El Jardí de l’Albarda, una joia botànica a Pedreguer

Aquest acollidor i bucòlic jardí d’unes cinc hectàrees d’extensió, ubicat a Pedreguer, esdevé un model de referència i una visita ineludible pels amants de la jardineria autòctona mediterrània. Anem a fer un recorregut pausat per tots els seus racons, detallant els orígens del jardí, del seu topònim, les seues aportacions arquitectòniques, les activitats que es programen, etc. En definitiva, un itinerari ben complet d’aquest agradable refugi.

Us presentem un oasi singular al bell mig del mateix oasi que ja és la comarca de la Marina Alta. El Jardí de l’Albarda és un plaer per als sentits. Un espai verd on relaxar-se i passejar assossegadament. Podríem dir que aquest indret és una mena de paradís enmig del caos urbanístic regnant en la costa mediterrània.

Els orígens del jardí

Aquest projecte va començar als anys vuitanta, quan l’enginyer químic i empresari Enrique Montoliu va adquirir un terreny agrícola (on només hi havia pins i alguns tarongers i llimeres) en la partida de l’Albardanera, a Pedreguer, a la cara nord de la muntanya de la Sella i amb l’esfinx geològica del Montgó al fons. La idea inicial era, simplement, acollir una segona residència, tal com en trobem tantes per la zona de la Marina Alta, amb el seu corresponent jardí privat d’espècies exòtiques.

Quan en l’any 1990 s’acaba la construcció de la casa i del jardí, Montoliu, un mecenes de la naturalesa, va tindre la sort de conèixer en eixe moment a una persona que treballava en el món de la planta autòctona, Juanjo Todolí, que el va assessorar sobre els beneficis de l’ús d’aquesta. Així el projecte, que inicialment era estrictament privat i sense tindre en compte la sostenibilitat, es va començar a obrir al públic (en aquell moment només un dissabte al mes) perquè poguera ser visitat.

Arran d’això, l’any 1996, Montoliu va crear Fundem “per una qüestió de responsabilitat, això no m’ho podia guardar per a mi sol”, explica. Es tracta d’una fundació sense ànim de lucre per a la conservació de la fauna i flora mediterrànies, que ha aplegat avui dia a un miler de socis i destina recursos econòmics a l’adquisició de terrenys en diferents indrets per a la seua protecció i custòdia per entitats conservacionistes, com per exemple, el Mas del Peraire (a la Tinença de Benifassà, Castelló), o altres terrenys a la Vall de Gallinera, Serra de Bèrnia, Yàtova, Marjal d’Almenara, La Casella (Alzira), Vall de Laguar, Benimantell, Serra d’Espadà, Múgica (Biscaia) o Villacañas (Toledo), entre d’altres. Fundem es mira en l’espill de la National Trust, en el Regne Unit, una icona de les iniciatives privades de protecció de la naturalesa creada en 1895. Milions de socis financen aquesta entitat.

Un topònim amb història geogràfica

La següent pregunta obligada és d’on ve el nom del jardí. Albarda ve a conseqüència del fet que la partida rural on s’ubica es denomina, com hem comentat abans, l’Albardanera, situada a l’extrem nord del terme de Pedreguer. Actualment, només distingim entre les Albardaneres Blanques i les Roges, partides que fiten amb el terme de Dénia, però en el cadastre de 1913 era una partida de considerable extensió que es subdividia en moltes zones.

Segons el llibre “Pedreguer, memòria d’un poble”, cal considerar l’origen del mot a partir de la bardana o “llapassa”, una planta herbàcia de la família de les compostes (Arctium minus). La bardana és de la mateixa família que la paraula albarda (de l’àrab al-bárda’a), que significa “guarniment de les bèsties de càrrega” que consisteix en un coixí ple de palla, de borra, que s’adapta al llom de l’animal” . Albardanera fa referència als dos pics quasi bessons de la muntanya de la Sella, que semblen una cadira de muntar a cavall. Així doncs, el topònim de l’actual jardí compta amb una base històrica, topogràfica i botànica ben curiosa.

També cal destacar l’entorn on està situat aquest jardí. En una zona eminentment turística com la Marina Alta, entre les massificades ciutats costaneres de Dénia, Xàbia o Calp, trobem aquest espai verd localitzat a tocar d’una urbanització, La Sella, a Pedreguer. Tot i això, l’Albarda és una mena de reducte natural, on poder gaudir d’un bell paisatge durant unes hores, pausadament, entre la mar i la muntanya. En definitiva, un oasi en el desert on contemplar la gran varietat d’espècies vegetals que acull. Una alternativa al típic i desgastat binomi turístic de sol i platja.

Diferents jardins en un mateix espai

A l’Albarda el podríem definir com un jardí de jardins, perquè hi ha zones clarament diferenciades en el seu interior. En aquest sentit, allí podrem passejar per un jardí formal renaixentista (pilar bàsic dels jardins europeus) ben a prop de la casa, un jardí tradicional valencià amb influències àrabs, una zona boscosa amb espècies pròpies del Mediterrani i per una zona de bosc de ribera.

En primer lloc, el jardí formal renaixentista disposa d’espais ben ordenats, línies arquitectòniques i traçats geomètrics ben definits. Pel que respecta als acabats i decoració, podrem trobar detalls barrocs, renaixentistes i neoclàssics. Les espècies escollides en aquest cas (com per exemple la murta Myrtus communis subsp.tarentina) permeten retalls i disseny de formes de manera repetitiva. A més, l’ús de fonts i sortidors d’aigua són elements que no poden faltar en el disseny d’aquest tipus de jardí, i la seua ubicació buscarà una simetria. Diferents tipus de materials com la pedra natural, la graveta de marbre, el maó antic i el ferro són elements tradicionals que no passen de moda i que s’integren de manera excel·lent els uns amb els altres.

