Les ciutats verdes a examen

Nombrosos estudis demostren la vital importància del regne vegetal en la nostra supervivència i en la millora substancial de la nostra qualitat de vida. Els que a continuació s’exposen són tan sol una xicoteta mostra de l’extensa bibliografia que podem trobar sobre aquest tema. Des del clàssic “View through a window may influence recovery” de R. Ulrich, que documenta els beneficis passius per a la salut física i mental d’un paisatge urbà amb vegetació, publicat en el seu moment per la prestigiosa revista SCIENCE, passant per aquells que han centrat la seua anàlisi en la multifuncionalitat dels arbres urbans, com l’article “Beneficios del arbolado urbano” de Carlos Priego González de Canales, autor també d’un altre interessant text que porta per títol “El paisaje y los espacios públicos urbanos en el desarrollo de las sociedades”.

Llig més en El dret a una ciutat enjardinada i sostenible

També està la publicació del Servei Forestal del USDA “Benefits of urban tres. Urban and Community Forestry: improving our quality of life”, fins a arribar a la publicació més recent de les ací citades (2014), “Positive health effects of the natural outdoor environment in typical populations in different regions in Europe: a study programme protocol” de Mark J. Niueuwenhuijsen et al., publicada en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), i que és fruit de la recerca duta a terme pel CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) dins del projecte internacional PHENOTYPE, un estudi científic que aprofundeix en la relació entre l’exposició al medi ambient i la salut.

No obstant açò, malgrat els contundents resultats i conclusions de tots aquests estudis, les ciutats manquen, en la seua majoria, de vertaders corredors ecològics que permeten reduir els efectes negatius de la contaminació i el canvi climàtic. L’absència d’una infraestructura verda que vertebre el territori urbà i contribuïsca a generar un paisatge més naturalitzat allunya l’objectiu d’aconseguir l’equilibri d’un desenvolupament ecològic, econòmic i social.

Pots llegir també Ecologia del bosc urbà

En el nostre país, molts municipis i ciutats, en el millor dels casos es conformen amb arribar a complir el ràtio de metres quadrats d’àrees verdes per habitant que recomana l’OMS, sense tenir en consideració ni tan sols la proximitat i l’accessibilitat a aquestes zones. Si a açò se li afegeix que sota la denominació d’àrea o zona verda s’ha permès incloure espais degradats, abandonats i sense sòl fèrtil es dedueix que encara hi ha molt per fer.

I sens dubte, tot aquest treball a desenvolupar s’ha de planificar des de la perspectiva de l’ètica professional i l’ecologia. No es pot parlar de corredors ecològics, de naturalitzar la ciutat o de la fertilitat de la terra sinó parlem de Jardineria Ecològica.

El parlament francès va aprovar recentment una llei que prohibeix l’ús de pesticides en espais verds, boscos i zones de passeig públiques a partir de 2020, i en jardins particulars a partir de 2022. La normativa va arribar com a conseqüència de la inquietud generada en la població per l’impacte d’aquests productes en la salut. Un estudi col•lectiu dut a terme pels experts de l’Institut Nacional de Salut i Recerca Mèdica (Inserm) amb dades científiques dels últims 30 anys concloïa que “existien moltes possibilitats d’associar l’exposició als pesticides amb el desenvolupament d’algunes patologies com el parkinson, el càncer de pròstata i altres tipus de càncer”.

Francisco Marco ens explica com usar Plantes contra plantes

No té cap sentit seguir permetent l’ús continu d’herbicides que maten la vida del sòl, ni l’aplicació sistemàtica de tractaments químics per a un ineficaç control de plagues i malalties cada vegada més resistents en un medi sense equilibri, ni tampoc la innecessària aportació de fertilitzants de síntesis que contaminen els aqüífers. En definitiva, no podem proclamar aïradament que les nostres àrees verdes contribueixen a reduir els nivells de contaminació mentre seguim realitzant en elles tasques que contaminen.

Així doncs, els indicadors quantitatius han d’anar acompanyats per indicadors qualitatius; no solament és important la quantitat de parcs, jardins, arbredes, parterres o praderies sinó també el seu estat de conservació, l’estalvi de recursos hídrics o la biodiversitat representada, per citar tan sol alguns dels indicadors a avaluar que permeten aconseguir l’objectiu principal, aconseguir un model de gestió i planificació dels espais enjardinats realment compromès amb la conservació del medi ambient, capaç de proporcionar nombrosos serveis ecosistèmics a la densa matriu urbana de les nostres ciutats.

