Elizabeth Blackwell, il·lustradora botànica
Amb la publicació de A Curious Herbal (1737-1739) Elizabeth Blackwell es va convertir en una de les il·lustradores botàniques més importants de la seua època i en una pionera en aquest art reservat als homes. Però, sabeu quin va ser el motiu pel qual Blackwell es va llançar a imprimir alguns dels dibuixos botànics més curiosos de la història?
La vida d’Elizabeth Blackwell bé podria inspirar una pel·lícula. Nascuda en el si d’una família de comerciants d’Aberdeen, un dels consells més importants d’Escòcia i centre comercial i portuari del país, va ser educada com artista. Poc podia imaginar llavors que, alguns anys després, la botànica es convertiria de forma quasi forçada en una nova afició, en la seua forma de vida i en la ciència que faria passar el seu nom a la història.
Sent Elizabeth adolescent, es va casar en secret amb un cosí seu, Alexander. En els seus primers anys de matrimoni, ell exercia la medicina en la seua ciutat natal però prompte la seua professionalitat es va posar en dubte i va ser acusat de practicar-la de forma il·legal. Intentant allunyar-se d’una taca en el seu historial professional pràcticament impossible d’esborrar, la parella es va traslladar a Londres amb la intenció de començar una nova vida.
Taller d’impremta i enquadernació. França, segle XVIII
Una vegada instal·lats, Alexander va establir relació amb un editor amb qui va decidir associar-se i obrir una impremta. No obstant, no tenia cap tipus de preparació sobre aquest ofici. Cal tenir en compte que a principis del segle XVIII la impremta era un arma de doble tall pel seu poder polític, social i religiós i, per tant, tota activitat exercida entorn a ella era objecte d’un estricte control. Denunciat pel gremi d’impressors, Alexander Blackwell va ser obligat a tancar el seu negoci. Les multes van començar a acumular-se i finalment, va ser empresonat.
Elizabeth Blackwell. A la dreta, A curious herbal
Fins aleshores Elizabeth havia passat pràcticament inadvertida. Simplement, era una dona de família acomodada, que possiblement es comportava com a tal i que dedicada el temps al seu espòs, al seu fill i a l’art. Però amb l’empresonament del seu marit, la situació va canviar radicalment. No tenia cap tipus d’ingrés i tenia molts deutes, i la seua situació semblava desesperada. En aquell moment es va assabentar que algú en la ciutat volia elaborar una farmacopea, és a dir, una sèrie de llibres de receptes on mostrar les plantes medicinals i descriure les seues propietats reals. ja que ella era il·lustradora, va pensar que seria bona idea pintar ella mateixa les plantes, donar-los vida, i que després el seu marit, Alexander, aprofitant els seus coneixements mèdics, fera una enumeració de la planta i d’aquelles patologies amb les quals el seu ús podia estar relacionat.
Al principi, aquest va ser funcionament: ella dibuixava i ell posava els nom de les plantes en diferents idiomes com el llatí, grec o alemany. No obstant, el tàndem entre tots dos es va ser afeblint perquè ella no tenia cap coneixement de botànica. Va ser llavors quan Elizabeth va entaular amistat amb el botànic i apotecari Isaac Rand, professor i director del Botànic de Chelsea i membre fundador de la Societat d´Apotecaris. Ell li va aconsellar que s’instal·larà prop del jardí, per a així poder veure les plantes en viu i poder dibuixar-les millor. Aquestes visites van fer que s’interessara pels exemplars més estranys i exòtics, nouvinguts del Nou Món.
Prompte, i sota la supervisió de Rand, Elizabeth Blackwell es va llançar a l’aventura d’imprimir les seues pròpies il·lustracions. Ho va fer en solitari, sent ella mateixa alhora il·lustradora, gravadora i pintora. El seu treball és únic no solament per haver sigut realitzat exclusivament per una dona emprenedora i valenta, sinó també perquè dins d’eixos gravats es troben algunes de les il·lustracions botàniques més curioses i completes del món. A més dels seus dibuixos, Elizabeth Blackwell va gravar planxes de coure per a imprimir 500 planxes d’aproximadament 25 centímetres d’ample per 37 de llarg que inclouen textos i il·lustracions que ella mateixa acoloria una vegada estaven impreses.
Totes els dibuixos d’Elizabeth Blackwell estan recopilats en A Curious Herbal, un llibre que ja va ser reconegut en la seua època per la qualitat de les seues il·lustracions i per les seues descripcions botàniques. A més, en aquesta obra es van incloure per primera vegada claus i caixes amb cartells per a distingir les parts de cada planta, una tendència que es prendrà com a fonamental en els herbaris posteriors. Els diners obtinguts de la seua publicació va servir per a traure a Alexander de la presó. No obstant açò, poc temps després, els deutes van reaparèixer i la família Blackwell va decidir vendre part dels drets d’autor de A Curious Herbal i instal·lar-se a Suècia. Allí, a causa d’una sèrie d’intrigues polítiques, Alexander Blackwell va ser acusat d’alta traïció i va ser executat en 1747. Elizabeth no va tornar a imprimir ni a realitzar cap obra més, i va morir en l’oblit 1758.
L’original de A Curious Herbal es conserva a dia d’avui en Facultat de medicina i cirurgia de Glasgow. Vint anys després de la seua publicació i amb Elizabeth encara viva encara que en un exili voluntari, les planxes de Blackwell van ser adquirides per Christophe Jakob Trew, metge alemany que estava arreplegant col·leccions de gravats de diferents artistes. Entre moltes altres obres, Trew va reeditar A Curious Herbal. Gràcies a aquesta publicació el llibre va arribar a Europa, des d’on es va ser estenent a tothom fins convertir-se en l’obra de referència d’il·lustració botànica que és en l’actualitat.