Pel que fa al jardí àrab, està impregnat en primavera de l’olor del gesmiler i la tarongina. Consisteix en quatre quadrats molt grans marcats amb bardisses de boix (Buxus sempervirens) i densament plantats de tarongers (Citrus sinensis). A la zona boscosa trobem gal·lers (Quercus faginea), carrasques (Quercus ilex), un exemplar de 80 anys de surera com l’arbre més longeu del jardí (Quercus suber) i lledoners (Celtis australis), entre altres, amb un sotabosc mediterrani compost per l’omnipresent marfull (Viburnum tinus), llorer (Laurus nobilis), arborcer (Arbutus unedo), margalló (Chamaerops humilis) o coscoll (Quercus coccifera). Per últim, la rocalla, que és artificial, és una xicoteta elevació construïda amb pedra calcària des de la qual cau una cascada a un estany.

A l’Albarda podem trobar més de set-centes espècies, amb una gran varietat, i encara que la majoria de les plantes són autòctones, també hi ha araucàries o xicrandes, així com  algunes espècies tropicals, una col·lecció de palmeres i una de roses. I com no, cal destacar alguns endemismes presents al jardí, com ara la Silene Hifacensis.

A més a més, veurem una rica varietat d’escultures i art durant el passeig pel jardí. No podem deixar de visitar el trencadís, un mosaic de ceràmica trencada utilitzat per a reproduir belles formes d’animals de la zona, obra de l’artista valencià Cento Yuste. El paisatge complet és un autèntic plaer per als sentits: veure, olorar, escoltar… observar els colors, variables al llarg de les estacions de l’any segons el cicle anual de les espècies vegetals. Olorar el perfum i la fragància de la col·lecció de roses. Poder escoltar l’avifauna cantar alegrement o el so de l’aigua córrer en les fonts, rierols o estanys.

I una menció a banda mereixen les aportacions arquitectòniques al conjunt. La casa no té un interior visitable, però és una bella edificació d’estil neoclàssic amb la façana coberta per parra verge (Phartenocissus tricuspidata) que, a la tardor, canvia el color de les seves fulles per un atractiu roig obscur. Per la seua banda, l’umbracle era una construcció habitual en el jardí renaixentista mediterrani, i el de l’Albarda és un dels seus elements més destacats pel seu disseny i volumetria, proporcionant ombra i humitat a aquelles espècies que requereixen d’un ambient més tropical, com les palmeres o les falagueres. És una imponent estructura de ferro. Com a anècdota, contar-vos que el qui vos escriu va treballar una temporada en el jardí aprofitant les vacances dels estudis universitaris i encara recorda la plantació de les palmeres al seu interior.

L’amfiteatre, curiosament, no és per a persones sinó per a plantes. Aquesta edificació potser és una de les construccions que més criden l’atenció del conjunt arquitectònic del jardí. Realitza la funció d’hivernacle, replet de cossiols amb plantes variades, simulant els espectadors d’una funció teatral.

L’Albarda, la garantia d’una visita completa

I si la visita a l’Albarda és un regal per als sentits, i per a tots els qui estimen la jardineria i la botànica, a banda ofereix tota mena d’activitats formatives i culturals que enriqueixen la seua agenda, com són:  concerts de música clàssica, cursos d’educació ambiental, tallers, visites guiades i altres activitats, com mercats nadalencs o experiències tan boniques i divertides com un Escape Garden, per exemple.

Aquesta joia paisatgística ha sigut inclosa recentment en el llibre editat al Canadà anomenat “Les 150 plus beaux jardins du monde”, és a dir, en la llista dels 150 jardins més bonics del món determinada per Ulysse. Es tracta d’un grup de persones expertes que recorre els jardins de tots els continents del món, seleccionant el jardí de Pedreguer en l’àmbit del continent europeu. Anteriorment, aquest espai verd va ser guardonat per la seva qualitat natural i paisatgística amb el Premi Magister de Paisatgisme l’any 2002, atorgat per la Universitat Politècnica de València.

Hui en dia, l’Albarda és una de les icones del mecenatge natural al nostre país. Us animem a visitar, si encara no ho heu fet, el jardí en cadascuna de les estacions de l’any. Així, podreu descobrir els diferents colors de la floració de cada espècie vegetal present en aquest espai verd.

Recursos pràctics

Horari: El jardí obri tots els dies de l’any de 10 a 14h. A l’estiu, del 15 de juny al 15 de setembre, també obri les portes per la vesprada (de 18 a 21h). No cal reserva prèvia.
Localització: Carrer Baix Vinalopó, 8 – Pedreguer (03750) Alacant.
Recomanacions: En estiu, a causa de la proliferació de mosquits en les zones humides, es recomana l’aplicació de cremes repel·lents o directament, mànega llarga.
Llocs on menjar: A Pedreguer, podem reservar al Bar Rei Jaume I, al Restaurant Ausiàs o a la Taberna Antigua. A la població de Jesús Pobre, podem provar a La Tasca, Bar Pedro, Bar Rosita o Restaurant El Sequer.
On contractar l’escape garden
Altres indrets que visitar:
Podem aprofitar la visita a l’Albarda per acostar-nos a altres llocs interessants pròxims com l’Hort de l’Alè o el Castell de l’Ocaive, tots ells a Pedreguer.