Associació Espanyola de Jardineria Ecològica (AEJeco)

Establir una proposta de criteris avaluables que incloga indicadors de tots dos tipus és el graó necessari per a seguir un full de ruta que permeta l’elaboració i el seguiment d’un Pla de Gestió Sostenible del Verd Urbà. L’Associació Espanyola de Jardineria Ecològica (AEJeco) està treballant en aquest sentit, definint els criteris més adequats i associant a cadascun d’ells els indicadors que millor definisquen els processos i accions a dur a terme.

Els criteris seleccionats pretenen abastar tots els aspectes a tenir en compte per al disseny, desenvolupament i conservació de paisatges sostenibles i jardins ecològics:

Anàlisi del context del lloc

Per a una gestió ecològica de l’espai cal adaptar-se als límits de desenvolupament, protegir les funcions del sòl, conservar, si existeixen, les espècies, hàbitats o ecosistemes aquàtics, valorar la recuperació de zones degradades i els projectes locals vinculats al desenvolupament sostenible del lloc i unir-se a les diferents xarxes de transport.

Coneix els arbres del circuit 5k del Túria

Avaluació del disseny previ i planificació

Encara que semble evident, s’ha d’usar un disseny de processos holístic, dur a terme una avaluació del disseny previ en el lloc, designar les zones de protecció del sòl i la vegetació, i per descomptat fer partícips del projecte als usuaris i parts interessades.

Disseny del lloc

Sobre els recursos hídrics, cal valorar l’aprofitament de l’aigua de pluja, la reducció del consum d’aigua en el reg de la zona enjardinada, i la restauració o creació d’ecosistemes aquàtics. Sobre sòl i vegetació, hem d’elaborar un pla de maneig i conservació del sòl, de control i eliminació de plantes invasores, i d’ús apropiat de plantes, conservar i fomentar l’ús de plantes autòctones, optimitzar la biomassa, reduir els efectes de les illes de calor urbana, usar la vegetació per a minimitzar el consum energètic dels edificis, i reduir els riscos d’incendis.

Quant a la selecció de materials, és necessari eliminar l’ús de fustes tractades, mantenir estructures naturals, reutilitzar materials i plantes, usar materials reciclats, la producció sostenible de plantes, l’ús responsable de materials manufacturats i d’extracció de matèria primeres, i la transparència i seguretat en els productes químics d’origen mineral utilitzats.

Salut i benestar

Els nostres objectius seran protegir i mantenir llocs històrics i culturals, optimitzar senderes i camins accessibles i segures, promoure l’ús equitatiu, l’activitat física i la relaxació mental. També fomentar l’accés amb bicicleta o transport públic, i la convivència social, generar llocs per a menjar en companyia, reduir la pol•lució i l’ús del cotxe. I tot açò recolzant l’economia local.

Edificis i construccions

Serà imprescindible establir i verificar pràctiques sostenibles de construcció, controlar i eliminar els elements contaminants que puguen aparèixer en la construcció, restaurar els sòls afectats, protegir la vegetació i vigilar la qualitat de l’aire durant la construcció.

Operacions de manteniment

Quant al desenvolupament en el temps, necessitem planificar, des de la sostenibilitat, les tasques de manteniment, proporcionar l’espai necessari per a emmagatzemar i reciclar. Reciclar la matèria orgànica, minimitzar i eliminar l’ús de pesticides i fertilitzants químics, reduir el consum d’energia externa, usar energies renovables i protegir la qualitat de l’aire durant les tasques de manteniment del paisatge.

Consulta l’oferta educativa del Botànic

Educació ambiental

I tot aquest plantejament, en realitat, no té sentit si no promovem i fomentem la consciència i l’educació ambiental en la ciutadania.

Supervisió de les accions

Ja a llarg termini, caldrà redactar un pla de seguiment i elaborar un informe sobre les accions dutes a terme, valorant sempre la innovació i les accions exemplars que milloren els serveis prestats.

Us he intentat descriure els pilars bàsics en els quals sostenir una avaluació de les zones verdes dels llocs on passem la nostra vida, les nostres ciutats i pobles. Per a aconseguir portar avant la certificació ecològica de zones verdes sobre la base de l’avaluació d’aquests o altres criteris el primer que hem d’aprendre és a valorar i reconèixer la implicació, professionalitat i compromís de la gent que treballa en el disseny i la conservació del paisatge urbà. Estem en camí.