Un Arborètum a Harvard
La prestigiosa universitat de Harvard compta amb un tresor botànic de finals del s. XIX, un jardí botànic d'arbres i plantes llenyoses. Va nàixer d'una donació i ha acabat sent un referent a nivell mundial amb col·leccions de coníferes o bonsai, entre moltes unes altres, i diferents paisatges pels quals perdre's. Olga Mayoral va gaudir de l'Arborètum més d'un mes i ens ho explica en Espores.
L’Arnold Arborètum de la Universitat d’Harvard és una col·lecció d’arbres i plantes llenyoses situat a Jamaica Plain, un barri multiètnic de la ciutat de Boston, Massachussets. Dissenyat en 1872, amb la voluntat d’evitar els formalismes i línies rectes dels jardins botànics clàssics, és un referent tant en recerca, com en conservació i educació, però, sobretot, un espai obert al públic, on el paisatge s’imposa com a principal protagonista.
L’Arnold Arborètum, de la Universitat de Harvard i de la ciutat de Boston
La visita a la ciutat de Boston, capital de Massachussets i de la regió de Nova Anglaterra, ofereix l’oportunitat al visitant d’embeure’s en la història d’Estats Units. Boston és una de les ciutats més antigues del país, amb la primera xarxa de metro, així com el primer centre universitari (la Universitat de Harvard, fundada en 1636). Però també és un centre capdavanter en tecnologies, amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) com a referent indiscutible en recerca, enginyeria i educació tecnològica. Tant el MIT com la Universitat de Harvard estan al voltant de la zona de Cambridge, al nord del riu Charles, en una ciutat de poc més de 600.000 habitants.
El prestigi de la Universitat de Harvard es basa en la seua història, influència i riquesa; no en va apareix sempre en les primeres posicions en la classificació de les universitats del món. Es tracta d’una universitat privada, d’accés limitat per l’elevat cost nominal. Sabent tot açò, no puc deixar d’explicar en primera persona la meua experiència durant una estada de recerca de 6 setmanes en un dels centres de la Universitat de Harvard: l’Arnold Arborètum.
Entrada AA. Les diverses entrades a l’Arnold Arboretum romanen obertes tot el dia. / O. Mayoral
La primera sorpresa en incorporar-me a l’Arnold Arborètum va ser veure que el recinte disposa de diverses entrades, totes d’accés lliure. Mentre em preguntava quins documents hauria d’ensenyar en l’entrada per a acreditar-me com a investigadora convidada, vaig veure com la gent entrava i eixia lliurement i fins i tot usava l’arborètum per a creuar a una altra part de la ciutat, a peu, amb bicicleta o en patins. Tot açò és perquè, encara que l’Arnold Arborètum funciona com un departament de la Universitat de Harvard, el terreny sobre el qual s’emplaça va ser traspassat a la ciutat de Boston, a través d’un arrendament per mil anys. L’acord atorga a la Universitat de Harvard la responsabilitat del desenvolupament i manteniment de l’arborètum i la ciutat ha d’encarregar-se dels subministraments d’aigua, bancs, camins, de les tanques i de la neteja. A més, l’arborètum ha de mantenir els terrenys oberts per al públic en general, de forma gratuïta, des de l’alba fins al capvespre tots els dies de l’any.
Per tant, l’Arborètum forma part de la Universitat de Harvard, però també és de la ciutat de Boston i dels seus habitants. I així ho senten els ciutadans i visitants. De fet, una de les importants missions de l’Arborètum és obrir-se a la població, amb especial èmfasi en aquells sectors més desfavorits o amb majors dificultats d’establir contacte amb el món científic. En aquest sentit, el director, William Friedman, a través dels seus col·laboradors del departament d’educació, té una obstinació enorme a traduir al castellà bona part de la informació disponible al visitant i, especialment, els materials per als centres educatius visitants, amb un elevat percentatge d’immigrants llatinoamericans.
L’Arnold Arboretum of Harvard University forma part d’universitat privada, però s’assenta sobre terrenys cedits per la ciutat de Boston, per la qual cosa una de les missions de l’arborètum és fomentar la inclusió dels habitants en tot tipus d’activitats. / Arnold Arboretum.
