Reserves de la Biosfera, espais de conciliació entre persones i natura

Imagines que un passeig per una Reserva de la Biosfera és com qualsevol altre? Tal volta sí, però rere un espai com aquest hi ha tasques molt importants de conservació perquè mantinga les seues característiques naturals el millor possible. I un treball així és el que liderarà un equip del Jardí Botànic de la Universitat de València, fruit de la subvenció rebuda al projecte presentat a la convocatòria de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori per a optar a ajudes destinades a l’aplicació de mesures de conservació de la biodiversitat en les Reserves de la Biosfera de la Comunitat Valenciana. Ajudes finançades dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya amb els fons Next Generation EU (Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència).

Però, abans d’endinsar-nos en la matèria del projecte, farem un recorregut pels seus diferents trams, tots ells relacionats amb aquesta xarxa d’àrees de conciliació amb la natura. En el primer, abordarem les qüestions principals d’una Reserva de la Biosfera, quins requisits reuneix un espai per meréixer aquesta figura i com es distribueixen pel món. Tot seguit, posarem al centre la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria, paratge protagonista del nostre projecte. I ja l’últim tram és el que ens permetrà connectar els dos primers i presentar-vos, amb molta il·lusió, el projecte del Jardí Botànic envers la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.

Què són les Reserves de la Biosfera?

Les Reserves de la Biosfera conformen una xarxa dinàmica i interactiva d’espais d’excel·lència mundial on s’estableix una relació harmoniosa entre persones i naturalesa. Aquesta xarxa sorgeix a partir del Programa de la UNESCO sobre l’Home i la Biosfera (MAB, per les seues sigles en anglès), un programa intergovernamental que combina ciències naturals i socials per a millorar els mitjans de subsistència de les persones al mateix temps que es preserven els ecosistemes naturals. Així doncs, la missió de cada Reserva de la Biosfera és promoure solucions locals innovadores per tal de conservar la biodiversitat, preservar els ecosistemes i fer front al canvi climàtic, alhora que es promou el desenvolupament econòmic amb un enfocament respectuós amb la cultura i la natura.

I us preguntareu: què diferencia una Reserva de la Biosfera de qualsevol altre espai protegit? Doncs, tot i que convergeixen en alguns aspectes, cada figura té la seua comesa. Per una banda, els espais naturals protegits són aquelles zones dedicades essencialment a la conservació de la naturalesa, pel seu valor natural incalculable, i que es troben, per tant, subjectes a un règim jurídic especial de protecció. D’altra banda, les Reserves de la Biosfera es defineixen com “laboratoris” d’aprenentatge per al desenvolupament sostenible, mitjançant l’intercanvi d’experiències amb altres xarxes d’enfocaments similars, i presenten un component de gestió basada en la combinació dels coneixements tradicionals i la recerca científica.

Quines peces són necessàries per compondre una Reserva de la Biosfera?

Les Reserves de la Biosfera han de complir tres funcions bàsiques, equivalents i complementàries: conservació, desenvolupament i suport logístic. La funció de conservació se centra en els paisatges, els ecosistemes, les espècies i la diversitat genètica. La de desenvolupament vetlla per assolir un futur econòmic i social sostenible, a més de recolzar la diversitat cultural. I la funció de suport logístic, procura la transformació del territori a través de la promoció de projectes model, el foment de l’educació, la investigació i el monitoratge, junt amb l’intercanvi d’experiències i coneixements, tant a escala local com a escala nacional i global.

A més a més, no podem oblidar que les Reserves de la Biosfera configuren territoris estructurats i organitzats. Així, cada reserva ha de contenir tres zones: la zona nucli, dedicada plenament a la protecció de la biodiversitat i on l’objectiu és proporcionar informació sobre processos i funcions dels ecosistemes; la zona tampó, circumdant i contigua a la zona nucli, que compleix la funció d’amortir l’impacte de les activitats humanes sobre l’última i el seu objectiu és permetre el desenvolupament de tècniques de gestió compatibles amb la continuïtat dels ecosistemes i la seua biodiversitat; i la zona de transició, en la qual trobem els assentaments humans, i on l’objectiu és ajudar i impulsar a les comunitats locals per a fer servir sistemes socioeconòmics sostenibles.

En aquest sentit, abans d’iniciar el procés de preparació d’una candidatura per a una nova Reserva de la Biosfera, s’han de tenir en compte diversos ítems relacionats amb les especificitats del Programa MAB.  Per exemple, s’ha de tenir una visió local i comptar amb el suport veïnal, o dit d’una altra manera, les comunitats locals han de formar part activa de la reserva en tot el recorregut de la proposta: des de decidir crear-la i quins propòsits es volen aconseguir, fins a pensar en com integrar-la en la seua vida quotidiana, com se’n beneficiaran de formar part d’aquesta xarxa, o com contribuiran en darrera instància als objectius del Programa MAB i la UNESCO.

