Els 15 arbres de l’equip del Jardí Botànic

Brachychiton discolor 

Amb motiu del Dia de l'Arbre, celebrat el passat diumenge 31.01, part de l'equip del Jardí Botànic de la Universitat de València va fer una tria de les seues espècies predilectes. En aquesta peça de la Revista Espores, compartim les seues fotografies i ampliem informació sobre els 15 arbres seleccionats.

1. Roure de Virgínia

La subdirectora del Jardí Botànic, Olga Mayoral, professora del Departament de Didàctica de les Ciències de la Facultat de Magisteri, ha elegit Quercus virginiana perquè és un clàssic del Jardí, donant la benvinguda; un exemplar fantàstic. A més a més, el roure de Virgínia és una espècie referent en la cinematografia dels EUA.

2. Quercus sp.

Aquest exemplar de Quercus sp. és un dels arbres monumentals del Jardí Botànic amb un creixement més natural. La nostra enginyera agrícola, especialitzada en arboricultura, Marta Muñoz, destaca la seua vitalitat, veterania i arquitectura estructural pròpia d’un desenvolupament madur.

3. Neotipus de Quercus rotundifolia Lam.

Els conservadors de l’Herbari, Jesús Riera i Javier Fabado, han seleccionat el Neotipus de Quercus rotundifolia Lam., recol·lectat al Ragudo de l’Alt Palància. És la nostra carrasca, característica d’extenses zones de la Península Ibèrica i nord d’Àfrica.

És Neotipus perquè quan Lamarck va descriure la planta, ho va fer sobre exemplars vius. En cap moment de la seua descripció remet a cap plec d’herbari ni a cap il·lustració. Sí apunta que aquesta espècie creix de forma natural a Espanya. Neotipus significa que es tracta d’un espècimen o il·lustració seleccionats com a tipus nomenclatural quan no hi ha material original designat pel botànic o la botànica que va descriure l’espècie.

En l’article on es tipifica Q. rotundifolia, també es tipifica Q. ballota, i s’indica com s’ha d’anomenar la carrasca en funció de si es considera una espècie (Q. rotundifolia) o una subespècie (Q. ilex subsp. rotundifolia).

4. Lledoner

Des de la Biblioteca del Jardí Botànic, Ana Mira i Javi Barrachina, han escollit el lledoner del pati circular, molt representatiu per a ells i la seua activitat com a servei. La fusta forta i flexible de Celtis australis s’utilitzava per a fer eines per al camp.

5. Arbre pica pica

L’arbre pica pica és un dels preferits d’Eva Pastor, biòloga i responsable del Departament de Cultura i Comunicació del nostre Jardí Botànic. Aquest exemplar de Lagunaria patersonii, al passadís central, també és molt especial per als seus fills durant les seues visites.

6. Tipuana

La biòloga Anna Nebot actualitza l’inventari de les plantes del Jardí Botànic. Un dels seus arbres estimats és Tipuana tipu, de la col·lecció antiga. Observeu com els rajos solars travessen les fulles, tot oferint nombroses tonalitats dels verds.

7. Podocarpus macrophyllus

A Elisa Caballer, biòloga del Departament Cultura i Comunicació del Jardí Botànic, li encanten dos Podocarpus macrophyllus que han crescut junts, tot formant una maranya boscosa. D’origen japonès, els seus xicotets fruits semblen ‘kodama’ i creen un efecte màgic.

8. Aloc

Amparo Ibor, coordinadora de serveis al Jardí Botànic, afirma que les branques nues per l’hivern de Vitex agnus-castus semblen estar esperant-te per cantar-te una cançó de bressol. És l’aloc, arbust mediterrani, caducifoli amb múltiples i curiosos usos medicinals, molts d’ells, vinculats amb la ginecologia.

9. Plàtan d’ombra

El plàtan d’ombra és un clàssic per donar ombra a passejos i avingudes a la Mediterrània. Luis Blas, tècnic especialista en arboricultura, ha optat per Platanus orientalis per subratllar que la seua fusta és de bona qualiat, molt valorada en ebenisteria.

10. Om del Caucas

Amparo Narbona, administradora del Jardí Botànic, té un record especial de Zelcova carpinifolia. Fa molts anys es va produir un estrèpit, un enorme soroll per la caiguda d’una part d’aquest om del Caucas, el qual encara hi sobreviu.

11. Arbre de l’escorça de paper

Elena Estrelles, conservadora del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic, destaca aquest exemplar de Melaleuca ericifolia perquè és el més tortuós del Jardí. Procedent d’Austràlia, l’arbre d’escorça de paper és molt resistent a la salinitat.

12. Corísia

José Plumed, tècnic especialista en arboricultura, ho té claríssim. El seu predilecte per al Dia de l’Arbre, aquest ornamental: Ceiba speciosa. La corísia pot superar els 30 metres; té el tronc amb aculis llenyosos i cònics i fa espectaculars flors color de rosa. Cy-yba: és arbre mare en americi.

13. Garrofera

La garrofera és l’arbre més estimat per la periodista del Jardí Botànic, Maria Josep Picó. Ceratonia siliqua, icònica de la Mediterrània, típica del paisatge conreat al secà. Molt valorada pel seu garrofí (va donar nom al quirat) i de gran potencial per combatre el canvi climàtic.

14. Acacia cyclops

El Banc de Germoplasma del Jardí Botànic comparteix aquestes llavors d’Acacia cyclops per la seua originalitat. Pareixen l’ull d’un ciclop i tenen un color molt cridaner per tal d’atraure els animals i afavorir la dispersió de l’espècie.

15. Carrasca

La carrasca és la presència del bosc mediterrani al Jardí Botànic de la Universitat de València.  Quercus rotundifolia Lam. ha estat la tria de nostre director, Jaime Güemes. No perd la fulla i, en un espai dominat pels caducifolis, ara, a l’hivern, destaca al bell mig del Botànic.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend