Plantes que delaten
Como si de un eficaz ayudante Watson se tratara, cualquier resto vegetal puede convertirse en la pieza clave para resolver una investigación criminal. Esporas, semillas, hojas, flores, polen, tallos… son la base del estudio de lo que ya se conoce como botánica forense, y es que esconde mucha más información de lo que a priori puede parecer.
Les plantes tenen nombroses aplicacions que formen part de molts àmbits de la nostra vida, ja siga a nivell medicinal, aprofitant els seus components i principis actius, a nivell ornamental per a ambientar les nostres cases i jardins, a nivell constructiu per a fabricar tot tipus de productes amb les seues fibres vegetals, i sobretot a nivell alimentari com a part essencial en la nostra dieta. Però hi ha una faceta de les espècies vegetals molt poc explotada fins ara que podria ajudar-nos a resoldre temes crucials en casos policials, es tracta de la botànica forense.
I és que les restes vegetals poden convertir-se en una pista més a l’hora d’investigar robatoris, suïcidis, assassinats, violacions, enverinaments o intoxicacions per substàncies estupefaents o psicotròpiques, i fins i tot a voltes resultar ser el quid de la qüestió.
¿Què és açò de Botànica forense?
Aquesta disciplina es centra en l’estudi de les plantes i teixits vegetals en el context de la investigació criminal i civil, per a poder fonamentar les relacions entre una evidència d’origen vegetal i un delicte o crim. En ella podem trobar molts procediments de caràcter biològic, químic i físic que actuen de manera cooperada.
Que aquesta aplicació siga tan relativament recent es deu a determinades limitacions amb les quals s’ha trobat fins ara, com són la falta d’accés a aquest tipus de tecnologies, l’escassetat de personal científic qualificat i la ignorància per part dels fiscals acusadors, jutges i policies del potencial de les evidències per a proveir connexions entre l’escena del crim i els sospitosos.
Per a aconseguir identificar espècies vegetals involucrades en un delicte, la botànica es val principalment de la sistemàtica, que estudia la relació evolutiva entre les espècies i la seua taxonomia, sobretot a través de les característiques morfològiques de les plantes. Encara que hi ha una altra sèrie de tècniques relacionades amb l’anàlisi d’ADN que poden assistir en la identificació d’espècies i que solen ser utilitzades quan la morfologia tradicional no aconsegueix ser concloent, sobretot si les mostres estan alterades.
Casos pràctics
Una de les aplicacions de la botànica forense és la identificació de mostres vegetals per a rastrejar o reconstruir esdeveniments delictius, no obstant açò, sol ser un recurs poc utilitzat i infravalorat a causa d’allò comentat anteriorment de falta de recursos i desconeixement per part del personal jurídic i policial.
Imaginem que es troba un cadàver en un paisatge sense poblacions vegetals, a excepció d’alguns matolls de la zona. Quan els equips especials analitzen l’individu observen traces i llavors característiques de pins en la seua vestimenta. Açò és una evidència clara per a un expert que el cas de tracta possiblement d’un assassinat en el qual la mata després ha sigut desplaçada, on el culpable ha intentat ocultar el lloc original del crim.
Una cosa que sembla tan indiscutiblement vàlida, encara és un recurs poc utilitzat i infravalorat en el nostre país sobretot per, com comentava anteriorment, la falta de recursos i el desconeixement per part del personal jurídic i policial. No obstant açò a nivell internacional disciplines com la palinologia, que s’encarrega de l’estudi i identificació de pol·len i espores, o la carpologia, de les llavors i els fruits, s’han convertit ja en una de les principals fonts d’informació en l’anàlisi forense i estan en ple desenvolupament en alguns països com Estats Units o Anglaterra. Així, hi ha estudis com el de M. Martínez-Sánchez et al., 2008 entre uns altres que demostren que la palinologia forense és una aplicació més amb obtenció de resultats fiables.
A Nova Zelanda una dona va denunciar ser violada en zones diferents. Gràcies a les mostres obtingudes de pol·len de l’àrea genital del presumpte sospitós i una mostra control dels llocs indicats per la víctima, es va comprovar que la dona no estava mentint, ja que hi havia una correlació entre les mostres genitals i les del control. Òbviament, l’observació i extracció d’aquestes mostres necessita ser realitzat per persones qualificades i equips adaptats per a aquests casos ja que comporten gran dificultat.
Però no solament de la identificació a nivell micro o macroscòpic d’una planta es nodreix la botànica forense, també es poden observar canvis a nivell de comunitats vegetals. Quan es deixa un cadàver en el bosc, s’altera l’equilibri ecològic del mateix i es produeixen determinades successions vegetals i de fongs que poden ajudar a determinar, per exemple, la data aproximada de la mort, en relacionar-los amb diferents graus de descomposició. Aquests i altres tipus de dades rellevants, com a identificació i localització geogràfica de certes plantes, ens ajuden a determinar temps i lloc, i poden ser de vital importància de cara a una recerca criminal i un posterior judici.
Als casos de mort per possible submersió, es té en compte l’anàlisi d’algues, que cal recordar que es tracta d’un grup polifilètic on podem trobar tant organismes protistes com a plantes. I és que en alguns casos l’anàlisi patològica forense no permet identificar que la causa de la mort ha sigut per asfíxia al mig líquid, i en aqueix cas la presència de certes algues i diatomees es converteix en una evidència clara.
Però a més d’en casos d’homicidis o violacions, la botànica també ens permet treballar en altres contextos menys cridaners o mediàtics. És el cas de l’aplicació de la dendrologia i dendocronologia per a aportar informació sobre l’autenticitat d’obres d’art o d’objectes antics, establint la data aproximada d’elaboració i el lloc on podien haver sigut construïts, i intentant d’aquesta manera evitar possibles estafes.
També en països amb una infraestructura farmacèutica poc desenvolupada, la inadequada utilització de les plantes com a medicina natural pot provocar danys en la salut. A més, l’adulteració alimentària pot portar a intoxicacions i fins i tot derivar en mort i llavors l’anàlisi molecular de certs compostos vegetals i la recerca judicial per a determinar la causa de la mort i la responsabilitat mèdica resulten imprescindibles.
Òbviament, queda clar que la botànica forense és una eina molt útil sobretot per a reconstruir paisatges en els quals han ocorregut successos delictius, així com determinar algunes causes de mort. Però encara que ja hem comentat que és una disciplina que pot esclarir molts successos, cal tenir en compte que és una prova més i s’ha de complementar amb la resta de disciplines policials que es dediquen a resoldre delictes o crims.
