L’ARBRE DE L’ANY
Parlem de concursos! Sí, una mena de certamen de Miss o Mister Arbre. Tree of the year ens conta un fum d’històries amagades baix les escorces de participants de tota Europa. I com no, Espanya té representant propi.
La República Txeca va ser la primera en convocar un concurs per a l’Arbre i de l’any i des de 2011 Europa el va adoptar i va estendre la convocatòria que, en començar el concurs, sols comptava amb 5 països participant. Hui dia, són 13 les nacions que esperen guanyar i entre elles està Espanya.
Entre els arbres finalistes hi ha un nacional que ara us presentarem amb més detall. Tree of the year no és un concurs de bellesa arbòria. Tampoc s’avalua la grandària ni l’edat sinó la connexió amb la gent, les històries que amaga cada exemplar. Una forma de dispersar el amor pels arbres.
Com va el concurs
Espanya participa en el concurs amb El Chopo cabecero del Remolinar i és un dels finalistes com hem dit abans. Viu a Aragó, a Aguilar del Alfambra i té 250 anys. Pertany a la espècies Populus nigra de què hi ha 4700 exemplars a aquest poble aragonès. Va ser triat durant les festes de 2009 per representar d’allò més bé el paisatge de la zona.
El poble sent un gran respecte per aquests pollancres i l’Ajuntament i la Plataforma Aguilar Natural s’encarreguen de coordinar permisos i autoritzacions, així com d’arreplegar llistes de persones interessades en podar els Populus de les seues propietats, tant si desitgen obtenir llenya com si no.
A hores d’ara té més de 10.000 vots encara que Estònia i Hongria multipliquen per 4 els vots rebuts pel nostre pollancre. En segon lloc al rànquing botànic és el Quercus ruber estonià que s’erigeix solitari en meitat d’un estadi en què els jugadors l’usen com un membre més de l’equip i completen les passades fent rebotar en ell les pilotes. Diuen al poble que dos tractors enviats per Stalin van intentar arrancar-lo però que els cables es trencaven una i altra vegada.
Roure finalista a Estònia. Imatge de Elina Kalm
El Platanus orientalis de Tata, Hongria, té 230 anys i s’alça guardant les portes d’un castell des que va ser traslladat des de Versalles. Està el primer en el llistat de votacions.
Com participar amb el meu vot
Moltes són les històries que corren per la saba dels aspirants a arbre de l’any però no podem resistir-nos a contar-vos algunes de les característiques de Populus nigra L.: pertany a la família de les salicàcies i és típic del paisatge castellà. Es va difondre per Europa cap al segle XVIII i és ben conegut per flanquejar camins en companyia de l’om. És caducifoli i existeixen exemplars amb flors femenines i altres amb flors masculines (arbre dioic).
Fulla de Populus nigra amb agalla. Imatge de Ombrosoparacloucycle
Amb fortes i profundes arrels s’agarra bé al sòl per elevar-se per sobre uns 35 metres. L’escorça és grisa i blanquinosa molt esquerdada. Els exemplar femenins són poc comuns per això és difícil apreciar exemplars amb fruit; unes càpsules discretes que tanquen les llavors.
A més de donar ombra als camins i delimitar-los, el pollancre dóna molta llenya, ja creix ràpidament, però de baixa qualitat que s’usa per fabricar embalatges, sòcols, marcs i pasta de paper.
Ament femení de Populus nigra. Imatge de José María Escolano
Però té un ús poc conegut, la seua resina és, en medicina tradicional, un remei per a les hemorroides. No és massa exigent ni amb el tipus de sòl ni amb les temperatura, el que fa d’ell una estrella en la jardinera, i per si no era prou, els esqueixos arrelen molt fàcilment. Suporta temperatures extremes però necessita molta humitat. La veritat és que no ens estranya que aquest arbre humil i resistent haja estat candidat a arbre de l’any.
Ara que ja sabem com és i com viu aquest arbre us contem com votar: cada persona pot votar solament una vegada per amb el correu electrònic i el període de votacions acaba amb el mes de febrer, així que queden sols uns pocs dies. A partir de la pròxima setmana les votacions seran privades i no sabrem el resultat fins el 5 de març, quan es publicarà a la web del concurs.
Els menys votats
El castanyer cors de 15 metres ha rebut tan sols 244 vots i té més de 800 anys. És conegut com l’arbre del pa perquè va ser una de les poques font d’aliment dels habitants de la zona durant centenars d’anys i diuen que encara hui vigila la zona protegint a qui hi viu.
Castanea sativa, arbre del pa. Imatge de Nicolas Van Ingen
Amb 233 vots, el cedre plantat per amor és el menys votat. Cedrus libani és la historia viva d’un ancià irlandès que després de la mort de la seua estimada esposa va plantar l’arbre en el seu honor i record i va començar a estimar-lo. Ara, amb 82 anys, aquest entendridor home fa repàs de la seua vida i es penedeix de no haver sabut més sobre els arbres i desitja que el futur s’òmpliga de joves que els estimen com ho fa ell.
Cedrus libani. Finalista irlandès. Imatge de Jim Hynes
Cada arbre d’aquest concurs amaga una història, unes màgiques, altres tendres i altres increïbles. Esperem que guanye el millor, o el més votat o el que més us agrade. Des del Jardí, volem animar-vos i que voteu la història amb què més s’identifiqueu i esperem que algun dia, entre preguntes com Quin signe eres? o quin és el color que més t’agrada? estiga Quin és el teu arbre preferit?
