Christopher Field: en les fronteres del canvi climàtic
Cristopher Field, biòleg, desprésd’anys d’estudis a arribat a la màxima de que una gestió adequada dels ecosistemes contribueix a mitigar el canvi climàtic, i li ha valgut el reconeixement de la comunitat científica internacional gràcies al Premi Fronteres del Coneixement 2013 en canvi climàtic. La conseqüència no seria només llevar-nos part de culpa, també mirar la forma de com encarar aquest nou repte.
De vegades sembla que el canvi climàtic ha arribat al món de sobte, com un problema que ha aparegut del no-res i que ara cal solucionar ràpidament, però en realitat és resultat d’un procés llarg agreujat per l’acció de l’home en l’últim segle. La veu d’alarma sobre el canvi climàtic va arribar pràcticament quan ja érem a punt de creuar el llindar del nou mil·lenni, i fins llavors el tema semblava preocupar únicament al sector de la societat més conscienciat amb temes ecològics i mediambientals. Però en poc temps el problema s’ha convertit en l’eix de tot un seguit de polítiques mundials, ningú és alié al fet que el planeta s’està calfant i que pot tenir conseqüències que modifiquen conductes i d’ecosistemes i, en definitiva, de la manera de vida que hem conegut fins ara. Polítics, agents socials, grups ecologistes, científics i en general, la societat, clamen solucions davant aquest problema que molts van intentar ocultar però que avui dia ve avalat amb desenes de xifres, informes i dades contrastades.
Svante Arrhenius
La primera persona que va alertar sobre un continu augment de la temperatura a causa de les emissions nocives a l’atmosfera va ser el físic i químic suec Svante Arrhenius, guanyador del Premi Nobel de Química en 1903. Alguns anys abans, en 1896, observant les emissions preindustrials, Arrhenius va advertir que si seguíem enviant CO2 a l’atmosfera de la mateixa forma que augmentava la indústria en dos-cents anys la temperatura global pujaria de cinc a sis graus, i açò tindria conseqüències a tots els nivells. Malgrat la gravetat de les seues prediccions van ser pocs els que li van fer cas, les alarmes vindrien després, quan ja havien passat més de sis dècades i el petroli i la desertització s’havien convertit en base de la cultura del desenvolupament en el nostre planeta.
El canvi climàtic ens ix molt car
Encara que durant anys alguns han assegurat que el canvi climàtic era una cortina de fum per a ocultar altres problemes globals, la veritat és que les xifres sobre aquesta realitat són versemblants: des que va començar a mesurar-se la temperatura de la Terra a la fi del segle XIX aquesta ha passat a tenir una temperatura mitjana de 14,5° en 1890 a 15,2° un segle després, fins a situar-se en 15,32º el 2005.
L’augment de les temperatures sembla estar modificant també els fenòmens atmosfèrics i ho fa d’una forma totalment impredictible per a l’ésser humà, sent el seu principal risc. Els pols retrocedeixen, els mars creixen i les pluges són cada vegada més contínues i no podem fer res. Alguns santuaris com les glaceres de l’Himàlaia, Huayna Potosí, Chacaltaya semblen encongir-se a gran velocitat i el nombre d’huracans augmenta sense parar: durant la dècada de 1960 es van registrar prop de 8 huracans i el nombre es va multiplicar en els decennis següents (14 en 1970 i 29 en 1980), i la xifra no ha parat de créixer en els vint anys següents. La cruesa d’aquests huracans és, a més, cada vegada major i els seus costos econòmics i humans també ho són. Si en els anys 60 del passat segle un huracà podia causar danys valorats en tres mil milions de dòlars, aquesta xifra s’ha multiplicat per per trenta, els danys econòmics provocats només pel Katrina a 2005 van superar els cent mil milions d’euros.
Les plantes són les que més poden patir l’augment de les temperatures, i els ecosistemes, a causa d’aquest fet, poden col·lapsar-se. Els experts calculen que un augment de 0,5 graus per decenni equivaldria a una migració d’entre 50 i 80 quilòmetres de plantes tropicals cap a zones menys càlides. Ja que les plantes no poden migrar amb aqueixa rapidesa molts ecosistemes no suportarien el canvi de temperatura i acabarien per desaparèixer, arrossegant en aquesta desaparició tota la biodiversitat existent en ell. Per no parlar dels problemes que aquest escalfament i el seu conseqüent efecte hivernacle pot causar en els éssers humans: a part de les víctimes directes existeixen una sèrie de catàstrofes humanes relacionades amb aquests fenòmens naturals. Després de cada tsunami, cada huracà o inundació sobrevenen malalties, epidèmies i fins i tot fams derivades de la pèrdua total de les collites i dels recursos bàsics.
