De Mallorca fins al Botànic, el boix de Maó planta d’abril

En plena primavera volem mostrar-vos l’espècie Buxus balearica, pertanyent al gènere Buxus i a la seua família Buxaceae, una petita família d’arbustos sempreverds. Comunament aquesta espècie és coneguda com a boix de Maó, fent honor a Maó, fent referència a Maó, capital de l’illa de Menorca, d’on, desgraciadament, s’ha extingit.

Es tracta d’un endemisme mediterrani en regressió, ja que després d’estudiar el pol·len i les espores de l’espècie, els estudis palinològics han demostrat que aquesta planta estava molt estesa en el passat. Fou durant el segle XIX que els grans boscos madurs de boix de Maó, situats a Balears i Andalusia, van ser talats amb la finalitat de carbonitzar les seues gruixudes tiges, produint una reducció dràstica de les seues poblacions. Per aquest motiu, l’espècie s’ha inclòs en Règim de Protecció Especial en els catàlegs d’espècies amenaçades de tots dos territoris.

Descripció botànica

Si ens posem a descriure-ho en l’àmbit botànic, el boix de Maó és un arbust erecte amb escorça marró-groguenca, que sol mesurar entre 1 i 3 metres d’altura. Destaca pel seu aspecte dens causat per la frondositat foliar en cadascuna de les seues múltiples ramificacions. Les seues fulles senceres, amplament el·líptiques o ovalades, són de color verd fosc pel feix i més clars en el revés, sense tricomes o pèls, és a dir, són glabres. Aquestes tenen un curt pecíol que es prolonga en els entrenusos i se situen de manera oposada les unes a les altres. A més, són coriàcies com la majoria dels perennifolis i al tacte són dures, però flexibles.

En aquesta espècie podem trobar flors masculines i femenines sobre el mateix individu, perquè el boix de Maó és un arbust monoic de flors unisexuals. Aquestes flors es reuneixen en petites inflorescències axil·lars poc vistoses, d’entre 7 i 10 mm, on trobem una flor femenina més o menys centrada, i diverses flors masculines al voltant.

Si observem amb deteniment cadascuna d’aquestes inflorescències, podrem veure que al contrari que les fulles, les flors són sèssils o curtament pedicelades. En concret, les flors masculines són de color blanquinós-translúcides i estan formades per quatre pètals triangulars amb forma de quilla de vaixell que passen gairebé inadvertits davant els nostres ulls, quatre estams molt destacats i un ovari no funcional. D’altra banda, el periant de les flors femenines, o estructura que envolta i protegeix els òrgans sexuals de les flors, contenen sis pètals similars als masculins, però que es mantenen durant la fructificació. I parlant del gineceu, està format per un ovari tricarpel·lar que destaca perquè es prolonga en tres estils groguencs, curts, rectes, gruixuts, cadascun acabat en un llarg estigma estret, que donen color a la flor femenina. I encara que les seues flors no són molt cridaneres, aquesta espècie desprén una olor primaveral indiscutible.

Finalment, l’esfèric i tricorne fruit destaca per la seua grandària, ja que és similar al de la inflorescència sencera. A més, és dehiscent, és a dir, que s’obre en madurar, alliberant les seues llavors, negres, llises i brillants, generalment en nombre de sis.

L’actualitat geogràfica del boix de Maó

Com us hem comptat anteriorment, el Buxus balearica és un endemisme mediterrani que en estat natural forma matolls oberts sobre substrats calcaris en zones de barrancs pedregosos i litorals. La seua distribució es concentra en dos punts del Mediterrani, un a l’est i un altre a l’oest. D’una banda, trobem una població en el sud d’Anatòlia a Turquia, i per altra, tenim poblacions a les Illes Balears, Sardenya, el sud de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Actualment, en el territori espanyol les seues poblacions s’han reduït notablement, trobant-les principalment en la serra de Tramuntana de Mallorca, l’illa de Cabrera i en el litoral d’Almeria, Granada i Màlaga.

Abril, temporada de quallat

La subtil floració d’aquesta espècie comença amb el desenvolupament de les primeres flors durant el mes de febrer, romanent visible fins al mes d’abril. A partir d’aquest moment comencen a desenvolupar-se els fruits, que s’obriran amb la intensa calor de finals d’estiu, encara que les fosques llavors quedaran retingudes en l’arbust durant un període de temps més llarg.

Quina varietat d’usos!

És habitual que una mateixa espècie vegetal tinga múltiples usos tradicionals. Per exemple, les fulles tendres del boix són un aliment molt perseguit per les cabres salvatges a l’illa de Mallorca, en canvi, tant les fulles com les arrels són tòxiques per a nosaltres. Però que no puguem alimentar-nos d’elles no significa que no els donem ús, ja que tradicionalment es coneixen diferents propietats medicinals d’ús extern com l’estimulació de l’apetit, la reducció d’inflamacions, i permet combatre la sífilis i el paludisme, entre altres.

Una altra qualitat molt valorada de l’espècie és la seua fusta compacta i resistent, però fàcil de treballar, per la qual cosa és molt apreciada en l’ebenisteria fina. Habitualment s’usa per a fabricar mànecs d’eines, utensilis de cuina i instruments de vent, a més de proporcionar un carbó d’alta qualitat similar al de les alzines. Especialment, a Mallorca destaca la fabricació de la bitzega, una peculiar eina utilitzada pels sabaters per a allisar i polir en fred la sola de les sabates, a més dels flabiols o flautes i els xeremies o boquillas de gaites.

Quant al paisatgisme, l’art topiària és molt comú tant per a l’espècie Buxus balearica, com per a la Buxus sempervirens, predominant la seua pràctica en individus de boix comú. Normalment, ambdues són conreades amb finalitat ornamental per la seua capacitat de formar tanques molt frondoses, podant-los de diverses maneres i creant formes sorprenents als jardins.

No obstant això, en el Botànic deixem que es desenvolupen els individus de manera natural amb la mínima intervenció externa possible, de manera que les espècies creixen i creixen al seu gust i ritme, ja que per a nosaltres la seua bellesa és indiscutible sense necessitat d’intervindre excessivament. En el Jardí Botànic tenim diversos exemplars distribuïts per l’Escola Botànica i la Rocalla d’Endemismes, però no trobaràs formes estranyes en ells si no és producte de la teua imaginació. Seràs capaç de trobar algun boix de Maó en la teua pròxima visita?