El visitant espia

El Jardí Botànic de la Universitat de València va néixer amb els primers jardins italians al segle XVI, el que el converteix en un dels més antics del món. Després d’haver passat per moltes funcions com l’estudi de la medicina i les plantes, en els segles XX i XXI s’ha adaptat a l’obertura al públic i l’oci en forma d’espai lúdic amb informació i activitats.

A la primavera d’aquest any, concretament el mes d’abril, va sorgir l’oportunitat de tenir un grup d’estudiants italians d’institut disposats per participar en exercicis durant una setmana. Amb aquest perfil tan concret, es va donar la possibilitat d’esbrinar el que pensaven sobre el jardí, el que els semblava i per això vam decidir passar-los un test. A continuació us mostrem les preguntes que els vam fer i el que ells ens van transmetre.

Racó més bonic i lleig del Jardí

El “arbre de l’amor” (Cercis siliquastrum) va ser considerat com el més bell del Jardí. No és estrany tractant-se d’un arbre caducifoli les flors presenten una corol·la de color rosa-lila o blanc, el que el fa molt cridaner. Per contra, la zona de compost va ser el que menys va agradar, el que ens porta a pensar en la necessitat d’un canvi en la manera de mostrar-lo als visitants per fer-lo més atractiu.

Cercis siliquastrum, arbre de l’amor. Clic per saber més

Planta decebedora i sorprenent

El conjunt de les plantes carnívores va ser el que més va decebre, possiblement a causa de la idea preconcebuda que moltes persones tenen d’elles. Això podria arreglar-se augmentant la informació sobre elles al Jardí i en concret a l’hivernacle.

Atrapamosques en flor (Drosera capensis) 

L’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) es va trobar entre el que més havia sorprès, cosa que es podria esperar atès que no és molt conegut a la cultura general i per la seua bellesa. Les palmeres i diversos espècimens de la família de plantes Pandanaceae també van resultar fascinants. Es podria pensar en destacar d’alguna manera aquests punts.

Edifici més i menys impactant

L’edifici que ha causat un major impacte va ser l’Umbracle, construït a finals del segle XIX i en l’interior es troben multitud de plantes diferents, entre elles les que necessiten ombra per desenvolupar-se.

Umbracle

L’edifici percebut com a menys impactant va ser l’hivernacle en què es troben les plantes carnívores, pot ser que a causa de la decepció que aquestes han suposat o de la major normalitat dels hivernacles.

So més agradable i desagradable

El so considerat més agradable va ser el dels cants dels ocells, el que és comprensible ja que a la majoria de la població li resulta un so atraient. Al Jardí Botànic hi ha una Guia d’aus ( “Un bosc de plomes”) que qualsevol visitant pot adquirir per identificar les prop de 80 espècies que poden trobar-se en ell en gairebé tot l’any.

El so més desagradable va ser aquell que es podria esperar en una zona verda situada en plena àrea urbana: el soroll. Soroll procedent tant de l’interior com de l’exterior del Jardí i produït per màquines o persones. Això podria tractar de mitigar-se amb una reducció en la circulació de vehicles al voltant del recinte i amb la utilització d’un equip més silenciós en els treballs que siguin necessaris a l’interior del Jardí.

Coses apreses passejant pel Jardí

La resposta a aquesta pregunta per part dels estudiants estrangers va ser una mica ambigua i el seu caràcter el més divers de les qüestions plantejades: la biodiversitat, la raresa d’algunes plantes, la història d’una sèrie d’arbres… Això s’inclina a pensar que el Jardí presenta un gran potencial en el camp de la formació i divulgació de coneixements a la població, no només a membres de la comunitat educativa, sinó a qualsevol que visiti el Jardí i participi en alguna de les activitats proposades.

Una cosa que ve de gust fer i no s’ha pogut fer

No haver pogut agafar flors va ser el principal lament dels visitants. Òbviament, això no es pot canviar, ja que si es permetés qualsevol podria fer-ho i el Jardí es veuria seriosament perjudicat.

Varietat de rosa ‘La France’. Recordem els lectors que no està permès arrancar material vegetal

Una cosa que s’ha fet però no venia de gust fer

Prenent als estudiants estrangers com a exemple representatiu, la majoria d’ells van expressar que no havien fet res durant la visita que no els vingués de gust i que cap activitat els va semblar avorrida, del que es dedueix que la visita els va resultar agradable.

Lloc en el qual un podria amagar-se per passar la nit al Jardí

La resposta més abundant es va trobar adreçada a l’edifici de l’umbracle, la qual cosa té sentit recordant que és considerat per molts com l’edifici més impactant del Jardí.
Explorar el Jardí un dia de pluja

Encara que amb temps tempestuós el Jardí sol tancar-se a les visites per seguretat donada la perillositat del vent, davant la possibilitat que el Jardí pogués obrir les seues portes en dies de pluja la majoria es van mostrar interessats en què així fos argumentant que això els permetria contemplar el jardí de manera diferent o “sentir” l’olor de la pluja entre la vegetació.

No obstant això, a alguns no els va resultar cridanera la idea, ja que preferien la “bellesa exclusiva” que la llum del Sol proporciona a l’Jardí i a les seues plantes.

Temps transcorregut fins a fer la primera foto

L’estudiant que més temps va trigar a prendre la primera foto ho va fer transcorreguda mitja hora després de l’inici de la visita, però la majoria ho van fer de forma immediata o gairebé immediata després de l’accés. Això prova la poderosa forma que té el Jardí de cridar l’atenció des del primer moment i el seu èxit entre els visitants.

A què s’ha dedicat la primera foto

La primera de les fotos s’ha fet de forma clarament predominant a l’entrada del Jardí: l’estructura, el bust i l’arbre situat a la mateixa han estat els objectius. Això demostra l’atractiu d’aquesta part del Jardí, que a més anima al visitant i el motiva a iniciar el recorregut pel Jardí.

Simón de Rojas Clemente. Nascut en la localitat valenciana de Titaguas en 1777

Opinió sobre la informació disponible (fullets, cartells, etiquetes, panells… etc)

L’opinió pel que fa als mitjans d’informació oferts als visitants del Jardí va ser positiva en tots i cadascun dels casos, destacant aspectes com la seva estructura, funció, utilitat, aptitud i claredat, així com l’interès transmès al lector. Encara que això portaria definitivament a pensar en un funcionament positiu, recordem que es tracta d’estudiants, un públic que no sol ser especialment crític.

Temps transcorregut fins a voler anar-se’n

D’haver tingut opció, una clara majoria dels estudiants no haurien abandonat el Jardí a curt termini. Això és una prova més del gran atractiu que suposa el Jardí, en aquest cas per a visitants estrangers, i per tant de la gran importància que té la seua cura i manteniment.

De tot això es pot concloure que l’experiència de la gent després d’una visita al Jardí Botànic sol ser positiva, tot i que això no vol dir que no puguin fer-se coses per intentar millorar. Sempre és possible i qüestionaris com aquest són el principi.