Objectiu: salvar de l’extinció l’estepa de Cartagena

L’extinció accelerada d’espècies vegetals i animals no és un fenomen que tinga lloc nomes en selves tropicals o en lloc remots afectats per la desforestació massiva i l’extensió de cultius de soja o palma de l’oli. La pèrdua d’espècies té lloc a prop, a casa nostra, i és obligació de les administracions en col·laboració amb els centres d’investigació, evitar-la.

L’estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis (Pau) M.B. Crespo & Mateo, de la que ja vàrem parlar a Espores, forma part de l nostra flora i es troba en una situació de perill imminent d’extinció. Tant com que va ser declarada espècie en situació crítica pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2018.Aixó suposava incloure per primera vegada una planta en la curta llista d’espècies més amenaçades d’Espanya necessitades de mesures urgents de conservació per a evitar a seua desaparició irreversible.

Totes les administracions implicades (Ministeri, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana) en la protecció d’aquesta planta es van posar a treballar de valent per aconseguir detenir el procés d’extinció. Les comunitats autònomes ja tenien l’espècie dins dels seus catàlegs de flora protegida. Però des del Ministeri es va promoure formar un grup de treball especialitzat i van mobilitzar recursos econòmics per a desenvolupar projectes d’investigació i aconseguir el coneixement dels centres de recerca per a trobar solucions.

Cinc anys després, l’estepa de Cartagena està més lluny de l’extinció. Hi ha millers de llavors conservades als bancs de germoplasma i centenars de plantes als vivers, s’han creat noves poblacions en Múrcia i València, s’ha fet partícip de la seua conservació a la ciutadania… i tot gràcies a un treball coordinat entre les administracions públiques i els centres d’investigació, del que el Jardí Botànic de la Universitat de València ha format (i forma) part.

Les amenaces

L’estepa de Cartagena està amenaçada per la reducció de les seues poblacions com a conseqüència de la transformació de l’ús del territori al llarg del segle XX. L’activitat minera en la zona de Cartagena i la urbanística en el territori valencià van minvar les seues poblacions naturals fins dur-les a uns pocs individus en Múrcia i a només un exemplar, en la Pobla de Vallbona. Després els incendis i l’avanç de l’estepa blanca (Cistus albidus L.), en el cas de Cartagena, i la dificultat per a produir descendència a partir d’una sola planta, en el cas valencià, van portar a l’espècie a l’abisme de l’extinció.

En els últims anys s’ha treballat molt la producció de noves plantes a partir de les llavors de les poblacions naturals, però s’ha detectat que no tota la descendència té les característiques de l’espècie original. La hibridació amb estepa blanca està present i podria erosionar la genètica original de l’estepa de Cartagena fins fer-la desaparèixer encara que tinguem la capacitat de produir llavors i individus a partir de plantes mare aparentment pures.

La hibridació ha estat un motor d’evolució i de generació d’espècies quan els processos naturals s’han desenvolupat sense l’acció o la pertorbació humanes. Però en ambients transformats o amb presència d’espècies exòtiques (que poden ser espècies autòctones fora del seu lloc natural de distribució) poden donar lloc a una imparable extinció silenciosa de les espècies afectades pel genoma d’altres.

Objectius del projecte

Des de 2020, el Botànic ha estat treballant en el projecte de recuperació de l’estepa de Cartagena que porta per títol: “Bases per a la conservació de la Jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis), espècie en perill crític”, subvencionat per la Fundació Biodiversitat, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. L’objectiu del projecte va ser reduir el risc d’extinció d’aquesta planta aportant, una solució multidisciplinar sorgida de la suma de les aportacions especialitzades dels diferents equips de treball, per a reunir tot el seu coneixement científic i tècnic focalitzat sobre els problemes demogràfics, biològics i genètics que amenacen l’espècie i el seu cicle de vida.

Aquests objectius s’han centrat en conèixer millor el genoma de l’espècie per a poder realitzar proves de paternitat mitjançant la tècnica dels microsatèl·lits i poder seleccionar ho més aviat possible els individus purs abans de dur-los a les noves plantacions de reforçament o de translocació. Per altra banda, s’ha reunit informació biològica del comportament de les llavors per a poder anticipar les conseqüències del canvi climàtic sobre les poblacions d’aquesta estepa. També s’ha estudiant la seua biologia reproductiva amb la finalitat de conèixer la capacitat d’atraure els pol·linitzadors i de produir fruits i llavors en competència amb altres espècies amb les que comparteix el hàbitat en les noves poblacions creades. Finalment, s’ha caracteritzat el seu hàbitat i realitzat accions de gestió i eradicació de flora invasora i també d’estepes blanques per a evitar el risc d’hibridació.

Tota aquesta informació serà imprescindible per a la correcta gestió i recuperació de l’ecosistema que ocupa l’espècie, així com l’adaptació de les noves poblacions al canvi climàtic.

Tot i que sabem que sona un poc dificultós, i ho és, els objectius eren clars i s’han tractat d’abordar de manera ordenada pels grups d’investigació en biologia de la conservació vegetal i en educació científica i formació del professorat de ciències, i les diferents unitats del Botànic, com el banc de germoplasma, el laboratori de biologia molecular, l’herbari o el viver, entre altres.