A més, és aclaparant el ventall d’activitats, visites i seminaris gratuïts disponibles al llarg de tot l’any. Existeix una oferta àmplia de visites guiades genèriques, o específiques. Per exemple, si és hivern, el responsable de la secció d’horticultura liderarà una visita per a entendre l’arquitectura arbòria i la seua relació amb la genètica, condicions de l’emplaçament i ambientals. Per a les famílies s’ofereixen visites variades, que van des d’un passeig a la recerca de nius de diferents aus, passant per lectura de llibres infantils o tallers.
Fins i tot per a aquells amb el gust per la recerca, és possible apuntar-se a algunes recerques a través dels Tree Mobs, breus interaccions de 30 minuts, en algun racó de l’arborètum, amb científics o especialistes disposats a compartir aspectes poc coneguts sobre els seus treballs. També poden unir-se al projecte Tree Spotters, projecte de ciència ciutadana que aborda la fenologia de l’Arborètum: el moment dels esdeveniments naturals, com la pèrdua de les fulles, la floració i el canvi dels colors del fullatge en la tardor.
Els voluntaris, amb diferents nivells d’experiència previs, són entrenats per a poder col·laborar en estudis sobre els efectes del canvi climàtic alhora que aprenen sobre les plantes i les seues característiques úniques. D’altra banda, l’arborètum, des del gabinet d’educació, ofereix una oportunitat de desenvolupament professional perquè els mestres de primària i secundària introduïsquen el paisatge de l’Arborètum en l’ensenyament de les ciències fora de l’aula.
A l’Arnold Arboretum existeixen programes de formació de professorat en què se’ls ensenya a incloure el treball de camp i en ambients naturals en les classes de ciències de diferents nivells educatius. / O. Mayoral
Origen de l’Arnold Arborètum
La creació de l’Arnold Arborètum en 1872 és una fita en la història de la botànica d’Amèrica del Nord i va mostrar un camí que serviria com a font d’inspiració per a altres institucions. No obstant açò, la seua creació no va ser resultat d’un pla premeditat per James Arnold (1781-1868), qui va llegar part de la seua fortuna per a “promoció de millores agrícoles i hortícoles, o altres propòsits filosòfics o filantròpics a la seua discreció”. Arnold, comerciant balener, no havia sigut una persona especialment vinculada al món de la botànica, no obstant açò els administradors de la seua herència, respectats amics en qui ell va dipositar la seua confiança, van realitzar una interpretació d’aquesta, que es va materialitzar en la transferència d’una part dels seus béns al Harvard College.
Tan sol quatre anys després de la seua defunció ja estava en marxa el disseny d’un arborètum, és a dir, un jardí botànic d’arbres i plantes llenyoses. Afortunadament el seu disseny va ser integrat d’una manera visionària en el Emerald Necklace (Collar esmeralda), una sèrie de parcs enllaçats que travessen bona part de la ciutat de Boston. El projecte va ser dissenyat per l’admirat arquitecte paisatgista, periodista i botànic nord-americà Frederick Law Olmsted (1822-1903), creador de molts parcs urbans coneguts, incloent Central Park i Prospect Park a Nova York, o el campus de la Universitat d’Stanford.
L’estreta col·laboració de Frederick Law Olmsted i Charles Sprague Sargent (director de l’Arnold Arborètum des de poc després de l’establiment de la institució i durant 54 anys) es va materialitzar en el disseny de camins, passejos i senders que delimiten les àrees de les col·leccions segons famílies i gèneres. La seua intenció era que el visitant poguera portar-se una idea clara de la vegetació arborescent de les regions temperades de l’hemisferi nord, tant en els seus aspectes científics com paisatgístics, evitant les línies rígides i formals dels jardins botànics convencionals.
Les etiquetes amb informació sobre cadascun dels exemplars resulten poc visibles, cosa que contribueix a que l’entorn conserve un aspecte més semblant a un bosc que a un jardí botànic clàssic. / O. Mayoral
No ha d’estranyar-nos que la singularitat i història de l’arborètum motivaren que forme part del Registre Nacional de Llocs Històrics, sent considerada una institució educativa, horticultural i artística, referent a nivell mundial. A més, forma part de l’associació Internacional de Jardins Botànics per a la Conservació (BGCI) i del North American Plant Collections Consortium, sent dipositari de les col·leccions nacionals de gèneres com Acer, Carya, Fagus, Syringa i Tsuga.
Com s’organitza l’arborètum?
