10 preguntes verdes a… David Coronado
L’any passat vam tenir l’oportunitat de gaudir de l’exposició L'últim bosc a la sala Hort de Tramoieres, on David Coronado ens va regalar una mirada profunda sobre la desoladora realitat dels boscos tropicals mediterranis. Però David és molt més que un fotògraf: és un veritable narrador de paisatges. A través de la seva càmera, captura la bellesa de la natura amb una sensibilitat única, observant-la amb profunditat i respecte i per això no ens sorprèn que recentment haja estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia Gabriel Cualladó 2024. A Espores parlem amb ell per endinsar-nos en el seu univers, des dels seus primers records d’infantesa a la muntanya fins als paisatges que l’inspiren, passant pel seu últim projecte fotogràfic. I ens alegra saber que, per a ell, la natura segueix sent el seu aliat creatiu més poderós.
Quin és el teu primer record de natura?
Com em vaig criar en una zona industrial i contaminada els meus pares ens portaven tots els caps de setmana a la muntanya i estiuejàvem sempre en llocs lluny de la contaminació com per exemple Barx a la Safor.
Si ens passem per ta casa, la planta que mai trobarem és…
Flors. Prefereixo qualsevol planta. Això de les flors ho veig com una cosa decorativa que han tallat per a fer bonico uns díes.
Tria una espècie vegetal per a fer-te un selfie
Una surera.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine.
M’encanten les figues. Puc menjar un quilo de figues en un obrir i tancar d’ulls. En canvi evito sempre menjar olives.
Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l’espai o en el temps?
Quan pase prop d’una Figuera al estiu i la olore comence a salivar i recordar quan era un xiquet i pujaba per les figueres.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
Anar amb gent. Has de parlar, et perds el silenci i no desconnectes del tot.
Quina de les quatre R practiques més: reduir, reutilitzar, reciclar o recuperar?
Reutilitzar. La veritat és que podria fer més en aquest sentit.
Un paisatge que podria inspirar el teu pròxim projecte fotogràfic
L’Horta nostra. Estic fent un diari fotogràfic del que he viscut amb la Dana. D’un lloc que mai va albergar la civilització (L’Horta Sud) i que en 150 anys hem pretès urbanitzar pensant que la naturalesa es pot sotmetre.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?
Hi ha dues pel·lícules de Herzog: “Fitzcarraldo” i “Aguirre o la còlera de Déu” on la natura li dona a l’ésser humà la dimensió que té realment.
Tres coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Una càmera de fotos, una llibreta i una gorra.
