10 arbres monumentals i singulars del Botànic

Passejant pel mur oest del Jardí que segueix el carrer Beat Gaspar de Bono, a l’altura de la quadrícula 12, trobarem el Plataner d’ombra, que pel seu nom no s’ha de confondre amb el plàtan de la fruita, ja que a la vista està que no se semblen pel seu aspecte. Aquesta espècie està totalment lligada a l’urbanisme per les seues característiques fisiològiques i biomecàniques. La seua grandària i estructura el fan ser un dels arbres que més ombra pot generar, tot i la seua fructificació, no és un arbre tan al·lergènic com es creu.

Aquest arbre propi del clima mediterrani, conegut per les seues fulles punxoses, el podreu trobar fàcilment a la dreta de la plaça de les magnòlies. La seua llenya és molt estimada en hivern i el seu fruit, les bellotes o glans, comestibles, però amb grans quantitats de tanins, són utilitzades per a la indústria cosmètica i mèdica, a més de ser una de les primeres fonts d’alimentació porcina.

A la banda esquerra de la plaça de les magnòlies es troba l’Om del Càucas, un arbre majestuós i elegant que destaca per les seues llargues i flexibles branques, i que en la tardor s’envolten amb un fullatge daurat molt destacat. És comunament utilitzat per la indústria de la construcció, però un dels seus usos més estimats es troba en l’art del Bonsai.

Recorrent l’Escola Botànica, en la quadrícula 9 al costat del Podocarpus neriifolius, es troba un dels exemplars més emblemàtics de Llidoner amb quals compta el Botànic. Individu de port irregular i amb molta densitat de massa foliar, molt utilitzat com a ornamental per l’ombra que genera i per la tolerància a l’alta contaminació. Ressaltem la seua fusta, molt útil per fabricar mànecs i forques d’eines tradicionals, destacant les de la Vall d’Aiora, en València.

Passejant pel corredor central del Jardí, enfront del Quercus ilex, trobem la Corísia, una espècie ornamental amb múltiples aculis llenyosos i cònics per tot el tronc. En ella destaquem els seus grans fruits verds en càpsula, que apareixen rere la seua floració cridanera, dels quals s’extrauen fibres molt utilitzades tradicionalment com a aïllament tèrmic o per omplir coixins i matalafs.

Junt a l’edifici d’investigació i l’antiga entrada al Jardí, es troba l’únic exemplar del gènere Eucalipthus d’aquestes dimensions dins del Jardí Botànic, en estat madur i amb una molt bona vitalitat. Molt utilitzat per la indústria paperera, no obstant això, destaquem la seua funció medicinal per tractar malalties respiratòries, per les seues propietats antisèptiques, expectorants i inflamatòries.

Gran gimnosperma elegant, amb fulles i fusta molt característiques i una copa abundant, molt emprada en jardins acompanyant a elements arquitectònics o escultòrics per la seua bellesa exòtica notòria. Al Jardí acompanya a l’estany tropical i al Ginkgo biloba.

En pegar una ullada a la part esquerra de l’entrada del Jardí, podrem observar les coníferes, i amb elles, un gran pi de tronc rectilini molt admirat per la seua fusta, utilitzada per a la fabricació de mobles de luxe. Aquesta espècie és molt visitada per les nostres amigues les abelles, donant una mel d’alta qualitat.

La Tipuana és un arbre notori en parcs i passejos per la seua bellesa floral a finals de la primavera i principis de l’estiu. La seua ubicació dins del Jardí Botànic, junt al bosc, i l’amplada de la seua copa proporcionen uns dels racons més especials per a llegir i gaudir de la tranquil·litat. Com a curiositat destaquem que, quan podem aquest arbre, la seua saba és de color roig, com la nostra sang, d’ací el seu nom comú, palo rosa. Una altra característica important és que presenta un comportament caducifoli tardí, és a dir, les seues branques es defolien quan la resta d’arbres ja porten fulles i després de la seua floració.

El Roure de Virginia et dona la benvinguda a les portes del Jardí Botànic. És un exemplar madur i amb un bon desenvolupament estructural. Té múltiples usos tant per la seua fusta utilitzada en la indústria naval, com per les seues bellotes de les quals s’extrau oli, a més, les seues arrels formen tubercles comestibles.