La importància dels pol·linitzadors per a l’Estepa de Cartagena

Les flors de l’Estepa de Cartagena són hermafrodites, estan formades per 5 sèpals, 5 pètals de color rosat amb una taca basal de color groc, nombrosos estams i ovari súper, prolongat en un estil allargat que acaba en un estigma convex. Els estams difícilment entren en contacte amb l’estigma degut a la diferència de longitud, els estams es queden més baixos, obligant a que el pol·len haja de ser depositat sobre la superfície de l’estigma mitjançant els pol·linitzadors.

Les flors atreuen els pol·linitzadors mitjançant els colors i les recompenses, com el pol·len i el nèctar, que és una substància formada per diferents sucres i que determina el tipus de pol·linitzadors que atreu.

A la província de València sols tenim registres d’un sol individu de l’Estepa de Cartagena, i per açò i degut a la autoincompatibilitat que presenta l’espècie, inclús amb la presència de pol·linitzadors, aquesta rarament ha format fruits i llavors. Gràcies als nombrosos esforços que s’han fet la última dècada, a partir de les poques llavors aconseguides els últims anys i a partir d’esqueixos, actualment a Valencia es conta amb més de deu poblacions traslocades, és a dir, poblacions de nova creació formades per individus que provenen de la única planta coneguda a València.

Aquestes poblacions es troben pròximes a la població natural, i ens han permès analitzar l’èxit reproductiu sense afectar a la població natural.

El que hem fet, per un costat, és estudiar els pol·linitzadors mitjançant censos de 5 minuts distribuïts en diferents hores del matí (moment en el que les flors estan obertes) i dies durant els mesos d’abril i maig, moment en que floreix l’Estepa de Cartagena. Aquestes observacions ens ajuden a conèixer quins són els insectes que visiten les flors amb més freqüència, quant de temps passen en cada flor, i els moviments que fan entre les diferents plantes i flors de la població.

Després de nombroses hores d’observació, hem pogut constatar que no hi ha gran diversitat de pol·linitzadors que visiten aquesta espècie. El principal pol·linitzador ha sigut l’abella de la mel (Apis mellifera), es tracta de l’insecte més freqüent i actiu en aquesta tasca. La resta (no arriben a la dotzena) han fet visites més esporàdiques, com és el cas de l’abella roja (Rhothantidium sticticum).

A més a més, hem observat altres insectes sobre les flors, però aquests no els hem considerat pol·linitzadors, ja que no entraven en contacte amb l’estigma de les flors durant les seues visites. Aquests altres insectes, en lloc de fer un intercanvi amb l’Estepa de Cartagena (t’ajude amb la reproducció si em dones alguna recompensa com nèctar o pol·len), el que fan és aprofitar-se de l’Estepa emportant-se les seues recompenses. N’hi han diferents grups de coleòpters, en concret de Lobonyx aeneus -uns xicotets escarabats-, molt nombrosos que passen molt de temps sobre les flors, però el que fan es alimentar-se del pol·len i molt rarament entren en contacte amb l’estigma i per tant, no solen depositar-hi pol·len. La seua presència no afecta a l’aproximació de pol·linitzadors a les flors, per tant, tot i que redueixen el pol·len disponible de les flors on es troben, no impedeixen la futura reproducció de les flors. Altres menys nombrosos són els individus de Oxythyrea funesta, coneguda com Brunidora. Aquests són menys habituals però en moltes ocasions destrueixen la flor, deixant-la totalment inviable per a la reproducció.

El pol·linitzadors que hem observat sobre l’Estepa són generalistes, és a dir, no visiten exclusivament la nostra espècie d’estudi, si no que pol·linitzen nombroses de les espècies que trobem al voltant de la nostra espècie d’estudi. El que passa és que a la majoria d’aquests pol·linitzadors, tan li val anar a la flor de Cistus heterophyllus com a la de l’Estepa blanca (Cistus albidus), Estepa negra (Cistus monspelliensis)oEsteperola(Cistus clusii)entre moltes altres. Anomenem aquestes espècies ja que poden influir en la reproducció de l’Estepa de Cartagena. El pol·len de l’Estepa blanca quan és depositat sobre les flors de l’Estepa de Cartagena produeix híbrids amb molta facilitat, pel que les llavors que produiran no tindran el material genètic de l’Estepa de Cartagena i per tant pot ocórrer que aquests híbrids desplacen els seus individus, fent-la desaparèixer.

Pel que fa a les estepes de flor blanca que hem citat (estepa negra i esteperola), no es produeix hibridació amb la de Cartagena, però el pol·len que porten les abelles pot acabar depositant-se sobre els estigmes de l’Estepa de Cartagena i per tant ocupar el lloc que haurien d’ocupar els grans de pol·len de la de Cartagena, el que acabarà afectant en una menor producció de llavors.

Respecte a l’abella de la mel, hem observat que com a mitjana, en cada cens, els individus d’Apis mellifera visiten entre 7 i 8 vegades les flors. Això implica que es meneja prou de flor en flor dintre del mateix individu d’Estepa. També hem observat que moltes vegades ve o se’n va d’un individu d’Estepa de Cartagena a un altre d’una espècie de Cistus diferent. En principi, quan més temps passen en la flor, podríem pensar, a priori, que millor perquè més pol·len agafarà. Com aconseguir que els insectes passen més temps sobre les flors? doncs atraient-los i posant-los un poquet difícil trobar la recompensa, que hagen de passar sobre les anteres quan intenten endur-se un glopet de sucós nèctar.

