L’entusiasme de Carlos Pau
El Jardí Botànic de la Universitat de València ret homenatge a aquest botànic sogorbí amb una bonica plaça que porta el seu nom. Per això, recordem la seua labor botànica.
Encetem, amb aquest article, una sèrie destinada als botànics que donen nom a alguna de les inastal.lacions del Jardí. Perquè no volem que Joan Plaça siga un auditori o que Carlos Pau siga una plaça. Volem recordar-los, conservar-los i descriure’ls com fem amb les plantes que conreem.
Plaça Carlos Pau del Jardí Botànic de la Universitat de València. Imatge de Wikipedia
Ha nascut un botànic
Carlos Paul Español és el seu nom complet. Va nàixer en Sogorb en l’any 1857, en el mes de les flors. Fill de botiguers i germà de dos xiques, una de les quals va morir jove però l’altra el va proveir d’abundants nebots. Tant és així, que dues d’elles, (Celestina i Àngeles) que no es casaren mai, van viure amb ell fins la seua mort.
Carlos Pau al seu poble, Sogorb. Imatge de Wikipedia
Estudià Farmàcia a Barcelona i es va doctorar a Madrid als 26 anys amb un estudi sobre la família de les ranunculàcies. Abans de tornar a Sogorb definitivament per establir la seua pròpia farmàcia, Carlos va treballar un temps en una farmàcia a Olba, (Terol), per adquirir un poc d’experiència abans d’estar al front del seu propi negoci. Durant aquest període, va publicar sobre les plantes dels voltants als periòdics locals.
Influències
Mentre Pau treballa pel seu compte, el farmacèutic Francisco Loscos regentava l’Agencia de Castelserás, formada per un grup de metges rurals, personal sanitari i sacerdots interessants per la botànica. Loscos es posà en contacte amb Pau per fer-li saber la disconformitat que sentia pel seu treball al marge, sense notificar-li els resultats del estudis ni els procediments. Ràpidament, Pau li va enviar una carta fen-li saber que posava a la seua disposició totes les seues recol.leccions. Açò va ser el principi d’una extensa relació epistolar.
Sogorb. Fes clic ací per saber l’origen de la imatge
Loscos mantenia relació amb el botànic alemany Wilkomm, el millor coneixedor de la flora espanyola del moment que recentment havia conclòs l’obra Prodromus Florae hispanicae, per fer-li un suggeriment: Pau havia trobat a la serra de Sogorb un exemplar de centàurea que podria ser anomenat C. Paui. I així va ser.
Amb la mort de Loscos, Pau, amb 29 anys, va passar a coordinar l’agència i va conèixer a Zapater, un entomòleg que formava part del grup botànic. Entre ambdós, va sorgir una bona amistat a pesar de la gran diferència d’edat.
Centaurea paui. El mot paui és degut a Carlos Pau. Imatge de BDDB Autor: Antoni Aguilella.
La figura del científic solitari havia quedat enrere, res era possible sense aquella xarxa de botànics. França, Suïsa, Alemanya o Italia són a alguns dels països amb què estableix relació postal. Botànics ancians s’interessen per l’intercanvi de coneixements i exemplars.
No obstant, la candidatura de Pau a un càrrec va estar un fracàs que li va costar una crisi personal que va superar gràcies a sa mare i al sacerdot d’Albarracín. Sobreposat a les dificultats, Pau va tornar a la feina amb més energia que mai, iniciant una etapa de durs viatges a cavall o a peu per Sevilla, Cadis o Xàtiva.
Aportacions a l’estudi de les plantes
Carlos Pau va partir d’un punt d’estudi de la flora i la taxonomia bastant lamentable. Molt era el desconeixement a pesar que altres grans botànics ja havien realitzat els seus treballs, com Cavanilles o Clemente, que tindran el seu torn a Espores.
Fulls digitalitzats d’una de les obres de Carlos Pau. Imatge de la Biblioteca digital del Real Jardín Botánico
Els seus estudis i les recol.leccions del grup d’aficionats que lidera comencen a generar gran quantitat de publicacions botàniques, una tendència que a Europa ja s’havia establert i que comença a despertar interès entre els botànic d’altres països.
Pau va aconseguir recopil.lar més de 80.000 plecs botànics i una biblioteca de 700 volums que la Universitat de València va adquirir uns anys abans de la mort del botànic per 50.000 pessetes. Però, en esclatar la Guerra Civil espanyola, la mort de Pau es va accelerar i la seua col.lecció va ser traslladada a Madrid i emmagatzemada junt amb l’herbari del Real Jardín Botánico. Cal recordar que la voluntat de Pau era que la seua col.lecció descansara junta, per ser compresa en la seua totalitat, i en València. Però la guerra no ho va permetre.
Una plaça per a la memòria
Junt a l’antic edifici d’investigació, on pots visitar l’Exposició Rehogar 6 de Makeatuvia, trobem l’assolellada plaça Carlos Pau. Sempre ha estat un espai per a les sembres, ple de tests carregats de llavors destinades a l’intercanvi amb altres jardins. Hui dia, cal destacar la col.lecció de cítrics amb varietats curioses com Fortunella hindsii, que produeix taronges menudes o Poncirus trifoliata cobert d’espines.
Crisantems. Imatge de Wikipedia
A més, us avancem que els nostres jardiners s’han encarregat d’engalanar la plaça amb crisantems que romandran florits per Tots Sants. Un espectacle que no volem que us perdeu i a què dedicarem una article d’ací uns dies. Fins prompte!
Imatge de capçalera de FlickR. Centàurea.