Existeixen solucions contra el canvi climàtic?
Encara que sembla impossible, encara que no puguem parar en sec aquest canvi climàtic, a nivell general sí que es poden prendre mesures per a almenys frenar-hl el màxim possible. Algunes d’aquestes idees van aparèixer publicades en la prestigiosa revista de divulgació científica Scientific American l’any 2008. Destacaríem eliminar i reemplaçar els combustibles fòssils, millorar les infraestructures per al desenvolupament de sistemes d’energia renovable i arquitectura sostenible, consumir menys energia i promoure polítiques d’estalvi tant en les llars privades com en els llocs de treball.
Però molt més allà de tot açò existeixen veus que aposten per mitigar el canvi climàtic d’una forma controlada. Una d’elles és la del científic Christopher Field, catedràtic de Biologia en la Universitat de Stanford i director d’Ecologia Global del Carnegie Institution for Science que el passat mes de gener va ser reconegut amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic.
Els treballs de Field, impulsor d’una reserva ecològica que funciona com a laboratori natural per a científics de tot el món, la Jasper Ridge Biological Reserve, han permès avaluar els efectes de la desforestació i les pràctiques agrícoles en el clima global. I és que, eixint-se de la tendència general, Field afirma que no solament l’activitat humana contribueix en l’escalfament de la Terra sinó que el major pes recau en els propis ecosistemes: segons les seues recerques l’intercanvi de CO2 entre ecosistemes i atmosfera és vint vegades superior a les emissions generades per l’activitat humana. Per tant, la responsabilitat de l’home és més aviat indirecta. Evidentment, açò és una bona notícia, ja que si som capaços de controlar els ecosistemes podrem controlar lleument els efectes del canvi climàtic. El problema és com hem de fer-ho.
L’altre aspecte estudiat per Field és com la vegetació terrestre participa activament en el control de clima modificant la radiació solar que absorbeix del planeta i l’evaporació de l’aigua. Ho ha fet gràcies la seua recerca iniciada a principis dels anys vuitanta amb una tesi doctoral sobre la fotosíntesi i sobre com els processos bioquímics produïts en una sola fulla poden servir per a extraure conclusions sobre un bosc sencer. Per a açò Field s’ha convertit en pioner en la utilització d’observacions de satèl·lits per a calcular quant de CO2 capten els ecosistemes planetaris, una dada essencial per a poder encarar els models de clima.
Jasper Ridge Biological Reserve
Encara que des de fora pot semblar que l’estudi que el professor Field ha desenvolupat en els últims trenta anys no té a veure directament amb el canvi climàtic, la veritat és que el seu estudi li ha portat a extraure conclusions que a dia d’avui són fonamentals per a entendre com i per què estem vivint aquest augment de temperatures en el planeta. El seu estudi és també pioner en presentar probabilitats de predicció sobre el canvi climàtic que fins ara semblarien impossibles: el treball de Field ha acabat sent clau per a quantificar la fotosíntesi a escala global, per a avaluar la capacitat de les plantes per a absorbir carboni i actuar com a embornals, i d’una forma més general per a comprendre la resposta dels ecosistemes a l’augment de les concentracions de carboni en l’atmosfera.
{hwdvideoshare}id=108|width=560|height=340{/hwdvideoshare}
Christopher Field és autor de més de dues-centes publicacions sobre aquest tema i en l’actualitat és co-president del Grup de treball II del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), que s’ocupa d’Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat enfront del canvi climàtic. La labor d’aquest grup de treball és emetre un informe periòdic que servisca de base per a crear polítiques públiques d’actuació.
La concessió del Premi Fronteres del Coneixement a la seua visionària recerca ve avalada segons el jurat del mateix per la utilitat de les seues prediccions, considerant que “ha creuat la frontera des de la ciència bàsica fins a la recerca de l’impacte del canvi climàtic”. A més el jurat també ha valorat el paper de Field com a intermediari entre científics i polítics i la seua exposició clara d’una necessitat de gestionar adequadament els ecosistemes com a arma per a lluitar contra el canvi climàtic.
Més informació:
IPPC: www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml#.UvO3e2J5ONY
FUNDACIÓN BBVA: www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/microsites/premios/fronteras/galardonados/2013/cambioclimatico.jsp