L’arborètum ocupa 107 hectàrees, que alberguen unes 15.000 plantes pertanyents a més de 4.000 taxons, col·lecció especialitzada en les plantes llenyoses d’Amèrica del Nord i de l’est d’Àsia. Inclou col·leccions de gran interès, com la col·lecció de Bonsai Larz Anderson, la col·lecció de roses Bradley, la de coníferes i coníferes nanes, així com ambients diferenciats: xicotetes llacunes, boscos de fajos, etc.
Bussey Brook Meadow. Un dels emplaçaments preferits són les tolles i llacunes que passen d’estar gelades bona part de l’hivern a ser focus d’atracció d’aus i amfibis a la primavera i estiu. / O. Mayoral
La col·lecció de coníferes està composta al voltant de 200 espècies i multitud de subespècies i varietats, en una zona de 10 hectàrees en Hemlock Hill. Criden especialment l’atenció les coníferes que, al contrari que la majoria, són de fulla caduca, com la metasecuoia (Metasequoia glyptostroboides) i el fals làrix daurat (Pseudolarix amabilis), espècies particularment cridaneres a la tardor, quan les seues acícules canvien de color abans de caure. Les metasecuoiess tenen tal importància en l’arborètum que han sigut incloses en el logotip de l’Arnold Arborètum, simbolitzant la missió tradicional de recolzar la recerca i l’educació a través de la col·lecció d’arbres de terres llunyanes. La col·lecció es completa amb cedres (Cedrus spp.) i làrixs (Larix spp.), amb les seues curtes acícules disposades en rams o espirals, i pins (Pinus spp.), amb les acícules en fascicles de dos, tres o cinc agulles, sense oblidar els avets de diferents gèneres, com Picea, Abies o Tsuga.
Les diferents zones del jardí són accessibles tant per les pistes i carrils principals com per serpentejants senders que conviden a perdre’s en l’espessor, travessant frondosos boscos o empinats pujols. Destaquen dos edificis: Hunnewell Building, que és el centre de visitants, on es troba a més el departament d’educació, la biblioteca i l’herbari, i Weld Hill Research Building, en l’extrem sud-oest i d’accés restringit per estar destinat exclusivament als investigadors.
Oak Path. Al marge dels camins habilitats per a la circulació de vehicles, existeixen diferents sendes que serpentegen entre boscos i rierols i que permeten a les persones que el visiten perdre’s en diferents ambients naturals. / O. Mayoral
Tot un món per descobrir
Des dels inicis, les campanyes destinades a enriquir i expandir les col·leccions de plantes vives han portat als investigadors a explorar regions temperades i tropicals amb especial èmfasi en la flora llenyosa d’Amèrica del Nord i Àsia, amb importants exploracions en la província de Sichuan (a Xina), així com a la República de Geòrgia.
Poc he pogut aprofundir en tot allò que té a veure amb la important tasca de recerca, desenvolupada, tant en el Weld Hill Research Building, com per part d’investigadors d’altres institucions que, en coordinació amb el propi arborètum, centren el seu focus d’atenció en algun aspecte concret del jardí. Allí coincideixen investigadors de diferents cultures i regions del món compartint talent i l’entusiasme pel món de la recerca.
Hunnewell Visitor Center és l’edifici d’administració i centre de visitants de l’Arnold Arboretum. Es troba al costat de l’entrada principal i compta amb una magnífica biblioteca especialitzada en plantes d’Amèrica del Nord. / O. Mayoral
Com a exemple, durant la meua estada, vaig coincidir amb Kristie Tanner, una doctoranda de la nostra universitat, immersa en una estada de recerca del Wyss Institute for Biologically Inspired Engineering de la Universitat d’Harvard. Kristie està analitzant les plaques solars com a font de carotenoides, uns pigments naturals molt utilitzats per a indústries com la cosmètica, l’alimentació i la farmacologia. Kristie mostrejà les plaques solars de l’Arnold Arborètum dins d’un projecte en què s’han pres mostres en els dos pols i en la ciutat de València, cercant fonts més eficients per a obtenir carotens.
Tant la meua estada com la de Kristie Tanner han sigut possibles gràcies al Real Col·legi Complutense (RCC)-Harvard University. La Universitat de València ha establert un conveni amb el RCC que afavoreix i promociona la mobilitat a través d’unes beques per a estades de recerca en la Universitat de Harvard.
