Col·leccions confinades

Com sabeu, una tasca important dels jardins botànics és la conservació d’espècies i de col·leccions científiques, i ja vos hem parlat moltes vegades del nostre herbari, amb més de 240.000 plecs que representen bona part de la flora de la meitat oriental de la península Ibèrica, especialment del territori valencià i del sistema ibèric, i del nostre banc de germoplasma, que conté material viu, llavors i espores, de plantes rares, endèmiques o amenaçades de la Comunitat Valenciana i d’altres tàxons d’interès. Aquestes col·leccions sempre estan confinades, als seus prestatges, als seus congeladors, als bancs del laboratori, però ara hi ha una particularitat afegida, els que també estan confinats, i no amb elles, són els encarregats de conservar-les. Elena Estrelles i Jesús Riera, conservadors del banc de germoplasma i de l’herbari, ens conten com s’organitzen el treball aquests dies junt amb la gent del seu equip. 

Herbari connectat

Si hi ha una particularitat dels herbaris, i també de l’Herbari de la Universitat de València (VAL), és que són col·leccions científiques en constant actualització, perquè cada dia s’incorporen nous plecs o registres, s’actualitza la informació que conté sobre determinacions, localitzacions o imatges, es presten materials per a investigacions o se’n digitalitzen de nous, entre moltes altres tasques. Però, la situació de confinament ha trastocat totalment l’activitat diària que es du a terme, sobretot la que requereix la presència a les instal·lacions de l’herbari, al Jardí Botànic. 

Tanmateix, des d’un principi, el personal de l’herbari s’ha preparat per a adaptar-se a aquesta nova situació. “Hem reorientat la nostra feina cap a aquelles accions que podem fer des de casa”, ens conta Jesús Riera, el conservador, que treballa colze a colze (a distància) amb Javier Fabado. “Estem usant l’accés remot a la informació de la col·lecció: la seua base de dades informàtica, on està recollida tota la informació continguda a les etiquetes dels prop de 240.000 plecs que formen la col·lecció”. En aquest moment excepcional, aquesta opció ha resultat bàsica per a poder actualitzar aquella informació que no requereix la presència física del plec per a fer-ho.

Per exemple, entre els nombrosos ítems que conté la base de dades, un molt important és la informació de la localitat on ha estat recollit el material i la seua associació a unes coordenades GPS. La pregunta per al conservador és obligada: per què són importants les coordenades GPS? “Perquè hi ha investigadors que estudien on i com es distribueixen les plantes arreu del món i, per tant, necessiten informació precisa d’on hi viuen. I els plecs d’herbari en són un testimoni”, explica. Però no tots els plecs tenen indicada la informació de les coordenades. Aproximadament un 25 % no la incorpora a l’etiqueta, malgrat que conté una indicació precisa del lloc on ha estat recollit el material. Quina és, doncs, la feina que es fa a l’herbari? Deduir eixes coordenades a partir de les dades de l’etiqueta, intentant trobar el punt de recol·lecció, interpretant la informació de les anotacions, amb l’ajuda de les bases de dades geogràfiques: Visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, Iberpix, Google Earth, i GEOLocate, entre d’altres.

El resultat de la feina que es fa a l’herbari es pot consultar a portals com el de Col·leccions de la Universitat de València o al de biodiversitat, GBIF, un espai d’open data per a oferir dades de biodiversitat mundial a qui les vulga consultar, amb una xarxa que està formada per més de 50 països. 

Llavors a colp de tecla

La mateixa situació viu actualment el banc de germoplasma del Jardí Botànic, del que s’encarreguen Elena Estrelles, la conservadora, i Josefa Prieto, realitzant cada dia les tasques informàtiques, de conservació, tractament de les mostres, estudis, totes elles presencials i amb rutines i protocols establerts des de fa anys. El banc ara, amb les portes tancades, espera la tornada de les xafades pels seus corredors, i fins a eixe moment, elles s’han organitzat amb tot un seguit de tasques que es poden realitzar a distància. 

La feina podria agrupar-se en tres blocs. Pel que fa a la revisió i manteniment de les bases de dades, igual que en l’herbari, estos dies estan aprofitant per a incloure dades relatives a les localitats on s’han recol·lectat les mostres conservades, o corregint dades, com els autors dels noms científics de les espècies, que es poden comprovar en altres bases de dades accessibles, principalment World Flora Online. Elena Estrelles també ens parla del projecte de col·leccions patrimonials de la Universitat de València, “per a este projecte estem preparant informació relativa a les nostres col·leccions d’espores i llavors, per a que prompte puguen estar accessibles a través de la plataforma i es puguen fer visites virtuals per a conèixer més el seu món”. 

