Dalton Hooker i la primera expedició a l’Himàlaia
El botànic i explorador Joseph Dalton Hooker va ser el primer en prospectar botànicament un dels racons més abruptes i exòtics del planeta: la serralada de l’Himàlaia.
L’11 de novembre de 1847 Joseph Dalton Hooker va partir d’Anglaterra a bord d’una de les fragates més famoses del moment, la HMS Sidon, que havia protagonitzat viatges i expedicions d’alguns dels marins britànics més importants, com per exemple, James Cook. La destinació de Hooker era el llunyà Himàlaia, on es dirigia per a realitzar la primera expedició botànica que un Europeu portaria acaa terme en una de les serralades més altes del planeta.
El viatge de Hooker no va ser fàcil, va haver d’obtenir un bitllet gratis en aquella fragata que el va portar fins el Nil i després, va continuar el viatge per terra fins a la ciutat nord-africana de Suez, on va embarcar cap a l’Índia. En arribar Calculta el 12 de gener de l’any següent (1848) i després d’un periple de diversos mesos va xafar Darjeeling, ciutat situada en les muntanyes Shivalik, en la cadena inferior de l’Himàlaia. Encara que la seua empresa semblava cada vegada més propera, els infortunis perseguien a Hooker. En aquesta ciutat va entaular relació amb l’etnòleg i naturalista Brian Houghton Hodgson, qui va estudiar tots els aspectes de la història natural de Nepal, Sikkim i Bengala i qui posseïa una de les col·leccions d’aus dissecades més importants del món. Gràcies a ell, Hooker va començar a conèixer la fauna de la zona, uns descobriments que no va tardar a relatar a Darwin, amb qui mantenia correspondència. En aquestes cartes, Hooker informava al pare de la Teoria de l’Evolució sobre els hàbits dels animals de l’Índia.
El 27 d’octubre de 1848 Hooker va partir, juntament amb un nombrós grup d’ajudants locals, cap al Nepal oriental. Es van dirigir a Zongri, cap a l’oest i després cap al nord-oest amb la intenció d’arribar fins al Tibet. A causa que les relacions amb el rei de Sikkin no eren bones, es va enviar un grup britànic per a negociar amb el rei de Sikkim. L’expedició va acabar sense vessament de sang i Hooker va tornar a Darjeeling on va passar gener i febrer escrivint els seus diaris, reposant espècimens perduts durant la seua detenció i planejant un altre viatge per al seu últim any en l’Índia.
L’última expedició de Hooker en terres de l’Himàlaia es va realitzar entre maig i novembre de 1850, quan va viatjar fins al golf de Bengala i després va iniciar un viatge en elefant fins a les muntanyes Khasi. Al desembre d’aqueix mateill any, Hooker va tornar a Anglaterra.
Les exploracions de Hooker per les desconegudes regions de l’Himàlaia van ser publicades sota el nom Himalayan Journals i estan dedicades a Charles Darwin. Ja a Anglaterra va començar l’obra de recopilació del seu viatge, Flora Indica (1855) en la qual inclou les seues observacions botàniques en un elaborat treball sobre els rododèndrons del Sikkim, els Himalayas i de la flora de l’Índia. Aquesta obra va ser il·lustrada per Walter Hood Fitch, un dels il·lustradors botànics més importants i autor d’uns que 10.000 dibuixos i 2.700 litografies botàniques.
La seua obra més important també es va gestar en aquest viatge, titulada Flora of British Índia, publicada en set volums entre 1872 i 1897. Va ser autor de nombrosos escrits científics i monografies, i els seus extensos llibres inclouen un monumental treball, el Genera plantarum (1860-83), basat en les col·leccions del Kew Garden, de què va ser director. Després de l’expedició a l’Himàlaia, Dalton Hooker va viatjar a Palestina (1860), el Marroc (1871) i els Estats Units d’Amèrica (1877) on realitzaria d’altres expedicions científiques.
Amic i valedor de Darwin
La vida de Joseph Dalton Hooker va estar sempre lligada a la ciència. Fill del botànic William Jackson Hooker, professor de botànica i director dels reals jardins de Kew, des de xicotet acudia a les conferències donades pel seu pare. També va demostrar interès per la distribució de les plantes i pels viatges d’exploradors.
El jove Hooker es va formar en Medicina en la Universitat de Glasgow, però poc després de llicenciar-se la seua vida es va enfocar al camp de la botànica, el que realment li interessava. Malgrat açò, va utilitzar la seua formació mèdica per a unir-se a l’expedició de James Clark Ross al pol sud magnètic, on va acudir en qualitat d’ajudant de cirurgià. Abans d’arribar a l’Antàrtida, l’expedició va visitar diverses terres com Madeira, Tenerife, Santiago, Cap Verd, Brasil, Santa Helena o el Cap de Bona Esperança. En tots aquests llocs Hook va arreplegar espècimens de plantes i algues que anava dibuixant i descrivint en un diari. Va identificar 18 plantes, 35 molses i hepàtiques, 25 liquens i 51 algues incloent algunes que no havien sigut descrites.
Després d’aquesta primera obra, al seu retorn a Anglaterra va prendre possessió del lloc de botànic en la British Geological Survey i va començar a treballar en paleobotànica cercant plantes fòssils en els jaciments carbonífers de Gal·les. En 1847 el seu pare li va sol·licitar partir cap a l’Índia amb la missió d’arreplegar plantes per al Jardí Botànic de Kew. Les col·leccions dels seus viatges van ser descrites en un dels dos volums publicats com a Flora Antarctica, on va escriure sobre les illes i el seu paper en la geografia de les plantes. També va escriure Flora Novae Zelandiae i Flora Tasmaniae.
Deu anys després del seu retorn de l’Himàlaia, Hooker va succeir al seu pare al capdavant del càrrec de Director de Kew, un lloc que ocuparia durant les dues dècades següents. Al llarg de la seua vida, Hooker va rebre tres dels principals guardons científics del moment: la Medalla Real en 1854, la Copley en 1887 i la de Darwin en 1892.
Joseph Hooker va morir en 1911, als 94 anys. Durant la seua vida va mantenir una relació d’amistat i enteniment intel·lectual amb Darwin, de qui va ser amic precoç i valedor. De fet, Hooker va ser qui va induir a Darwin a fer públiques les seues teories i es va convertir en un dels seus principals defensors i inspiradors.