Però és així, quan més pol·len millor? Per a verificar això i analitzar la procedència de pol·len que major èxit reproductiu aporta a l’Estepa de Cartagena hem fet diferents assajos de reproducció dirigida en els que som coneixedors de l’origen del pol·len. Tot açò tenint compte que no ens furtaren el pol·len o no ens despistarem i abans d’arribar nosaltres amb el pol·len, arribara una abelleta i ens fastidiara l’experiment, que també ens ha passat. Són molt ràpides!

Per assegurar que els insectes no pol·linitzen les flors que volem estudiar, hem d’anar ben prompte a la població de Cistus heterophyllus subsp. Carthaginensis, abans que les flors comencen a obrir-se i així poder preparar el terreny per poder fer els nostres experiments. Així, algunes flors ja abans d’obrir-se han sigut tapades amb un xicotet saquet de malla que no deixa passar pol·linitzadors però si que permet obrir-se i desenvolupar-se sense problemes a la flor. Així ens assegurem de que disposem de pol·len fresc per a gastar en els encreuaments que realitzem manualment.

Una cosa interesant i que ens ha ajudat molt en aquests estudis de biologia reproductiva és que l’estigma de l’Estepa de Cartagena és de color groc molt clar i el pol·len, de les estepes és ataronjat, el que fa que amb una ràpida ullada es puga reconèixer si eixa flor ja ha estat pol·linitzada o no. Així, també una de les primeres accions és seleccionar aquelles flors que rebran pol·len d’altra flor i el que s’ha de fer és eliminar els estams i tapar-la amb el saquet de xarxa. Així ens assegurem tindre flors dins de la població on podem controlar la procedència del pol·len.

Ara vos contarem els 6 tractaments que hem realitzat:

Dos són d’autopol·linització, una espontània, que ens permet analitzar si cadascuna de les flors es pot fecundar sense la necessitat de pol·linitzadors i l’altra facilitada, que ens indicarà si la falta de pol·linització és deguda a barreres físiques (els estams no arriben a estar en contacte amb l’estigma, perquè són més curts) o degut a que els grans de pol·len no son capaços de germinar sobre l’estigma d’un mateix individu.

Dos tractaments manuals, un amb pol·len del mateix individu i l’altre amb pol·len d’individus diferents, per a comprovar quina de les dos procedències és més efectiva. Per a realitzar aquests tractaments hem de llevar un moment el saquet i… com hem dit, més val ser ràpids i estar atents, per a que els insectes no pol·linitzen les flors que tenim marcades per a aquests tractaments.  Així que de seguida que la pol·linitzem, hi ha que tornar-la a tapar amb el saquet.

El cinquè tractament és el suplementari, és a dir, afegim una ració de pol·len després de que les flors ja hagen sigut visitades per pol·linitzadors. Comparant-les amb el control podrem analitzar si els pol·linitzadors depositen suficient pol·len sobre l’estigma i de la qualitat adequada.

I per últim, però no menys important, les flors control. Aquest tractament serveix per a comparar els resultats amb els altres tractaments.

Amb el treball d’uns quants dies hem aconseguit tindre nombroses flors pol·linitzades amb pol·len de diferents procedències, el que ens permetrà conèixer millor l’èxit reproductiu de l’espècie.

Totes les flors tractades les hem marcat segons els tractaments. En el nostre cas hem posat uns clips a cada flor tractada, cada clip d’un color en funció del tractament fet. Teníem algunes plantes que pareixíem un arbre de Nadal al finalitzar els experiments.

Amb tot açò, el que hem intentat es reproduir totes les possibilitats que poden ocórrer a la natura per poder saber que és el que millor li ve a l’Estepa de Cartagena per a reproduir-se. I com podrem identificar el tractament més eficient?, doncs analitzant la quantitat de fruits i llavors que produeixen i la seua qualitat mitjançant el pes de les llavors i la seua viabilitat mitjançant experiments de germinació.

Després de realitzar aquests estudis, hem trobat que, malauradament, per regla general, la taxa de fructificació és baixa en la població que hem estudiat. A banda, hem constatat que encara que es tracta d’una espècie que inicialment es va descriure com a auto-incompatible, a vegades es trenca la barrera i mostra una certa autocompatibilitat, fet que possibilità en el seu moment la formació de llavors viables, encara que foren poques, a l’individu original i, gràcies a això, podem tindre totes les altres poblacions noves actuals.

També hem observat que els tractaments amb pitjors resultats són els que hem utilitat pol·len d’una mateixa planta. El que sí que pareix que afavoreix la producció de fruits i llavors es quan el pol·len ve d’una flor d’una planta diferent. En aquests casos és on hem aconseguit la major producció de fruits i llavors.  Respecte al fet de afegir ració extra de pol·len, els resultats ens indiquen que la baixa producció de fruits de la població no pareix estar relacionada amb la falta de quantitat de pol·len.

Les diferencies observades entre les plantes control i les que hem facilitat la pol·linització creuada ens pot estar indicant que, pot ser, de forma natural, la quantitat o qualitat de pol·len que arriba als estigmes no es la adequada.

En aquest sentit, i després d’observar el comportament dels pol·linitzadors, sobre tot de les abelles de la mel, veiem que aquestes afavoreixen l’autogàmia i la pol·linització entre flors del mateix individu, és a dir, aquells tractaments pol·línics que hem observat donen lloc a la taxa més baixa de fructificació.

Una lectura ràpida d’açò és que tots els insectes són importants, no només les abelles, i que cadascú té la seua funció i, quan vos pregunten per a que serveix eixa mosca pesada, penseu que potser hi ha una planta que la necessita per a reproduir-se.