El pioner Joan Plaça
Seguim amb el personatges històrics! Hui, un Catedràtic de Botànica, Joan Plaça, que dóna nom al nostre auditori i que implantà el primer hort de simples.
Un espai per a conferències, taules rodones, música o cine. Un espai on la botànica creix i diversifica les seues branques, on la ciència es torna eclèctica. L’auditori Joan Plaça està comunicat internament amb el Jardí i té un aforament de 220 persones.
Últim concert de Domisol Sisters a l’auditori Joan Plaça
Molts són els events que allí se celebren però a més, el Jardí ofereix la possibilitat de llogar-lo a usuaris aliens al Jardí o a la Universitat, et deixem l’enllaç ací perquè t’informes de les tarifes i a més, un resum dels pròxims concerts, tant del Cicle de Jazz, com els Concerts de Tardor de 2014 com l’enllaç a la informació del concert de The Jaguars, el pròxim 21 de novembre.
Hort de simples
Explicar la història de Joan Plaça requereix explicar què és un hort de simples. Aquest concepte va nàixer en la Itàlia renaixentista com a complement pràctic per als estudiants de medicina que tenien al seu abast, tota una farmaciola vegetal.
Retrat de Joan Plaça, anònim, Museu de Belles Arts San Pius V, València
Joan Plaça, va ser la causa de l’existència del primer Hort de Simples a València quan els magistrats de la ciutat el nomenaren Catedràtic d’Herbes. No es té massa informació d’aquell hort però al cap d’unes dècades, al 1661, el professors de medicina i els apotecaris de la ciutat reclamaren la creació d’un hort de Simples que finalment s’establí en el carrer Sagunt.
Va ser corresponsal del botànic flamenc Charles de Léscluse (Carolus Clusius) al qui va ensenyar el primer alvocat aclimatat a Europa (Persea americana) i la pita, també aclimatada per primera vegada (Agave americana, anomenada, aleshores, “fil i agulla”, ja que d’ella s’obtenien fils i estava coberta de punxes). Tampoc se té molta informació de la seua labor docent, sols han quedat un parell de notes dels seus alumnes en què s’aprecia l’alt nivell de les seues lliçons.
L’amistat amb Clusius
El viatge amb Carolus Clusius va durar un any i en va sorgir l’amistat entre els dos botànics, de què, per desgràcia, no se’n conserva la correspondència. Va mostrar plantes pròpies del nostre territori com Hemerocallis valentina, hui anomenat Pancratium maritimum L. o lliri mar, que floreix amagat entre les dunes de El Saler i desprèn una dolcíssima aroma. A més, les llavors del lliri mar són negres i s’assemblen molt al carbó, però a més, suren.
Pancratium maritimum. Imatge de FlickR
Si us agrada escodrinyar, el nomenament de Joan Plaça com Catedràtic d’Herbes està a l’Arxiu Municipal de València, però, el Instituto de Historia de la Medicina y de la Ciencia López Piñero (Universitat de València – CSIC) en té la versió online. Heu vist què fàcil? Fes clic i viatja al 1567. Les obres de Clusius són la millor finestra a la botànica renaixentista valenciana i les plantes de major interés que Plaça havia recollir i dibuxat per terres valencianes están recollides a l’obra de Clusius Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatarum Historia.
Un dels deixebles de Plaça va ser el seu successor, Jaime Honorato Pomar, que va establir una bona i productiva relació amb Felip II, a qui enviava arbres i plantes de l’Albufera. El rei va saber agrair-li l’enviament amb una col.lecció de pintures que constitueixen el Códice Pomar, guardat a la Biblioteca de la Universitat de Valènica. Amb el temps i el prestigi assolits, Pomar es va traslladar a Madrid per exercir de metge herbolari. En definitiva, exercir el llegat d’un gran professor.
Fes clic a la imatge i llig l’article dedicat a Carles Pau en Espores. Imatge de FlickR
Altres són els botànics que completen la història d’aquell primer hort de simples fins l’actual Jardí Botànic i que donen nom a espais i col.leccions distintes del jardí als què dedicarem unes línies més endavant. La figura de Joan Plaça ens fa posar en valor la innovació i la constància, la paciència i els descobriments. Recordar-lo és “sentar càtedra”.
