Renaturalització VLC: resultats de l’inventari de flora espontània

El projecte “Renaturalització València” ha arribat a la seua fi, i toca fer balanç i presentar els resultats de l’inventari de flora que s’ha portat a terme al llarg dels últims dos anys. Aquests fruits formen part d’un projecte que ha comptat amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU, i que ha sigut liderat per l’ Ajuntament de València.

Per la nostra banda, el Jardí Botànic de la Universitat de València, la Societat Espanyola d’Ornitologia-Birdlife i la Fundación Global Nature hem aportat els coneixements científics referents a la flora, les rates penades, les aus, els insectes i la fauna del sòl, respectivament, necessaris per avaluar la biodiversitat de la nostra ciutat, conèixer-la millor i treballar per a incrementar-la. 

A la revista Espores ja us em contat en anteriors articles (Renaturalitza VLC i Avanços) com l’equip d’investigació del Botànic ens hem encarregat de fer el seguiment de la flora urbana espontània durant els passats 2024 i 2025. Una tasca s’ha portat a terme en 61 espais seleccionats per a renaturalitzar-los i en 9 espais seleccionats on no s’ha intervingut. Aquestes zones d’estudi les hem agrupat en tres categories: 3 espais són el que es coneix com naturalitzats, altres 58 són renaturalitzats i finalment altres 9 són espais on no estan les persones, d’accés restringit.

Després del seguiment, en total s’han identificat 317 tàxons i vora el 38% d’ells s’han observat només en un sol espai, destacant que cap espècie s’ha localitzat en tots els espais estudiats. A més, de les 31 espècies amb més cites al llarg de l’inventari, Coronopus didymus, la cervina menuda, ha sigut el tàxon més freqüent, localitzant-lo en 55 espais. Aquesta planta  pertany a la família de les brassicàcies i és una espècie generalment anual. Als parcs se sol observar la roseta basal d’on ixen tiges amb fulles alternes pinnatisectes, les que tenen el limbe dividit en lòbuls que van fins al nervi,  i pinnatífides, en les quals els lòbuls no apleguen al nervi. Les seues flors són quasi imperceptibles a simple vista i tenen pètals de color groc pàl·lid, i els fruts estan formats per dos valves simètriques. Tot i que pot superar els 40 cm d’altura, als parterres de la ciutat no sol desenvolupar-se en altura degut a les continues segues i el trepig de les persones i les mascotes.

Pel que fa als tàxons identificats, pertanyen a 192 gèneres, sent Bromus, amb 77 tàxons, Medicago i Polygonum, amb 6, els més diversos. Important també és que més del 50% dels gèneres estan representats  per un sol tàxon en aquest estudi. I les famílies? Els tàxons identificats a l’inventari s’agrupen en 45 famílies diferent, sent les gramínies i les compostes les que presenten major diversitat amb més de 50 tàxons cadascuna, seguides de les lleguminoses, amb 27. Per contra, hi ha 10 famílies que sols presenten un tàxon en aquest inventari, com exemple, les cucurbitàcies o les crassulàcies. 

Espais naturalitzats, espais amb diversitat canviant 

Comencem pels tres espais que hem anomenat naturalitzats: l solar dels Jesuïtes, on s’està formant el Jardí Mediterrani Trini Simó, el solar pròxim a les torres de Serrans, on s’ha construït el Nucli de conservació de pol·linitzadors, i el solar on s’han creat els horts urbans d’Orriols. En total, en ells s’han identificat un total de 150 tàxons,  procedents de 34 famílies.

Tal volta, l’espai que més expectació genera és el Jardí Mediterrani Trini Simó, i  al solar on s’està desenvolupant hem identificat 83 tàxons pertanyents a 28 famílies. A més, aquest lloc compta amb 6 tàxons exclusius que no hem trobat a altres localitzacions de l’estudi, com són  Acacia farnesiana, aromer, Bituminaria bituminosa, trèvol pudent, Euphorbia segetalis,  lletera, Marrubium vulgare, marrubí, Phagnalon rupestre, herba de cabotetes,  i Spergularia rubra,  herba pixadora. 

Excepte l’aromer, una espècie al·lòctona procedent d’Amèrica, la resta són espècies presents de forma natural a la península Ibèrica que, a la Comunitat Valenciana solem trobar a erms i vores de camins, i que també són freqüents a les afores de les ciutats, però no als parcs i jardins de les grans ciutats. Les famílies més diverses han sigut les compostes i les gramínies.

La transformació d’aquest solar en un espai per a la ciutadania era una demanda col·lectiva des de feia dècades. El nou espai busca apropar l’horta tradicional a la ciutat, serà un jardí adaptat i resilient que reproduirà el paisatge agrícola valencià per a convertir-lo en un museu viu. Tot i que en el moment de la inauguració del nou jardí, la presència de flora espontània serà pràcticament inexistent, amb la gestió que s’espera en aquest espai de segur que amb el temps podrà tornar a colonitzar els parterres i zones de cultiu ràpidament.

Més diversitat en forma d’horts i espais de pol·linització 

El solar on s’ha construït el Nucli de conservació de pol·linitzadors antigament era un camp de futbol en el que es portaren a terme diversos experiments de sembra de llavors de praderes florides. I justament aquest espai ha sigut el que ha presentat major diversitat d’espècies, amb un total de 103 tàxons de 31 famílies, comptant. també amb els seus tàxons exclusius, 15 en total, la majoria d’origen al·lòcton. 

Per exemple hem trobat Linum grandiflorum,  lli roig, procedent de sembres que s’havien fet durant els últims anys, però també algunes espècies autòctones com Urospermum dalechampii, apagallums, espècie silvestre que arriba fins al mediterrani oriental i que presenta potencial com a ornamental. L’espai ha anat evolucionant des de les primeres sembres realitzades fa anys i, en el moment de la transformació en Nucli de pol·linitzadors, les gramínies dominaven en la major part de l’àrea d’estudi. En aquest espai també han sigut les compostes i les gramínies les famílies més diverses.

Aquest jardí ha sigut dissenyat per a incrementar la biodiversitat de la ciutat. Gràcies a les  rocalles i a la diversitat d’espècies herbàcies i arbustives, l’espai contribuirà a l’increment de la presència d’aus, insectes, rèptils i xicotets mamífers.

Per últim, pel que fa als Horts urbans d’Orriols, tot i tractar-se d’un solar que s’utilitzava d’aparcament i que presentava el sòl molt compactat, hem pogut identificar fins a 58 taxons pertanyents a 21 famílies, sent una vegada més les compostes i les gramínies les més diverses. A més, 2 d’aquestos són exclusius d’aquest espai, concretament Spergularia nicaeensis i Eragrostis pectinacea. Li augurem un gran futur a aquest lloc especial del projecte Renaturalització València, donat que comptarà amb 25 parcel·les de cultiu que se cediran temporalment al veïnat per a la producció d’hortalisses d’autoconsum, demostrant que estem davant de nous models agroalimentaris. 

Quan un espai es renaturalitza 

Com hem dit, el projecte també compta amb espais on s’han portat a terme accions per a fomentar la biodiversitat, com són les sembres de praderes, la plantació d’espècies arbustives o la instal·lació de caixes niu. A banda, s’han identificat 307 tàxons fins al nivell d’espècie, sent 30 les espècies més abundants, totes elles han sigut observades en més de 32 espais. Per contra, hi ha 72 espècies que sols s’han localitzat en un dels espais, per tant, no estan tan esteses. 

I hem analitzat també  la diversitat d’espècies en cadascun d’aquests els espais renaturalitzats, així, hem identificat els 20 parcs amb major diversitat, sent el parc urbà de Malilla i el de Turianova els que presenten major diversitat, amb més de 90 espècies cadascun. En ambdós s’han identificat 12 espècies exclusives, algunes de les quals són plantes que segurament s’han escapat de cultius d’ornamentals, com Nigella papilosa al parc de Malilla o Reseda odorata a Turianova, i també altres que son mes típiques d’ambients de vora de camí com la Salvia verbenaca, verbenaca, nomes trobada a Malilla. Fins i tot, hi ha també espècies amb caràcter molt invasiu i que es deurien controlar, com Cortaderia selloana, plomes de la Pampa, o Pennisetum setaceum,  cua de gat, trobades a Turianova.

Flora també a les rotondes 

Les rotondes són espais que a un primer cop d’ull pot semblar que no tenen interès botànic, però no és així en molts casos, de fet, en aquests espais d’accés restringit, s’han trobat 175 tàxons pertanyents a 131 gèneres i 36 famílies, sent també les compostes i les gramínies les famílies més diverses, amb 34 i 32 espècies respectivament. Medicago i Sonchus són els únics gèneres presents en les 9 àrees inventariades, i de les 30 espècies més abundants cal destacar Sonchus oleraceus com l’única espècie trobada en els 9 espais d’estudi. 

El que seria més destacable d’aquests llocs és que presenten 35 taxons exclusius, una major coberta vegetal i una gran variació en presència i abundància d’algunes espècies respecte la resta d’espais. Per exemple, Coronopus didymus i les espècies del gènere Chenopodium,  blet, estan molt menys representades respecte als espais amb forta afluència de mascotes i trepig de persones. 

Si analitzem la diversitat d’espècies en cadascun d’aquests espais on la gent no està de pas, s’observa una gran diferència entre la rotonda de Benimàmet, amb 97 espècies, i la rotonda d’Alfahuir, amb  24 espècies. Hem vist com els espais que presenten major diversitat d’espècies, independentment de la seua superfície, es troben als afores de la ciutat, on la flora espontània té més fàcil accés i també reben una gestió diferent, com pot ser una reducció en el nombre de segues, cosa que fomenta una major biodiversitat d’espècies.

Un inventari amb molt de recorregut

Agrupant totes les dades de l’inventari de flora espontània dels 70 espais estudiats, podem veure com els espais amb major diversitat son: dels espais naturalitzats, el nucli de conservació de pol·linitzadors, dels espais renaturalitzats, el parc urbà de Malilla i Turianova, i dels espais amb accés restringits, la rotonda de Benimàmet i la mitjanera de la V-15. A l’anàlisi, també destaquem aquells llocs on directament no hem trobat flora espontània o el número d’espècies ha estat molt reduït. 

Aquest inventari de flora espontània ha generat més de 4500 cites que seran compartides amb el Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana i ha permès incorporar més de 1600 plecs a l’herbari VAL de la Universitat de València, ubicat al Jardí Botànic. 

Per tant, aquest anàlisi exhaustiu no sols ens ha permès conèixer la diversitat d’espècies vegetals que creixen en l’actualitat de forma espontània en les praderies urbanes dels parcs i jardins de la ciutat que han entrat en aquest estudi. També hem obtingut una foto fixa a la quale tornar d’ací uns anys per a veure i avaluar l’evolució de la flora espontània a València, valorant si les actuacions realitzades ara han anat pel bon camí i quines són les que cal canviar. 

Amb tot, a banda de les dades, aquest treball també ens ha donat el privilegi de retrobar-nos amb espècies de flora no observades a la ciutat des de feia mes de vint anys, pel que hem pogut matisar la seua distribució, així com estudiar la seua evolució al llarg del temps. Tot açò converteix a la flora urbana en un indicador de qualitat de la ciutat i dels seus espais verds. Des del Jardí Botànic seguirem treballant per contar-vos com progressa València en aquesta qüestió tan important.