions a la comprensió de l’osmosi, fenomen físic relacionat amb el comportament d’un sòlid com a solut d’una dissolució davant una membrana semipermeable. Així mateix a De Vries se li deu també el concepte i el terme isotònic.

Hugo de Vries va nàixer en Haarlem, una petita ciutat situada a 18 quilòmetres d’Amsterdam el 16 de febrer de 1848. Des de jove va mostrar un interès especial per la botànica, una ciència en la qual va acabar doctorant-se en la Universitat de Leiden en 1870. Durant els següents anys va treballar juntament amb el fisiòleg vegetal Julius von Sachs en la Universitat d’alemanya de Heidenberg i set anys després, en 1877, va ser nomenat catedràtic de botànica de la Universitat d´Amsterdan.

Julius Sachs amb els seus alumnes Hugo de Vries, Josef Schuch and Josef von Baranetzky. Würzburg, Agost de 1871

Al principi, les recerques de De Vries estaven orientades a l’estudi sobre la fesomia i fisiologia de la cèl·lules vegetals. Per aquest motiu aprofundirà en conceptes com l’osmosi, fenomen vinculat amb aquesta disciplina. Però la carrera de De Vries va donar un gir radical quan va realitzar una interpretació de les lleis de Mendel donant prioritat a les mutacions i reprenent les bases del mutacionisme, un pensament que abasta totes aquelles teories de l’evolució en les quals la mutació és la principal força de canvi.

Mutacionisme vs. Evolució

El mutacionisme es remunta a la segona meitat del segle XIX, encarnat en figures com el embriòleg nord-americà William Keith Brooks, Reginald Crundall Punnett o Thomas Hunt Morgan, Premi Nobel de Fisiologia i Medicina que va estudiar la macromutació de la Drosophila melanogaster (mosca de la fruita) convertint aquesta espècie en un model per als estudis genètics. 

Drosophila melanogaster

A grans trets, el mutacionisme considera que les mutacions són l’agent veritablement creatiu del canvi orgànic enfront de la selecció natural, donant lloc a una evolució discontínua enfront del gradualisme exposat en la Teoria de l’Evolució de Darwin. Gran part d’aquesta teoria es basava en els experiments de Wilhelm Johannsen, botànic, genetista, fisiòleg i Catedràtic d’Agricultura danés que va demostrar que les petites variacions quantitatives que apareixen cada generació no eren heretables, i per tant, eren no evolutives.

També és important dir que el mutacionisme no és un moviment contrari a l’evolucionisme, ni viceversa. De fet, tots dos conceptes van lligats, com en el cas de Thomas Henry Huxley, qui era conegut com el Bulldog de Darwin per la seua defensa de la Teoria de l’Evolució. Huxley es va fer especialment famós pel seu debat en 1860 amb el bisbe d’Oxford, Samuel Wilberforce, al llarg del com va lliscar la seua mordaç frase quan el bisbe va preguntar a ell si era hereu del mico de manera materna o paterna. Si haguera de triar per avantpassat, entre un pobre mico i un home magníficament dotat per la naturalesa i de gran influència, que utilitza els seus dons per a ridiculitzar una discussió científica i per a desacreditar a els qui cercaren humilment la veritat, preferiria descendir del mico.

La diferència entre ambdues corrents radica que el mutacionisme postula que l’evolució és producte de dos passos: d’una banda, de l’ocurrència atzarosa d’una mutació i, en segon lloc, de la preservació o eliminació d’aquesta mutació per la selecció natural. El que negaven els mutacionistes és que la selecció anara creativa, conferint a la mutació, per contra, cert control sobre el curs de l’evolució.

Pangens, els nous transportadors de la informació genètica

A principis del segle XX, Hugo De Vries va decidir exposar el seu propi concepte d’herència proposant certes unitats anomenades pangens que eren els autèntics transmissors dels trets hereditaris. De Vries suggeria que, igual que els anomenats factors mendelians, les pangens eren unitats independents i diferenciades però, al contrari que els factors de Mendel, regien normalment trets hereditaris de major escala.

Oenothera lamarckiana

Aquest punt de vista el va fer a interpretar els seus estudis en termes del que va cridar mutacions: variacions a gran escala que poden produir noves espècies en una sola generació. En aquest sentit, De Vries va iniciar el que semblava una explicació de l’evolució biològica superior a la de Darwin, que incloïa trets genètics heretats i trets esporàdics. 

Per a provar la seua teoria Hugo de Vries va plantejar una nova teoria basant-se en els aspectes discontinus de l’evolució. Para De Vries les mutacions eren les alteracions que apareixen bruscament en un o diversos individus d’una mateixa espècie, que afecten al genotip i que no obeeixen a les normes de les variacions. El científic holandés sostenia que les mutacions que es produeixen són perjudicials (que de tire ocorre en la majoria del casos) i que els organismes menys actes són eliminats per selecció natural. Si la mutació és útil (alguna cosa que és menys freqüent), l’espècies en forma inesperada i casual, seguirà un nou rumb evolutiu. 

 
Per a sustentar la seua teoria, Hugo De Vries va realitzar les seues recerques utilitzant una planta denominada Oenothera lamarckiana, la qual conree en el seu jardí experimental, podent observar l’obtenció de 15 mutacions que es diferenciaven entre si per certes característiques de les fulles, flors i llavors, i provocant l’aparició brusca de noves espècies, fet que aprofita per a sustentar la seua teoria de les mutacions. 

Al principi, les teories de De Vries van aconseguir molta popularitat, sobretot perquè els seus estudis constituïen una alternativa i la selecció natural de Darwin, que posava l’èmfasi en el lent desenvolupament de noves espècies a través de diferències individuals amb prou faenes perceptibles. No obstant açò, amb el pas dels anys, les formulacions de De Vries van ser modificades i les seues recerques considerades en certa mesura errònies. No obstant açò, el seu treball és valorat com la primera aplicació satisfactòria dels mètodes experimentals al terreny, tradicionalment especulatiu, de la teoria evolutiva.