Els tresors botànics de l’Índia
L’Índia atresora multitud de secrets com a espill d’una cultura mil·lenària i emergent. La Corona Anglesa va deixar també allí impresa la seua petjada occidental en forma de Jardí Botànic. El Botànic de Lal Bagh i el Indian Botanic Garden de Calcuta són les millors proves .
El colonianisme britànic va aconseguir efectuar radicals canvis en l’Índia. L’arribada dels anglesos en 1773 va significar la fi d’alguns problemes religiosos i polítics en la zona, especialment entre Pakistan i l’Índia, i va obrir nous sistemes de comunicació que, al llarg dels anys, han contribuït al desenvolupament postcolonial del país fins a convertir-lo en una de les potències més emergents del món. A més, l’idioma que aplegà amb els britànics ha permès un incipient creixement intel·lectual en el país des del segle passat.
Però a més, la gran biodiversitat d’un país que combina nombrosos ecosistemes que van des de climes desèrtics i àrids a climes subtropicals, passant per climes d’alta muntanya, va convertir a la joia de la Corona Anglesa en l’espai perfecte per al descobriment, recol·lecció i recerca de noves espècies. Així, en l’Índia es poden trobar fins al 6% de les espècies vegetals del planeta, i més del 33% d’aquestes són endèmiques.
Encara que també cal destacar que, a causa de la pressió poblacional, l’agricultura i la desforestació, prop de 1.300 d’aquestes espècies estan en perill d’extinció. En les zones àrides al costat de Pakistan la flora és escassa, tot i que podem trobar espècies espinoses, capparis i zizyphus, i en algunes zones creix el bambú i les palmeres. La plana del Ganges, per ser més humida, compta amb major nombre d’espècies subtropicals, mentre que en la zones més altes de l’Himàlaia creix gran varietat de flora àrtica.
Un jardí comercial, el gran centre de la recerca agroeconòmica de l’Índia
En un intent per aglutinar les espècies més importants que podien tenir un ús comercial, com per exemple la teca, molt cobejada per la seua fusta, el coronel Robert Kyd, oficial de l’exèrcit de la Companyia Britànica de la Índia oriental va decidir fundar en 1787 el Jardí Botànic de Calcuta. Poc temps després els usos estrictament comercials del Botànic es van deixar a un costat donant pas a altres relacionats amb finalitats ecològiques i de recerca.
És per açò que, cap a 1793, el botànic William Roxburgh va assumir la superintendència del Jardí, al que va portar plantes de tot el país. A més, va armar una col·lecció de plantes seques que va permetre la creació de l’Herbari Central Nacional de la Recerca Botànica de l’Índia, una col·lecció complexa i molt completa que actualment compta amb més de 2.500.000 d’espècimens.
William Roxburgh
Amb els anys, aquest Botànic va anar evolucionant fins a convertir-se en l’epicentre de la recerca agroeconòmica del país. Allí es van establir diferents àrees públiques amb preciosos dissenys paisatgístics, alhora que es van conrear moltes plantes per a l’observació científica. A partir de la dècada dels 70 es va començar a implementar un programa que va desenvolupar varietats millorades de plantes alimentoses i altres espècies que pogueren significar un progrés econòmic per a l’Índia.
Possiblement el Jardí Botànic de Calcuta (encara que realment està situat Howrah, molt pròxima a la capital) és un autèntic tresor. Coneguts també com Eden Gardens alberga algunes de les meravelles de la flora hindú de llarg a llarg de les seues 119 hectàrees. En ell es troben més de 12.000 espècies exòtiques, algunes d’elles molt rares. Entre les seues col·leccions destaca la de plantes d’interès econòmic, la col·lecció de palmells, que posa especial èmfasi en la conservació i multiplicació d’espècies amenaçades i en perill, sent un dels majors refugis de palmells del sud-est d’Àsia, la col·lecció de gessamins, la d’orquídies i la de lliris d’aigua.
No obstant açò, el gran emblema d’aquest Botànic és el Gran Baniano, un arbre de l’espècie Ficus bengalhensis, pertanyent a la família dels ficus, que està considerat com el més gran del món. Els banians vells a mesura que les grans branques s’estenen horitzontalment, van enviant arrels aèries que, quan contacten amb la terra, formen troncs suplementaris. Aquests recolzen les branques permetent que l’arbre es vaja estenent fins a ocupar superfícies molt grans. El Baniano del Jardí Botànic de Calcuta té més de 230 anys i el seu tronc mesura 12 metres de circumferència, però l’arbre amb les seues branques i arrels aèries ocupa l’espai equivalent a un camp de futbol, un quadrat de 120 metres de costat.
El tresor de Bangalore
L’altre gran tresor botànic de l’Índia és el botànic de Lal Bagh, situat en la ciutat de Bangalore. Aquest jardí és una de les destinacions turístiques més cercades gràcies al seu hivernacle, conegut com a Casa de Cristall, on tots els anys se celebren vistosos i colorits espectacles florals. A més, aquest jardí també disposa d’un gran aquari i un llac.
El Botànic de Lal Bagh va ser construït en 1760 per Haider Ali, militar i conqueridor indi governant del Regne de Mysore, una nació independent localitzada al sud-oest de l’Índia. Haider, al costat del seu fill, Tipu Sultán, qui finalitzaria la construcció d’aquest Jardí Botànic, són coneguts com els líders indis que van encapçalar la resistència contra els britànics en la seua expansió colonial durant la segona meitat de el segle XVIII. No obstant açò, a partir de 1856 van ser declarats com a jardins botànics del govern britànic i, des de llavors, Lal Bagh és conegut com el catalitzador del desenvolupament hortícola indi.
Originalment construït a l’estil d’un jardí de Mughal, aquest Botànic de paisatge idíl·lic ha vist com la seua forma ha evolucionat al llarg dels segles a les mans dels horticultors britànics i indis. El seu fundador original va plantar ací diverses espècies curioses portades expressament de Pèrsia, Afganistan i França, i va instal·lar un sofisticat sistema de reg per a albergar gran quantitat de gespes, arriates florals i plànols d’aigua per a lotus, a més de nombroses fonts. Per la seua banda, Tipu Sultán va adquirir el primer rellotge floral de l’Índia i la col·lecció de plantes rares més gran dels subcontinents.
Actualment, el Botànic de Lal Bagh és la llar d’una àmplia col·lecció de varietats de flora exòtica de quasi 2.000 varietats de plantes i 673 gèneres diferents. Un dels principals atractius del Botànic és la Casa de Cristall, una impressionant construcció que data de 1889 i que es va construir imitant el disseny del Palau de Cristall a Anglaterra. Aquest bell hivernacle ara és l’espai per a una famosa exposició de flors. Un altre atractiu de Lal Bagh és La roca de Lal Bagh, una de les més velles formacions de roca en la terra, amb una antiguitat de 3000 milions d’anys i que atrau a centenars de visitants fins al jardí cada any.
