Ansel Adams, revelant paisatges
Neus Garrigues és nova en Espores, la més jove dels bloguers i ja ens ha contagiat amb el seu entusiasme pels animals i la natura. Hui ens descobreix un personatge, Ansel Adams, un apassionat per la fotografia, com ella.
En un món blanc i negre, on la natura no causava furor entre els fotògrafs, trobem a Ansel Adams, un home avançat a la seua època que va saber copsar l’essència de la natura mitjançant una elaborada tècnica de captació de la llum. Mai una escala de grisos havia tingut tants matissos!
Ansel Adams va nàixer el 20 de febrer de 1902 a San Francisco, Califòrnia, però encara avui dia és conegut per dues coses: inventar el Sistema de Zones i les seues fotografies del Parc Natural de Yosemite (Estats Units).
Revelant a Adams
Aquest fotògraf va destacar molt en la seua època i va rebre moltes crítiques que han esdevingut anècdota i ha passat a ser una figura icònica en la història de la fotografia.
Clouds over Half Dome (1960). Imatge: (c) Ansel Adams
Ansel tenia una tècnica molt cuidada, fins i tot, massa perfecta, per alguns, cosa que potser li restava creativitat a les seues fotos. Però, si no fóra per aquesta perfecció a l’hora de fer les seues fotografies no tindríem, hui dia, tota la informació tècnica que tenim sobre aquest art. De fet, és l’escriptor de llibres de tècnica fotogràfica com la trilogia La cámara, El negativo i La Copia.
The Tetons and the Snake River (1942). Imatge: (c) Ansel Adams. Archivos Nacionales de EEUU. Servicio de Parques Nacionales.
El seu perfeccionisme se centrava en el tractament de la llum. A les seues fotografies de paisatges es pot observar com aconseguix copsar els colors dels escenaris que fotografiava tal com són, però en blanc i negre, clar, per la seua època. Són fotografies tan netes i pures, que et fan sentir que estàs en el mateix parc de Yosemite.
El fotògraf va ser un gran ecologista i va lluitar per la conservació de la natura, cosa que en la seua època no estava de moda. Així ho mostra la famosa crítica que li va fer Henri-Cartier Bresson, altre fotògraf molt valorat d’aquella època: el mundo se está cayendo a trozos y todo lo que Adams fotografia son piedras y árboles.
Looking across forest to mountains and clouds. Glacier National Park, Montana (1933 – 1942). Imatge: (c) Ansel Adams
I es que va viure en una època on la fotografia social era la que més pes tenia i la fotografia de paisatges estava, més bé, mal vista. Així i tot, a no sols va fotografiar paisatges, tot s’ha de dir. Durant algunes èpoques de la seua vida va treballar fent fotografia de publicitat i retrats, però més tard va admetre que no l’omplia tant aquest treball com la fotografia de naturalesa, però en aquells moments necessitava millorar la seua situació econòmica per tal de viure i seguir fent les fotografies que més li agradava fer. Adams va fundar l’associació Grup f/64 junt a Willard Van Dyke i Edward Weston, també fotògrafs.
Què era Grup f/64?
Fou una associació fotogràfica fundada per Adams i Willard Van Dyke en Califòrnia el 1932, baix la influència de Paul Strand, sota un principi estètic comú: straight photography o fotografía directa. F/64 promovia la pràctica de la fotografia pura, sense intervencions, oposant-se a la fotografia pictoralista.
Grup f/64. A l’esquerra Ansel Adams, Imogen Cunningham i Jerry Uelsmann. A la dreta Dorothea Lange.
Tal com el seu nom indica, f/64 era el diafragma més tancat possible dels objectius de les càmeres de gran format que utilitzaven els membres de l’associació. Amb aquest diafragma obtenien les fotografies amb la major nitidesa possible.
És a dir, els fotògrafs que formaven part d’aquesta associació s’oposaven completament a la manipulació de la fotografia després d’haver-la pres. Es limitaven als mitjans de fotografia estrictes. No crec que a aquests importants fotògrafs els agradara massa l’actual Photoshop!
Què és el Sistema de Zones?
Aquest sistema és una demostració de com la càmera o el fotòmetre de la mateixa mesura el gris mitjà de 18% de reflectància com a zona mitja. El fotògraf deu augmentar o disminuir l’exposició depenent de quantes passes de gris vulga fixar com a punt de mesura.
Sunsets Hidden Falls Yosemite (Yosemite 2010) de Gavin Seims. El fotògraf retratista-pictoralista ens explica mitjançant aquesta imatge la correspondència amb l’escala de grisos d’Ansel Adams. Imatge: (c) Seims Studios
En definitiva, proporciona un mètode per a aconseguir allò que el fotògraf desitge, fotogràfica i físicament. Aquest sistema simplifica tota la gama de tons possibles en 11 tons de gris, des del blanc fins al negre, i s’enumeren de 0 a 10 en números romans. Aquestes zones són densitats concretes de la fotografia i compleixen la següent regla: en l’escena estan separades per un pas de diafragma, per això també es parla de zones en l’escena.
Ansel Adams ens va demostrar que res és blanc o negre sinó que tot un ventall de grisos s’amaga darrere de cada escena que observem a través d’un objectiu i ell va usar la seua càmera per posar en valor el paisatge, tan devaluat en el temps en què va nàixer. Han canviat molt les coses des d’aleshores?
Landscape photography is the supreme test of the photographer – and often the supreme disappointment (La fotografia de paisatges és la prova suprema del fotògraf i sovint, la decepció suprema). Ansel Adams
