La Càtedra CCC, ferramenta per combatre l’Emergència Climàtica

Per possar el tema en context, anem a l’any 2015 quan les Nacions Unides van decidir desenvolupar un pla d’acció amb una sèrie d’objectius i metes a gran escala per fer front al ràpid deteriorament que s’estava observant en el planeta Terra. D’ahí sortí la famosa Agenda 2030, formada per 17 objectius de desenvolupament sostenible (a partir d’ara ODS) desglossats per 169 metes que pretenen protegir i millorar la situació socioambiental davant dels grans problemes globals. Aquestes grans problemàtiques planetàries s’estan agreujant a un ritme accelerat i la seua interrelació i retroalimentació no ens faciliten la feina.

En els últims anys, el problema del qual més haureu sentit parlar és del Canvi Climàtic que tant ens preocupa a tots. Un tema que tenim sobre la taula com el pa de cada dia, representat per l’ODS 13 “Acció pel clima” que s’interrelaciona amb la resta d’objectius, però que no acabem d’entendre. Des dels anys 80, s’està notant l’augment de les temperatures a conseqüència de l’increment exponencial dels gasos d’efecte hivernacle (a partir d’ara GEH). Un efecte necessari perquè les temperatures siguen adequades per a la supervivència de les espècies en el planeta Terra, però l’excès de GEH, emesos principalment per la crema de combustibles fòssils, és un problema.

Estavem advertits?

En 1988, l’Organizació Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPPC) que s’encarrega d’avaluar l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics, així com les causes, possibles repercussions i estratègies de resposta davant el canvi climàtic. Actualment, podem dir que l’IPPC és l’entitat més important a escala mundial que ens aporta dades verídiques i fiables sobre l’estat del planeta Terra respecte a l’escalfament global.

Entre altres accions, l’IPCC publica periòdicament informes que ens donen una idea del que està passant. Recentment, s’ha presentat el Sisè Informe d’Avaluació que tanca un cicle en el qual s’han publicat altres informes específics com els Informes especials dedicats a les conseqüències de l’escalfament global d’1,5 °C, el canvi climàtic i la terra, i els oceans i la criosfera en un clima canviant. A més, en 2019 es va publicar l’Informe de metodologia “Perfeccionament de 2019 de les Directrius de l’IPCC de 2006 per als inventaris nacionals de gasos d’efecte hivernacle”.

S’està fent alguna cosa?

Cada vegada més es reclamen òrgans específics propers per donar solucions i treballar en favor del medi ambient, el clima i la societat. En aquest sentit, la nova Càtedra de Cultura Científica per a l’Emergència Climàtica (Càtedra CCC), presentada aquest març de 2023 i amb seu en el Jardí Botànic de la Universitat de València, pretén contribuir a l’impuls del compliment de l’optimista Agenda 2030, apostant per l’educació com a ferramenta principal per a la sostenibilitat. La directora de la Càtedra CCC, Olga Mayoral García-Berlanga, és al seu temps la subdirectora del Jardí Botànic, pel que compta dintre d’aquesta nova tasca amb el màxim suport del director, Jaime Güemes Heras, i de la resta de personal del Jardí.

Un del principis de la Càtedra és que les aules són el lloc d’aprenentatge i divulgació de coneixement per excel·lència, i el seu ús s’ha de mantindre, però amb xicotets o grans canvis. No obstant això, incorpora i recalca la importància de reforçar l’aprenentatge formal de les aules amb l’educació no formal que motive i inspire a les persones.

Un exemple perfecte de recurs didàctic que hem d’aprofitar és, per exemple, el nostre Botànic, un espai de natura diversa i madura molt útil per a sensibilitzar a l’estudiantat més jove i al no tan jove. Els espais verds s´apunten com entorns privilegiats de salut i benestar on es poden comprendre molts dels processos que afecten a la relació de la nostra salut amb la del planeta. A més, un dels primers objectius a dur a terme és la transmissió dels conceptes relacionats amb el canvi climàtic de forma clara, és a dir, desmentint els errors conceptuals detectats extesos en la societat que estan interferint en el nostre paper en aquesta problemàtica, així com estendre la importància de mantindre a la societat informada de temes actuals utilitzant fonts d’informació científica i fiable.

Ens troben en una situació d’emergència!! No ens podem quedar de braços plegats i tant al Jardí Botànic com a la Universitat de València ho tenim clar. Necessitem ferramentes efectives i la implicació de tots i totes per fer front a l’emergència climàtica. Iniciatives com aquesta Càtedra suposen estirar d’un dels fils, l’educació, de tot el teixit que cal coordinar i posar en marxa per tenir accions reals i immediates que són les que aquesta situació necessita.