Podar per fer ombra: tècnica dels cap de gat
Carmen Lopez nos desvela los secretos de los codiciados paseos sombreados de Burgos. Estos árboles han sido podados con la técnica conocida como cabeza de gato. Lee y descubre cómo trabajar esta técnica y cómo revertirla.
Qualsevol visitant de la ciutat de Burgos sap que a més de la visita a la Catedral, el Monasterio de las Huelgas o la Cartuja de Miraflores, hi ha enclavaments de la ciutat que no es pot perdre. Un d’ells és el passeig de l’Espolón, al costat del riu Arlanzón, i els voltants. A finals de la primavera tots els arbres disposats en filera, nus, mostren el seu complicat entramat de branques fruit de la poda en “cap de gat”. Estan alineats i connectats gràcies a una tècnica de poda molt estructurada.
El Espolón a l’abril i vistes d’alineacions de plàtans orientals creant volta
En molts parcs, jardins i carrers de diferents ciutats d’Espanya es poden veure arbres de gran port alineats i amb una poda molt característica. Aquesta poda, el resultat es deixa veure quan l’arbre perd la fulla, es diu poda en “cap de gat”. Antigament s’utilitzava aquesta tècnica de poda perquè l’arbre, descopat de forma regular, tragués brots que s’utilitzaven per a farratge. Actualment, aquest tipus de poda es fa servir molt en jardineria urbana i particular a fi de controlar la dimensions de les copes.
Es pot definir un “cap de gat” com una excrescència resultant de podes repetides en un mateix lloc. Quan passa això, es creen una sèrie de cicatrius en anell que es fusionen entre si. Aquesta poda és freqüent que s’utilitze per mantenir la forma de la copa d’un arbre, tant en arbres d’ombra com en arbrat urbà i de jardí. El nom de “cap de gat” ve de la formació tipus monyó de ser forma a l’extrem de la branca, que recorda a un cap de gat. Aquest monyó és un punt de l’arbre en el qual s’acumulen reserves si es manté la periodicitat de la poda. D’ell creixeran les branques noves a la primavera/estiu, que es tallaran de forma anual o bianual.
Hi ha espècies d’ús urbà, de jardins, passejos, carrers… que toleren molt bé aquesta poda en cap de gat. D’aquesta forma es pot controlar la copa, reduint-la i mantenint l’estructura desitjada. La poda s’aplica a arbres de fulla caduca i amb capacitat de compartimentació. Això vol dir que són espècies en què la fusta que queda exposada després de la poda (l’albeca) va tancant la ferida des de l’exterior cap a l’interior. La velocitat de la compartimentació dependrà del diàmetre del tall, l’edat i la vitalitat de l’exemplar. Quan es vol evitar un pes excessiu de les branques, és interessant augmentar el nombre de caps de gat. D’aquesta manera s’aconsegueixen caps de gat de calibre menor, amb menys pes i amb brots més petits, sent recomanada una distància d’uns 50 cm de separació.
Vistes i detall d’alineacions de plàtans orientals al passeig del carrer Fernando Álvarez al juliol. Imatge de Carmen Vicedo
Quan es volen eliminar els caps de gat d’un exemplar, en general, s’utilitza l’anomenada poda anglesa. Es tracta d’una poda de reducció de copa que té en compte l’estètica, detall que moltes vegades es deixa de costat. La poda anglesa respecta el port de la copa de l’arbre, però reduint les dimensions. Aquesta poda de reducció de copa permet eliminar de forma selectiva branques amb diversos objectius: controlar les dimensions dels exemplars donant espai de seguretat en voreres, prop d’edificis, etc… mantenir l’estètica de l’espècie i evitar perills (caigudes per sobrecàrrega, per presència de branques mortes, malaltes…).
La poda de cap de gat se sol fer de forma anual o bianual, sempre a l’hivern. En aquesta estació el període de creixement és molt escàs i, per tant, l’arbre ho tolera bé. Es pot aplicar des que l’exemplar és jove, un cop es va establint l’estructura any rere any. Els arbres adults també suporten aquesta poda, sempre que es facen les podes de forma progressiva i no agressives.Cal començar amb un exemplar jove, ja que si un bon professional deixa l’esquelet definitiu és més fàcil mantenir-lo. Aquest tipus de poda permet realitzar formes d’un cap sobre el tronc, forma de columna, en estacada o també en volta. En aquest últim cas es van unint branques d’exemplars contigus d’igual espècie.
Vistes d’alineacions de plàtans orientals disposats en volta al passeig del carrer Fernando Álvarez (Burgos) al juliol. Imatge de Carmen Vicedo
En general, es pot afirmar que és una poda senzilla, ja que no necessita de grans talls. Té una bona cicatrització i, un detall important: agrada als vianants. Aquest tipus de poda pot complir un doble objectiu: ser ornamental en els mesos en què l’arbre perd la fulla i crear un dosser ombrejat quan l’arbre està amb fulles.
En molts jardins públics d’Espanya es poden veure els resultats de la poda en cap de gat aplicades a exemplars de plàtans orientals. Al llarg del marge del riu Arlazón s’observen alineacions de plàtans orientals que conviden a passejar sota el dosser. Un lloc en el qual es pot apreciar la poda al capdavant de gat és al passeig de l’Espolón, a Burgos. És un passeig que data de finals del s. XVIII, i molt apreciat a Burgos. Es troba al costat del riu Arlazón, entre l’Arc de Santa Maria i el Teatre Principal.
Imatge de Google Maps
La reina Isabel II va donar quatre estàtues (Sant Millán de la Cogolla i els reis Wamba, Alfonso VI i Joan II). Es va construir protegit de les crescudes del riu. Antigament, abans de la construcció, era un pas conegut com el pas de les Acàcies, per on passava la carretera de Baiona a Madrid. El Espolón ha vist com s’han anat succeint moments de gran esplendor i de decadència. Ha tingut diferents remodelacions al llarg de la història i, des de 1931, els plàtans orientals (Platanus orientalis L.) van substituir a les acàcies i als til·lers. Actualment hi ha algunes acàcies (Acacia sp) i sòfores (Sthylonolobium japonicum) junts als plàtans orientals.