Quant a la localització, una Reserva de la Biosfera ha de ser representativa de la seua regió biogeogràfica i significativa per a la biodiversitat, dos factors clau perquè la UNESCO determine la seua designació. D’aquesta manera, la xarxa mundial de Reserves de la Biosfera assegura la integració de totes les regions biogeogràfiques del món i garanteix que aquestes zones tenen rellevància ambiental degut a la biodiversitat que acullen. Altre ítem important és l’estructura de governança, la qual ha de basar-se en la integritat i equitat entre les distintes parts interessades (autoritats governamentals, organitzacions no governamentals, empreses, universitats, etc.), a més de garantir la participació de totes les parts en els processos de presa de decisions.

Però no menys important és el finançament, peça indispensable per a implementar de forma eficaç el desenvolupament sostenible en les Reserves de la Biosfera. El més recomanable seria identificar les ajudes abans del procés de nominació, que aquestes provinguen de diverses fonts i que garantisquen un pressupost bàsic efectiu a llarg termini. A més a més, també es pot comptar amb ajudes complementàries procedents de parts interessades participants, taxes turístiques, màrqueting, socis locals i internacionals, suport governamental o fonts internacionals.

Tampoc ens podem descuidar de les necessitats de les diferents parts interessades, per la qual cosa la gestió ha de tenir en compte les tres funcions bàsiques  d’una Reserva de la Biosfera –conservació, desenvolupament i suport logístic– les quals han d’estar equilibrades, ja que l’afavoriment d’una funció en detriment de les altres sol donar lloc a una reducció en el rendiment i a un impacte desigual de les activitats de les Reserves.

Finalment, no existeixen indicacions globals quant a la dimensió d’una Reserva de la Biosfera, mentre puguen complir-se les tres funcions abans esmentades. Aquesta flexibilitat respecte a l’àrea d’ocupació obre la possibilitat de sol·licitar una candidatura en qualsevol lloc del món, considerant diferents condicions ambientals, polítiques i geogràfiques. El conjunt de totes aquestes consideracions ens ajudarà a determinar si és oportú començar el procés de candidatura per a la nominació d’una nova reserva. 

Si ens fixem en la distribució global de les Reserves de la Biosfera, s’han designat, des de l’establiment del Programa MAB, a principis dels anys setanta, un total de 748 Reserves de la Biosfera en 134 països, d’entre les quals 23 corresponen a territoris transfronterers. A Espanya, les Reserves de la Biosfera es troben representades per la Red Española de Reservas de la Biosfera (RERB), amb l’Organismo Autónomo Parques Nacionales (OAPN) assumint el compliment de les seues funcions. El nombre de Reserves de la Biosfera va assolir la xifra de 53 al 2021, les quals es troben distribuïdes per 16 de les 17 comunitats autònomes (quatre d’elles són transfrontereres, tres amb Portugal i una intercontinental amb el Marroc).

La Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria 

Actualment, a la Comunitat Valenciana s’han designat dues Reserves de la Biosfera: la de l’Alt Túria i la de la Vall del Cabriol. El nostre projecte s’encarregarà de la primera, també anomenada RBAT. Situada a la regió biogeogràfica mediterrània, concretament entre les províncies de València i Conca, s’estén per les comarques dels Serrans i el Racó d’Ademús. La formen els termes municipals de 8 municipis, tots ells units pel primer tram del riu Túria: Casas Altas i Casas Bajas, al Racó d’Ademús; Santa Cruz de Moya, a la Serrania de Conca; Aras de los Olmos, Titaguas, Benagéber, Tuéjar i Chelva, als Serrans; en ordre segons el recorregut descendent del Túria. Pel que fa a les seues dimensions, comprèn 67.079 hectàrees del territori i una població total de 4.200 habitants permanents (6,2 habitants per km²), on alguns dels municipis constituents no superen els 500 habitants.

La zona de la RBAT és d’un marcat caràcter mediterrani, amb estius calorosos i secs. Els paisatges són diversos, passant per muntanyes, formacions rocoses variades, ambients fluvials o llacunes. Entre algunes de les espècies vegetals arbòries o arbustives més abundants trobem pins (Pinus halepensis, P. nigra, P. pinaster, P. sylvestris), quercínies (Quercus ilex subsp. rotundifolia, Q. coccifera, Q. faginea, Q. pyrenaica), sabines (Juniperus phoenicea, J. thurifera, J. sabina) o ginebres (Juniperus communis, J. oxycedrus), entre moltes altres plantes vasculars. I pel que fa a la diversitat vegetal que acull la Reserva, les plantes més importants són aquelles incloses en la llista del Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades; per la seua singularitat, raresa i grau d’amenaça. D’aquesta llista, 35 plantes vasculars són presents a la RBAT.

