Les cartes perdudes del botànic Pardo Sastrón
El Jardí Botànic conservava la biblioteca i l'herbari de José Pardo Sastrón, i també poc més d'un centenar de cartes que no reflectien la seua extensíssima correspondència amb altres botànics i científics. L'herbari, d'un gran valor per a l'estudi de la flora, es va perdre quasi íntegrament en la riuada de València. Però els documents tenen el seu propi camí i fa poc van aparéixer noves cartes, que segurament es van separar del total en algun moment, i que llancen una mica de llum a la gran faena que va realitzar el botànic aragonés amb tota la història que li acompanya. Parlar de la correspondència, dels feixos de cartes que es guarden en alguna caixa a la part alta d'un armari, sona com la galàxia, molt, molt llunyana. No obstant això, quan volem apuntar-nos al passat i tractar d'entendre alguna cosa de la història que no vivim, en aquest cas, de la botànica, les cartes poden convertir-se en un autèntic tresor. Quants més continuaran ocults?
Passejant pel Jardí Botànic de la Universitat de València s’observen carrers dedicats a nombrosos naturalistes valencians. Hi ha on triar, perquè van ser molts els que van sorgir en aquesta terra. Amb una única excepció, el carrer dedicat al botànic turoles José Pardo Sastrón. I quin és el motiu? El delicat gest que va tindre en el seu moment la direcció del Jardí, que va voler així premiar el detall dels hereus d’aquest farmacèutic apassionat de les plantes de donar a València el seu herbari, la seua biblioteca i el seu arxiu.
Qui era exactament José Pardo Sastrón?
Podem resumir molt dient que va nàixer José Pardo i Sastrón en 1822 en Torreta d’Alcanyís, i que va cursar estudis al seu poble natal, Saragossa i Barcelona, on es va llicenciar en Farmàcia. El seu recorregut professional li va portar per diversos pobles turolencs, i li va permetre catalogar exhaustivament tant la flora fanerogàmica com la criptogàmica macroscòpica de cada localitat; perquè ens fem una idea de les dimensions del seu treball, només en Torreta va reconéixer 1.022 espècies pertanyents a 116 famílies.
No obstant això, en aquest article volem destacar també que la seua obra apareix fraternalment lligada a la de Francisco Loscos Bernal, un botànic aragonés de renom científic europeu, ja que van treballar junts, van descobrir espècies noves, es van donar suport mútuament i van publicar un dels llibres científics més genuïnament aragonesos de tots els temps, la Sèrie inconfecta plantarum indigeniarum aragonie (Dresden, 1863), reeditat ampliat poc després ja en castellà com a Sèrie imperfecta de les plantes aragoneses (Alcanyís, 1867).
Pardo Sastrón té una trajectòria repleta de punts destacables. Va dedicar especial atenció a l’estudi de les plantes medicinals, realitzant cultius en Torreta, i va publicar algunes de les seues experiències sobre diverses espècies. Va assessorar desinteressadament els seus conveïns sobre temes relacionats amb l’agricultura. Fins i tot va suggerir que la Granja Model de Saragossa, amb la seua tecnologia i mitjans, s’ocupara del cultiu de plantes medicinals; la idea no va prosperar i, en conseqüència, no es va veure afavorida la implantació a Aragó d’indústries farmacèutiques bàsiques. A més, va ser corresponsal de l’Institut Farmacèutic Aragonés, dels Col·legis de Farmacèutics de Madrid, Granada, Barcelona i de les Societats de Naturalistes Isis i Polichia, així com fundador i primer president de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals, i va participar i va ser premiat en concursos i exposicions.
Quant a les publicacions, va col·laborar en Miscel·lània Turolense, La Clínica, La Farmàcia Espanyola i L’Associació entre altres. A més, s’han catalogat al voltant de cinquanta treballs impresos sense comptar llibres com: Relíquies que es troben en l’altar dels Sants a l’Església Parroquial de Torreta d’Alcanyís (Saragossa, 1889), o el Catàleg o enumeració de les plantes de Torreta d’Alcanyís, així espontànies com cultivades (Saragossa, 1895). Existeixen també manuscrits inèdits en biblioteques de diverses institucions com l’Institut Botànic de Barcelona, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Madrid i, com diem, al Jardí Botànic.
Amb aquesta trajectòria, no és d’estranyar que al llarg de la seua vida anara objecte de diversos homenatges, així va ser nomenat comendador de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, i es van erigir monuments públics en el seu honor a Terol i Saragossa després de la seua mort en Valdealgorfa en 1909. Quant al Jardí Botànic, a la delicadesa per la dedicatòria del carrer al seu paisà, van correspondre els veïns de Torreta d’Alcanyís i de Valdealgorfa amb la gentilesa de presentar-se en la jornada que el Jardí valencià va dedicar en homenatge a José Pardo Sastrón. Amb tal propòsit, es van desplaçar en autobusos a la ciutat i van tindre el detall d’interpretar, en aquella jornada festiva, els famosos “Despertadors” de Torreta. Era el 23 d’abril de 2009, un dia inoblidable per a qui això escriu.