Quines accions s’han realitzat durant aquest temps?

Dins del projecte s’ha estudiat el genoma de l’estepa de Cartagena i el de l’estepa blanca i s’ha creat una biblioteca de microsatèl·lits. Això vol dir que ara tenim identificats uns marcadors moleculars específics de l’espècie, amb els què poder fer proves de paternitat i diferenciar els individus purs dels híbrids, així com traçar les línies parentals de cada individu. A partir de l’estudi molecular dissenyats, s’han pogut trobar marcadors específics en cadascuna de les dues poblacions de l’estepa de Cartagena i també marcadors propis de cadascuna de dues espècies implicades en el procés d’hibridació. D’aquesta de manera, ara podem conèixer la situació genètica de cada individu i la podem vincular a la seua capacitat reproductiva. Amb aquesta informació, podrien actuar per tal augmentar la diversitat genètica de les poblacions i crear situacions per a dotar-les d’una resiliència major davant dels diferents situacions ambientals provinents del canvi climàtic que ens afecta.

Simultàniament, s’han recol·lectat més de 10.000 llavors de les poblacions naturals de la Península per als estudis de germinació ex situ. Les llavors han sigut sotmeses a diversos experiments per conèixer la seua resiliència davant diferents situacions: com l’estrès hídric, les altes temperatures o el pas d’un incendi que arrase amb el seu hàbitat. A més, també s’han realitzat experiments d’envelliment accelerat de les llavors per conèixer la seua longevitat i viabilitat una vegada es troben en el sòl. Amb tot i això, s’han notat diferències notables entre ambdues poblacions estudiades, que podrien estar associades a les diferencies ambientals que trobem entre elles.

Altre pas, ha estat establir uns òptims protocols de cultiu i maneig dels plantons per garantir l’èxit de supervivència en la natura. S’ha col·laborat amb els vivers de la Generalitat Valenciana (CIEF) i la Región de Murcia, encara que la major part de l’experimentació s’ha desenvolupat al viver del Jardí Botànic de la Universitat de València. S’han fet proves de reg, exposició al sol, combinat diferents materials, substrats i procediments.

En les poblacions creades en els últims anys pel Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Generalitat Valenciana s’ha posat el punt de mira en els pol·linitzadors. Mitjançant observacions directes i indirectes, s’ha tractat de conèixer quins són els insectes que visiten habitualment l’espècie i quin és el seu comportament. El seu èxit reproductiu està condicionat per la seua capacitat de floració, però també per la seua capacitat d’atraure els pol·linitzadors que hi ha al hàbitat, ja que són els encarregats de moure el pol·len dins d’un mateix individu, entre individus de la mateixa població o entre espècies diferents. A més, per tal d’evitar la hibridació de les noves plantacions de l’estepa de Cartagena pures i disminuir la hibridació ja present en la població de Múrcia, s’han retirat tant les espècies invasores com els individus de l’estepa blanca, deixant un marge de 250 metres al voltant d’aquestes.

Amb les plantes produïdes en el nostre viver i amb la col·laboració del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF), el Parc Natural del Túria, l’Ajuntament de Vilamarxant i el Col·legi Públic “La Pea”, hem creat una nova població d’estepa de Cartagena al territori del Parc. El lloc va ser triat per molts motius. Entre d’altres, per l’absència d’estepa blanca, per a evitar la seua introgressió en la descendència de les plantes portades al camp.

Arrelat a les llavors sobrants de la recol·lecta inicial de llavors en les poblacions naturals que es conserven per a futures investigacions, s’ha impulsat una iniciativa més al Jardí Botànic, creant un hort-llavorer que mantindrà aïllades les plantes pures cultivades en viver de l’espècie que no s’han replantat a la natura, per recol·lectar les seus llavors fins a tindre un volum aproximat de 100.000 llavors.

I si anem a la part més social del projecte portada a terme, s’ha treballat l’educació ambiental incorporant l’estepa de Cartagena dins d’un programa educatiu en la pròpia formació formal del professorat, i amb l’alumnat del col·legi públic “La Pea”, de la localitat de Vilamarxant.

Finalment, el departament de Cultura i Comunicació som els responsables de que estigues llegint aquest article en aquest moment. Nosaltres ens sumem a tot aquest treball per difondre la informació recopilada i obtinguda a través de les diferents accions del projecte. Un treball que va des de l’inici, ja que hem tractat de portar una comunicació activa en les diferents xarxes socials del Botànic sobre l’evolució del projecte, per fomentar l’interès i la participació en aquest.

Els resultats del conjunt de totes aquestes accions mencionades vos els anirem presentant pròximament en forma de diferents articles més específics al voltant del treball fet des de la biologia molecular, la resposta de les llavors, l’estudi dels pol·linitzadors i l’educació ambiental. No et perdes l’oportunitat de conèixer la vida del projecte, els reptes als quals hem hagut de fer front, les dificultats superades i tots els resultats obtinguts, contats de primera mà per les persones que han fet possible la millora de la situació de l’estepa de Cartagena.

Fins la publicació dels articles pots trobar més informació en la nostra web