Copenhaguen: el botànic i la Sirena
El Jardí Botànic de Copenhaguen és reconegut a nivell mundial pels seus múltiples i bells hivernacles construïts en el segle XIX. Es tracta sens dubte d’un referent més per a aquesta ciutat amiga del medi ambient que enguany 2014 ostenta el títol de Capital Verda Europea.
La capital danesa és molt més que la seua centenària Sirena, Monument Nacional i emblema de tot un país que cada any rep milers de visites a la vora del mar Bàltic. De fet Dinamarca va ser pioner en el món a engegar una legislació ambiental i des de llavors tot el país de la ciutat més important al llogaret més xicotet és un exemple de convivència i respecte pel medi ambient.
A Copenhaguen tota la planificació urbana i de serveis s’ha fet seguint criteris de sostenibilitat, des del transport urbà fins als sistemes de calefacció. La seua grandària relativament xicoteta i la conscienciació ciutadana han fet que es convertisca en la capital de la bicicletes, amb més d’un 55% de la població usant aquest mitjà de transport per a moure’s i amb un 35% valent-se dels serveis públics, de tal forma que els cotxes privats amb prou faenes cobreixen un 10% dels desplaçaments quotidians. Açò implica que la ciutat està pràcticament buida de cotxes, amb un centre més buidat, menys sorollós i amb una reducció final de les emissions de CO2 de fins a un 24% .
Porta del Parc de les Fites
A més Copenhaguen està considerada com la ciutat capdavantera en el món de la tecnologia i els negocis nets en la qual els edificis sostenibles i els parcs urbans s’han convertit en elements vius. Fins i tot en qüestions d’alimentació Copenhaguen sembla tenyir-se de verd: amb unes taxes de producció d’aliments agroecològics fora de les estadístiques convencionals, en la capital danesa una de cada deu compres d’aliments és orgànica, la qual cosa la converteix, juntament amb tot el citat anteriorment, en la ciutat més ecològica del món.
No és d’estranyar, per tant, que els habitants de Copenhaguen se senten especialment orgullosos del seu Jardí Botànic, una gran institució pertanyent a la Universitat de la ciutat i que alberga en les seues instal·lacions, entre altres tresors, el Museu d’Història Natural de Dinamarca i un conjunt arquitectònic compost per quasi una trentena d’hivernacles que a més de plantes també alberguen els catàlegs de conservació del Patrimoni Nacional danès.
Museu de botànica
Els noms propis del jardí
El Jardí Botànic de Copenhaguen és un dels més antics d’Europa. Igual que en el cas de molts altres jardins botànics a l’origen va ser un Hortus Medicus engegat a principis del segle XVII en uns terrenys que la Corona danesa propers al palau real. Durant aproximadament un segle diferents professors i botànics van introduir en aquell lloc espècies vegetals de tot tipus fonamentals en els estudis mèdics i farmacològics.
La institució va rebre el seu gran impuls en el segle XVIII gràcies a la figura de George Christian Oeder botànic, economista i gran reformador del sistema agrícola danès. Per a Oeder la botànica estava íntimament lligada amb l’economia i, per tant, el seu desenvolupament era molt més que un ben cultural per al país. Oeder va tenir en tot moment el suport del rei Federico V, monarca mecenes de les arts i l’arquitectura. Quan a George Christian Oeder se li va encomanar l’engegada del Jardí Botànic de Copenhaguen aquest ja era conegut per haver iniciat el compendi Flora Danica, una gran obra il·lustrada en la qual es pretenia recopilar tota la flora silvestre danesa. Quan el treball va ser presentat oficialment en 1883 explicava ja amb 51 parts i 3240 planxes de gravades en coure, un material al que se li van afegir amb el temps tres suplements en els quals es classificaven alguns exemplars singulars escandinaus procedents de Noruega i Suècia.
George Christian Oeder
Després de diverses ampliacions degudes a les donacions del monarca Christian VII, fill i successor de Federico V, la gestió del Jardí Botànic Real fundat per Oeder va ser cedida a la Universitat de la ciutat. En 1870 la nova i remodelada institució es va situar en el lloc on es troba actualment i amb prou faenes uns anys després van començar les construccions dels seus famosos hivernacles, que encara poden veure’s i que s’han convertit en un dels segells d’identitat del jardí. Com a curiositat assenyalar que la idea d’alçar aquests hivernacles, realitzats a imatge i semblança del Crystal Palace de la Royal Society of Arts (Londres), va ser impulsada per l’empresari i filantrop Jacob Christian Jacobsen, fundador de l’imperi cerveser Carlsberg.
El Jardí en l’actualitat
En l’actualitat el Jardí Botànic de la Universitat de Copenhaguen és una de les institucions científiques més reconegudes de Dinamarca. Ocupa una extensió de deu hectàrees i inclou més de 22.000 espècies catalogades. Els seus esforços se centren en la conservació, manteniment i divulgació del Patrimoni Natural danès. Una gran biblioteca, un centre de recerca pertanyent a la Universitat i el Museu d’Història Natural conformen el gruix d’institucions que alberga el botànic. Dins d’aquest últim destaca un banc de geoplasma que conté les llavors de quasi un miler de plantes autòctones del país.
Entre els punts forts del Jardí Botànic de Copenhaguen podem destacar la seua enorme col·lecció de fongs i la gran exposició sobre flora de Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe que és exhibeix en el Museu Botànic. En les instal·lacions també es pot gaudir de llargs passejos caminant i amb bicicleta. La secció sobre suculentes i palmeres, la zona pantanosa i la de les plantes carnívores són molt curioses com també ho són els seus hivernacles, en els quals es mantenen diferents col·leccions atenent al seu origen geogràfic, la seua utilitat o la seua relació taxonòmica. De tots ells destaca el dedicat a les espècies en extinció, el que “reprodueix” les illes Galápagos, el orquidiari i el de les illes de l’Índic. Tots ells es mantenen en unes condicions climàtiques i d’humitat i llum apropiades per a cada grup.
Més informació i visita virtual al Botànic de Copenhaguen: http://botanik.snm.ku.dk/