El llegat de José Pardo Sastrón
Ignorem el motiu que va moure a Mariano Pardo Sastrón, en 1925, a donar al Jardí Botànic tan important llegat, perquè el seu germà José mai va estar en aquesta ciutat ni va tindre relacions especialment importants amb el Jardí. És possible que alguna persona pròxima a aquest, o a Francisco Beltrán Bigorra que llavors ho dirigia, intervinguera en l’assumpte. Així almenys sembla desprendre’s de la informació sobre la cessió que es feia en la Secció Valenciana de la Societat Espanyola d’Història Natural en la sessió del 25 de juny de 1925:
El Jardín Botánico de la Universidad ha recibido un valioso donativo. Consiste en el herbario, biblioteca y correspondencia científica del ilustre botánico aragonés D. José Pardo Sastrón, cedido por su hermano D. Mariano, que, dando una hermosa prueba de patriotismo, prívase de reliquia tan valiosa de su querido hermano.
La importancia del herbario es grandísima; basta recordar que figuran en el mismo tipos de plantas que describió el referido botánico en colaboración con otro sabio también aragonés, con el gran Loscos, amén de mil formas críticas herborizadas por ambos y que representan valiosos ejemplares de consulta.
Entre los libros figuran algunos agotados y rarísimos, abundando notas marginales escritas por Pardo, que son de grandísima importancia.
En la correspondencia figura la mantenida con Loscos, Colmeiro y otros botánicos. Debe ser consultada por todos quienes se interesen por la historia de la flora española, ya que en ella se leen páginas interesantísimas.
Merece especial gratitud la intervención de D. Vicente For, que ha llevado la gestión encaminada a la posesión de tan valiosos documentos con todo éxito.
Los reunidos se congratularon de que nuestro Jardín Botánico haya logrado alcanzar tan interesantes materiales para el estudio de nuestra flora e historia de la Botánica patria, felicitando al Sr. Beltrán por su labor y actividad.
Amb els llibres van vindre així mateix els paquets de plantes que componien en aquells dies el seu herbari. Però la terrible inundació que va patir aquesta capital en 1957, i que va afectar especialment la zona on està situat el Jardí, va arruïnar la major part dels plecs, així com algun dels seus llibres i papers. I encara que aquests van poder recuperar-se en la seua major part, almenys si s’ha de jutjar pel que hui podem veure, això sí, trobant a vegades amb alguna taca de fang en les vores dels textos, l’herbari pràcticament es va perdre.
Les cartes, perdudes i trobades, de José Pardo Sastrón
En les nostres investigacions sobre els fons de José Pardo Sastrón conservats al Jardí comprovem fa anys l’existència de 111 cartes, esborranys i còpies datades entre 1856 i 1901. Una xifra extremadament baixa que ens va fer pensar que durant la famosa riuada degué perdre’s el gruix de la seua correspondència. I no anàvem molt desencaminats. Circumstàncies que no venen al cas van posar a les nostres mans, fa ara exactament un any, un xicotet paquet amb noves cartes del botànic que degué esqueixar-se de la col·lecció original, tal vegada per a assecar-les, perquè tenen totes taques de fang sec als marges.
Es tracta d’un conjunt de 237 missives noves que, estem convençuts, és tan sols una xicoteta porció del que degué constituir el llegat complet, que en la seua major part es va perdre amb la inundació. És molt significativa la carta en la qual Marró comenta a Carlos Castel, amb motiu del llibre que aquest va dedicar a Francisco Loscos després de la seua mort, que té “diversos centenars” de cartes del botànic de Castelserás, quan hui tan sols coneixem 140.
D’altra banda, hi ha un document brut de fang en el qual s’aprecien perfectament les cordes que lligaven el paquet d’epístoles, i ja que ningú lliga amb cordes fortament un xicotet manoll de papers de tot just 3 o 4 centímetres de gruix com el de les cartes que ens van portar, sinó un paquet voluminós i gruix, d’ací la nostra convicció que es van perdre o van desbaratar de manera irreversible molts més documents entre les aigües.
L’estudi de la correspondència de José Pardo Sastrón ens permet, per exemple, conéixer que quan el 20 de maig de 1850 Francisco Loscos es dirigeix al seu col·lega per a estudiar junts la botànica aragonesa, Marró portava almenys dos anys fent-ho ja i comptava amb un catàleg i herbari de al voltant de 650 espècies classificades. És a dir, que Marró va portar la iniciativa en els primers moments, encara que prompte Loscos va prendre la direcció del grup de treball. També coneixem l’assessoria que van rebre en els primers moments de Miguel Colmeiro, catedràtic de Botànica en el Real Jardí Botànic, fins a la ruptura de relacions científiques, o les dificultats de tota mena en què es van moure sempre aquests farmacèutics i botànics turolencs.
En resum, aquesta nova part de la seua correspondència, que portava anys perduda, suposa tornar a tirar del fil d’un conjunt de notícies del major interés per a la història de la botànica espanyola. Ara sabem un poc més dels qui van dedicar el seu temps a la nostra flora, podem consultar-lo al Jardí Botànic, i seguir alerta per si nous papers antics i interessants es dignen a aparéixer.
Signatura convidada