Prepara el teu jardí per a l’hivern
Atenció! Nova bloguera! Paula Sanz, veterinària i empleada en una empresa de control de plagues ens recorda la importància de l’hivern per al nostre jardí. Temps de plantar per a la primavera i molt més.
No és cap bogeria que una veterinària dedicada al control de plagues done consells de jardineria, no? Al cap i a la fi, en quin jardí no hi ha fauna? L’empresa madrilenya Novaisnectos, on treballe actualment, em dóna l’oportunitat d’aprendre més i més.
Durant els mesos d’hivern són poques les tasques que poden realitzar-se en el jardí, aquest és el moment adequat de posar-ho tot a punt perquè a partir de la primavera els nostres cultius lluïsquen esplendorosos.
El jardí exterior
És convenient fer una neteja general de platabandes, vorades, etc. Agregar una bona capa de fem i cavar les zones lliures fins a uns 30 cm de profunditat aproximadament per airejar la terra serà pràctica indispensable. Les mates i arbustos poden retallar-se aproximadament una quarta part de la seua grandària. No obstant, açò pot variar depenent del tipus d’arbust o mata de què es tracte. Protegir les plantes de naturalesa herbàcia amb una capa de torba, fulles, plàstic, etc. de les possibles gelades pròpies d’aquesta estació, ens ajudarà a conservar-les en perfecte estat.
Tanca les connexions de l’aigua i buida aixetes i dispositius de reg perquè l’aigua congelada no puga provocar danys en el teu equip. No regar els tests i jardineres en els llocs que gele normalment. Si l’hivern és relativament suau, el reg podrà fer-se molt de tant en tant.
L’adob orgànic és l’únic permès a l’hivern, ja que el químic es dissoldrà abans que les plantes l’assimilen, amb un abonament freqüent es manté i estimula l’activitat vegetativa i la floració de moltes espècies que estan en plena activitat. Subministra cada 12 dies fertilitzant líquid a les plantes en tests i jardineres, també haurà d’escampar una mica d’abonament en la terra dels tests.
El jardí interior
Per a la cura de les plantes d’interior, la pitjor època de l’any és l’hivern. La raó és molt senzilla; estar molt de temps amb la temperatura ambient alta i poca renovació de l’aire són les principals raons en els problemes relacionats amb la seua cura. Corregeix aquestes pràctiques i procura no moure molt la planta ja que necessita repòs i un reg molt controlat en quantitats menudes. Si és un lloc en el qual es va a plantar per primera vegada, serà necessari fer una neteja a fons, llevar restes de formigó, rebles, pedres, etc. Esmicolar terrossos, eliminar les restes d’herba incrustats en el terreny, netejar els voltants etc.
Per plantar fruiters, compra qualsevol espècie d’os o llavor a arrel neta i col·loca-la en un forat gran. Assegura la seua implantació amb suports contra el vent i tracta el tronc i les branques contra les plagues. En el compost podem tirar tots els residus del jardí i brossa vegetal, només ha d’estar protegit de la pluja i donar-li la volta tots els mesos. En la gespa, eliminar la molsa amb algun sulfat i després rascla-ho-a fons. Es poden començar a podar les pomeres i les pereres. Si no fa molt de fred és millor deixar la poda fins a finals de febrer, perquè no broten i després puga gelar.
Com ser el rei de la gespa
Dedicarem un apartat especial a les cures de la gespa a l’hivern. En aquesta estació moltes zones tendeixen a posar-se groguenques a causa que no reben tanta llum com en altres estacions i per la disminució de la temperatura tan acusada. Encara que açò no és una norma general i depèn del tipus de gespa. Açò es regenera i amb la primavera torna al seu color habitual. S’han de llevar totes les fulles i plantes que caiguen sobre la gespa. Dependrà de la zona, el reg es fa innecessari o la intensitat haurà de ser menor.
La norma diu que a l’estiu es talle dues vegades per setmana, a la primavera i tardor una per setmana i a l’hivern és suficient amb fer-ho una vegada cada 45 dies. Deixar la gespa molt llarga o molt curta fa que apareguen males herbes, fongs i plagues no desitjades.
A l’hivern la gespa no ha d’estar tan curta com a l’estiu, en aquesta estació no creix tant i és convenient que estiga més alt pel que es recomana tallar solament les puntes i no de manera habitual. Com ja s’ha dit, realitzar labors de manteniment a l’hivern ens proporcionarà quan arribe la primavera estiu, una gespa preparada per a poder gaudir-ho en companyia de família, amics, etc.
L’època hivernal és la més adequada per podar arbres i arbustos de fulla caduca, encara que ha de realitzar-se abans que arribe el fred més intens. A més, a l’hivern és quan tenen menys fulles i podràs veure amb major facilitat com és la seua estructura de branques per saber què tallar. En el cas dels de fulla perenne, seria una acció més intel·ligent que esperara a les gelades per fer-ho.
En contra del que es pensa, l’hivern és l’època de plantar i preparar el que volem que cresca a la primavera. Com a conclusió, podem definir que no sempre serà necessari modificar el terreny en el qual decidim plantar per complet. De vegades, amb una simple eliminació de les males herbes, un llaurat superficial i una mica de matèria orgànica serà suficients.
