El Jardí que resisteix al fred
El de Tromso és el Jardí Botànic situat més al nord del planeta. En ell viuen més de 5.000 espècies àrtiques i de muntanya que poblen la costa de Tromso, un lloc que els corrents càlids converteixen en un microclima ideal per al cultiu de plantes resistents al fred.
La seua situació a 70º de latitud nord assemblaria, en condicions normals, el clima de Tromso al d’Alaska. La vida vegetal, davant condicions de temperatura tan extremes, és mínima i per tant seria difícil pensar en l’existència d’un Jardí Botànic a l’aire lliure enmig d’aqueixes característiques meteorològiques. No obstant açò, el cas del Jardí de Tromso és completament diferent. Allí hi ha un Botànic al descobert i especialitzat en plantes resistents al fred, així, en els seus jardins i rocalles podem trobar la majoria de les plantes de l’Àrtic i moltes altres de les quals poblen els cims alpins de les muntanyes del món.
Què fa a Tromso tan especial? El seu clima. Fins a aquest racó del nord de Noruega arriba, gràcies al mar, una branca del corrent del Golf, que ascendeix per Europa arribant fins a les seues costes i portant fins al lloc aigües de l’Equador. Aquesta circulació càlida suavitza el clima d’aquesta zona, la qual cosa permet que en lloc dels gels constants i la esclarissada coberta de líquens i torbes que pobla la tundra àrtica, cresquen també arbres. Els que són autòctons de la zona són verns, servers, aurons, pins silvestres, avets i bedolls. Per descomptat el jardí és excepcional, viuen més de 5.000 espècies de tot el món.
Rododèndrons
Un jardí utòpic
Si analitzes la vida d’aquest jardí inaugurat l’any 1994, veurem que està ple de particularitats. Tenen política de portes obertes i els ciutadans accedeixen al jardí en qualsevol moment i poden proveir-se de les plantes. En aquesta zona del planeta regna l’anomenat sol de mitjanit, i en els mesos de maig a juliol l’astre rei no arriba mai a posar-se. No obstant açò, entre novembre i febrer regna la completa foscor. Açò fa que el Jardí Botànic estiga a ple rendiment únicament sis mesos a l’any. La resta, la neu ho inunda tot i les tasques de conservació i recerca es paren.
Les plantes provenen de l’intercanvi de llavors amb altres jardins del món i la col·lecció del Jardí s’ordena per continents. Són destacables entre les seues col·leccions l’assortiment de rododèndrons (un planta silvestre que entapissa els boscos alpins i és similar a les casolanes azalees) un dels majors del món, amb més de 100 espècies diferents. També és abundant la col·lecció de servers, un arbre amant d’ambients frescos i humits, i del qual en Espanya tenim l’espècie Sorbus aucuparia, grimpat a les muntanyes més fredes. A Tromso el nombre d’espècies d’aquest arbre es multiplica considerablement, fins a vint són les espècies que creixen vingudes dels cinc continents.
Sorbus aucuparia
No obstant açò la joia del jardí és la Ranuncus wilanderi, una espècie natural de les illes Svalbard, en l’Àrtic noruec. A tot el món, aquesta flor només existeix en un únic punt d’aqueixes illes i s’estima que en tot el planeta viuen els 51 exemplars que es troben en el jardí.
Gentiana hexaphylla
Lewisia rediviva
Rosella blava de l’Himàlaia
Però aquest no és l’únic exemplar d’interès especial en Tromso, la col·lecció de prímules és única en el món. S’en conreen 100 de les poc més de 400 espècies d’aquesta planta que existeixen a tot el món. Cinc d’elles són endèmiques de Noruega, 30 de zones d’Europa com Rússia i el Caucas, però també es troben a Amèrica del Nord i a Àsia, especialment en la zona de l’Himàlaia. El cultiu de prímules és molt important pels seus usos medicinals, ja que són riques en àcids grassos, la qual cosa proporciona energia, aïllen els nervis, col·laboren en el manteniment de la temperatura corporal, formen part d’estructures cel·lulars i són vitals per al metabolisme.
Saxifraga fernandi-Coburgi “Dracula”
El jardí té funcions d’esbarjo i exposició, però també científiques. Treballa per a conservar i reproduir plantes escasses del món, i per a preservar material genètic en el cas que es perderen en el seu lloc d’origen.
