Nancy, on l’ornamentació floral urbana es fa art
En la regió de la Lorena una ciutat destaca pels seus jardins, la cura mediambiental i el bon gust per la decoració vegetal urbana. Amb la festivitat de Sant Fiacre, patró dels jardiners, es produeix una autèntica eclosió decorativa tant en la catedral com en el parc urbà de la Pépinière o la decoració efímera de la seua monumental plaça Stanislas.
Quan transitem per les carreteres franceses un curiós cartell ens sorprèn a l’entrada de pobles i ciutats. El cartell anuncia el grau que ostenten en un curiós rànquing: les Villes Fleuries. Mitjançant una classificació d’una a quatre flors ens indiquen la quantitat i qualitat dels espais verds urbans. En la regió de Lorena nombroses localitats posseeixen una alta qualificació paisatgística. Dues singulars ciutats vertebren la zona, Nancy i Metz, ambdues amb la màxima qualificació mediambiental.
La ciutat de Metz compta amb un imponent casc antic medieval, i la seua catedral és un dels més impressionants temples gòtics de la cristiandat. Les seues nombroses vidrieres que tamisen la llum donen un aspecte de levitat a l’espai i constitueixen un autèntic catàleg artístic de l’últim mil·lenni. Vidrieres d’època medieval, barroques o les més avantguardistes realitzades per Chagall componen un espectacular escenari lumínic en un edifici lleuger que s’eleva fins a l’impossible. La ciutat se situa en la marge d’un cabalós riu en l’illa central del qual es troba el Palau de l’Òpera.
L’edifici s’obri a una esplanada amb un jardí que es transforma segons les estacions. La seua decoració transcendeix la jardineria convertint el que no deixa de ser una tanca central en una obra artística pels significats que incorpora en la disposició ornamental.
Riu amunt, el petit port fluvial urbà és una altra mostra del bon gust lorenés per la cura mediambiental i la decoració floral. Les tanques que envolten els pantalans es converteixen en suport dels testos replets de flors de brillants colors. En els recessos d’aigua que es formen en els canals entre els vaixells amarrats suren els nenúfars.
Molt pròxima està la regió de l’Alsàcia que compta amb moltes viles ornamentades. També les seues principals ciutats Estrasburg i Satisfer són mostra d’açò. Algunes petites poblacions de la famosa Ruta dels vins d’Alsàcia posseeixen la màxima qualificació, quatre flors. En tots aquests pobles podem observar com les autoritats i els veïns, en una obstinació comuna, cuiden l’ornamentació de la localitat. Finestres adornades amb testos en els quals flors de múltiples colors estan cuidades amb primor. El mobiliari urbà i les zones verdes estan preparats per a ser adornats amb les diferents varietats de plantes segons la temporada. Així mateix, els horts urbans juguen amb verdures i hortalisses, component útils jardins privats en les parcel·les dels habitatges. Qualsevol lloc comú com el fossat de la muralla és conreat pels veïns, sempre combinant les seues plantes de manera ornamental.
Ciutat de Colmar, en Alsàcia (França)
Tornant de nou a la Lorena, Nancy es distingeix per la seua cuidada ornamentació floral urbana. Situada al nord-oest de França, en la marge esquerra del Meurthe, prop de la seua confluència amb el Mosela i en el canal que enllaça el Marne amb el Rin, s’integra en les rutes històriques, tant terrestres com a fluvials. La ciutat compta amb una de les més belles places barroques europees, la plaça Stanislas, que formant conjunt amb la plaça de la Carrière i la plaça de la Alliance van ser declarades per la Unesco en 1983 Patrimoni de la Humanitat. Lorena va ser erigida en ducat en 1048, i un segle després Nancy es converteix en la seua capital. Durant el segle XVI, Lorena exerceix un paper polític i religiós considerable.
Entre els seus edificis més antics destaquen el Palau Ducal i Basílica de Saint Epvre d’estil gòtic. El duc Carlos III crea la Ciutat Nova (actual ciutat vella), i en 1737 Estanislao Lesczinski, rei destronat de Polònia, rep el ducat de Lorena. En Nancy, es realitzen obres d’urbanisme i arquitectura unint les zones antiga i nova de la ciutat, en particular la plaça Real, anomenada plaça Estanislao, dedicada a Luis XV.
Plaça Stanislas
La seua morfologia urbana s’articula entorn de tres places contigües en el cor de Nancy. L’alineament de dos d’elles forma una llarga perspectiva (500m) en la qual un Arc de Triomf enllaça les places donant harmonia al conjunt. Els elements del paisatge urbà es remunten al segle XVIII, l’arquitectura de les places és barroca amb fonts i estàtues d’inspiració clàssica. Unes reixes de ferro forjat, realçades amb or, d’estil grutesc, complementen el ric decorat dels conjunts urbanístics i arquitectònics.
Nancy posseeix un important patrimoni botànic, un llegat que conrea i que dóna a la ciutat una enorme diversitat i riquesa. La ciutat està repleta de parcs i jardins, compta amb 22.000 arbres, i 125 espais verds que ocupen una superfície de 12.000m², que complementen 1524 centres de flors i jardineres.
En ple centre de Nancy es troba el Parc de la Pépinière. Des de 1765, durant el govern d’Estanislao, concebut com a Viver Real, vorejava les muralles de la ciutat. Compost per 16 parcel·les de cultiu, els seus arbres servien per a repoblar les rutes de la Lorena. En 1835 es rehabilita com a parc públic però conservant el traçat inicial, sent un vertader pulmó verd de la ciutat, que convida al passeig i a l’oci en les seues extenses zones enjardinades obertes al públic. També de la mateixa època és el Jardí Dominique Alexandre Godron, fundat en 1758 és el primer jardí botànic de Nancy, però en 1993 les col·leccions es traslladen a un emplaçament més ampli, el jardí botànic de Montet. En l’actualitat, el jardí, continuant amb la seua vocació pedagògica, mostra al públic col·leccions hortícoles de plantes etiquetades destinades a l’ornamentació floral dels jardins de la ciutat.
A més d’aquest patrimoni botànic, Nancy incrementa els seus espais verds amb jardins efímers que varien en funció de l’època de l’any. Prova d’açò és la insígnia de la ciutat, la Plaça Stanislas, que únicament té com a elements fixos diversos testos que fiten les terrasses d’hostaleria, i depenent de l’estació incorpora nous elements. Per exemple, per a celebrar l’entrada de la tardor s’adorna amb tot tipus de fruits i hortalisses organitzats en jardineres que es combinen amb altres elements en construccions de gran creativitat. Per descomptat, les carabasses ocupen un lloc privilegiat en la decoració tardorenca de la plaça.
El disseny de l’ornamentació segueix la tradició barroca dels jardins efímers creant espais botànics o zones de recolliment. La plaça ens demostra el gust francès per l’horticultura i l’aprofitament de les zones verdes amb composicions harmonioses de flors i hortalisses que converteixen els horts en una autèntica ornamentació. Però sens dubte hi ha un moment de l’any que resulta especialment assenyalat, el 6 de setembre, que és la festivitat de Sant Fiacre, patró dels jardiners.
Just en la catedral de Nancy, un edifici barroc la construcció del qual es va iniciar en 1700, conta en la basílica amb una capella dedicada al patró dels jardiners, i la confraria del sant celebra la festivitat adornant la catedral amb plantes i composicions realitzades amb tot tipus de verdures, hortalisses i fruits tardorencs. Un autèntic espectacle de colorit que ens sorprèn per les aromes naturals dels fruits.