A banda, el Jardí Botànic manté intercanvi de llavors amb altres jardins de tot el món. “És una activitat molt antiga”, explica Elena, “es ve realitzant pràcticament dels inicis del Botànic de la Universitat, fa més de dos-cents anys”. I és just ara, en aquesta època, quan les llavors de les plantes cultivades al jardí, i recol·lectades l’any passat, s’ofereixen a altres centres a través de l’Index Seminum, i açò mateix fan altres jardins. Un intercanvi orientat principalment al manteniment de les col·leccions de planta viva, però també cap a la investigació. “Els mesos de primavera es reben centenars de comandes, i al mateix temps nosaltres busquem i demanem llavors d’aquelles espècies que es volen sembrar a la tardor, per a obtenir noves plantes que els propers anys s’incorporaran a les col·leccions de planta viva del Jardí. Enguany s’han demanat ja llavors de més de 100 espècies diferents”. Com que ara les comandes es fan per correu electrònic, aquesta part de la gestió es pot fer durant el confinament, i després es prepararan les llavors i es faran els enviaments. 

Finalment, des de casa també estan preparant informació relativa a les plantes amb què treballen, per exemple, pel que fa a la caracterització de llavors i protocols de germinació , amb fitxes informatives útils per al personal del mateix jardí, professorat que puga fer activitats pràctiques a partir d’elles, professionals del sector, i fins i tot públic general interessat en la propagació de les plantes. “A més, també estem participant en la redacció de fitxes descriptives de plantes en el marc de col·laboració que el Jardí ha establert amb la Generalitat Valenciana per al desenvolupament del Banc de Dades de Biodiversitat. Ara estem completant la informació de les espècies incloses al Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada que encara no tenen fitxa elaborada. 

Eixides de camp i suport a la investigació

Mentre estudies la carrera de Biologia, o quan l’has acabada, una pregunta clàssica és si vas a ser un biòleg de bata o de bota. És a dir, si tens pensat anar a un laboratori o perdre’t pel camp. Tant a l’herbari com al banc de germoplasma, combinen ambdues coses, però una part molt important de la feina dels equips d’Elena i Jesús són les eixides a recollir material. De moment, és temps de planificar-les a l’espera de poder organitzar-les i realitzar-les en funció de la nova situació. 

Pel que fa a les llavors, és a l’estiu quan la majoria de plantes fructifiquen, i és quan es fan les campanyes de recol·lecció, així es va ampliant la col·lecció de material vegetal destinada a la conservació de flora silvestre valenciana. “La recol·lecció se centra en espècies silvestres que són d’interès”, conta Elena, “perquè estan amenaçades, o són endèmiques, o hi ha algun interès en el seu estudi. A més, des de fa molts anys col·laborem amb la Generalitat amb la recol·lecció de llavors i espores a espais protegits, com les Microreserves de flora”. I com decideixen on van? Consulten informació a les diferents bases de dades per a buscar localitats on mai hagen estat o amb espècies de les quals encara no tenen llavors conservades al Jardí.  

En el cas de l’herbari, les eixides de camp tenen la finalitat d’obtindre informació sobre la distribució pel territori de les diferents espècies, informació que es facilita al Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, a més de la recollida de mostres dels exemplars interessants que es troben i es conserven a l’herbari després d’un procés de premsat i assecat. Enguany ja s’havia començat la campanya de recol·leccions abans del confinament. “El clima valencià permet fer eixides de camp pràcticament tot l’any, encara que són els mesos de març a juny els que concentren la major activitat”, ens comenta Jesús. Ara, a l’espera de vore com es reprenen les eixides, es planifiquen els possibles itineraris a partir d’un GIS (Sistema d’Informació Geogràfica) on tenen recollida tota la informació relativa a la flora valenciana com quantitat d’espècies conegudes, endemismes i plantes amenaçades i cartografia del territori, entre altres. 

Per últim, no oblidem que al Jardí sempre hi ha personal en formació desenvolupant els seus treballs de fi de grau, i també estudiants de doctorat que estan treballant amb llavors o plecs de diferents espècies, que en aquests moments o bé no poden continuar el seu treball de forma presencial al laboratori, o no poden acudir a l’herbari a consultar el seu fons. Ara tothom està treballant des de casa, però és l’era de la comunicació, així que el banc i l’herbari continuen prestant tot el suport i ajudant-los a resoldre problemes o dubtes sobre dades, anàlisis, identificació d’espècies, etc. 

Com ha aparegut diferents vegades en aquest article, la Universitat de València està treballant per fer accessible al públic les seues col·leccions. Podeu consultar ací altres col·leccions confinades que també esperen que passen aquests dies per a retrobar-se amb qui les cuida i les conserva.