Entre elles trobem orquídies (Himantoglossum hircinum, Ophrys castellana, etc.), plantes rupícoles (Saxifraga longifolia), bulboses (Narcissus bulbocodium, Crocus nevadensis, etc.), aquàtiques (Anagallis tenella), plantes adaptades a diferents condicions edàfiques com el substrat de gres vermell -rodeno- (Erica cinerea, Asplenium foreziense, etc.) o de guix (Campanula fastigiata, Gypsophila bermejoi, etc.) i altres plantes singulars amb diferents tipus d’ecologia (Aster willkommii, Malva aegyptia, Silene otites). Cal destacar que algunes d’aquestes plantes protegides representen l’única població de l’espècie al territori valencià, com és el cas del bruc vermell (Erica cinerea) i el narcís bulbocodi (Narcissus bulbocodium). I si ens focalitzem en les espècies animals, a la zona de la RBAT trobem, entre molts altres, organismes de macrofauna simbòlica com aus estepàries, llebres ibèriques (Lepus granatensis), conills europeus (Oryctolagus cuniculus), merles aquàtiques (Cinclus cinclus) i gripaus llevadors (Alytes obstetricans), així com dues espècies endèmiques de peixos d’aigua dolça:  el barb cua-roig (Barbus haasi) i la madrilla bagra (Squalius valentinus).

A l’espai natural es practiquen diversos esports com senderisme, cicloturisme, excursions a cavall, escalada, espeleologia, ràfting, pesca esportiva, i activitats aquàtiques i d’observació astronòmica. D’altra banda, en aquest paratge s’elaboren productes artesanals d’alta qualitat com mels, vins, olis i embotits. Igualment, la RBAT alberga pintures d’art rupestre integrades en l’arc mediterrani declarat patrimoni mundial per la UNESCO. Altres visites culturals destacades contemplen l’aqüeducte romà de Peña Cortada i el jaciment neolític de l’abric del Tío Escribano. En qualsevol cas, el recorregut pels pobles permet endinsar-nos en moments recòndits de la història i viatjar a l’època dels romans, àrabs i jueus.

El paper del Jardí Botànic en el projecte

El projecte liderat pel Jardí porta per títol “Inventari de la flora de la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria com a recurs científic, divulgatiu i de gestió”. El motiu d’un projecte com aquest radica en el fet que un inventari florístic és el requisit primer i imprescindible per a abordar qualsevol treball de conservació i restauració de flora autòctona. Així mateix, el territori valencià en general, i la zona de la RBAT en particular, estan molt humanitzats, encara que mantenen espais ben conservats. Si a més considerem els nous escenaris que planteja el canvi climàtic, és fonamental conèixer les plantes i la seua distribució per fer seguiments de les diferents espècies, sobretot de les més sensibles als canvis ambientals, i més amenaçades d’extinció.

Per tot això, en aquest projecte farem una revisió crítica i actualitzarem el catàleg florístic de la RBAT, amb l’objectiu de presentar una eina per a facilitar la conservació, la gestió i la difusió dels seus valors naturals. La primera acció per a assolir aquest objectiu és la revisió, tant de la informació de bases de dades com de publicacions científiques, llibres i obres històriques. Simultàniament, revisarem les recol·leccions botàniques realitzades en la RBAT, el material vegetal de les quals es troba dipositat en els principals herbaris espanyols. La segona acció serà l’exploració del territori, prioritzant l’estudi d’aquelles quadrícules d’1 km de costat amb poques cites de flora, és a dir, amb menys de 50 espècies. Tot aquest treball ens permetrà detectar àrees d’especial importància per a la flora i generar una cartografia detallada de les espècies protegides. A més, podrem determinar les poblacions que requereixen censos i seguiment, localitzar les vies d’entrada de flora al·lòctona amb potencial invasor i proposar mesures per contenir el seu avanç, a més de suggerir si cal la modificació d’algun dels límits de les diferents zones de la Reserva.

Tot i que no només ens centrarem en la matèria de conservació, donat que el projecte també contempla la formació en biodiversitat. Açò es portarà a terme mitjançant activitats dirigides tant al personal de la Reserva o dels ajuntaments, com al públic en general; amb la finalitat d’implicar més persones en la governança de la RBAT. Finalment, un dels productes clau del projecte consistirà a oferir propostes divulgatives: des del suggeriment d’itineraris d’interès botànic o futures actuacions de censos de plantes i pol·linitzadors, amb participació ciutadana, fins a l’elaboració de material divulgatiu en forma de publicacions, panells informatius i una guia florística de la RBAT.

Amb tot plegat, ens queda molta feina al davant: des de tasques amb les quals estem més familiaritzats, fins a altres que són més noves per al nostre equip. Però, el que és segur, és que aquest projecte comportarà no només una labor necessària alhora que aprofitable i interessant, sinó també una experiència enriquidora tant en l’àmbit professional com personal per a les persones que viuen a la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria i les que treballem al Jardí Botànic de la Universitat de València.