LIQUENCITY, cerca líquens urbanites per a conèixer la qualitat de l’aire que respires

Que els líquens són bons indicadors de la qualitat de l’aire no és una cosa nova, però sí el fet de mobilitzar als ciutadans perquè s’interessen per aquest tipus d’organismes i participen en la seua monitorització, per a la creació de mapes de contaminació atmosfèrica de dues de les grans urbs espanyoles que més afectades estan per aquesta problemàtica, Madrid i Barcelona. I així, a més de sensibilitzar a la població a través de la implicació, establir un punt de partida a l’hora de prendre mesures reals per a revertir aquesta situació.

Aquest és l’objectiu de Liquencity, un projecte dirigit des del GBIF, Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, en col·laboració amb el Real Jardín Botánico de Madrid (RJB-CSIC), el Instituto de Ciencias del Mar (ICM-CSIC), el Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF), i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB), sota el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Una iniciativa on els líquens tenen un paper protagonista i en la qual tots podem participar, i així, amb l’ajuda d’experts en la matèria, podrem convertir-nos en autèntics ciutadans científics i contribuir a millorar la qualitat de vida en les nostres ciutats.

Líquens com a bioindicadors

Són organismes formats per l’associació simbiòtica entre un fong (micobiont) i un alga verda o un cianobacteri (fotobiont). Aquesta última part dels líquens s’encarrega de realitzar el procés de la fotosíntesi i per tant de produir els nutrients necessaris que seran utilitzats com a aliment pel fong. S’aconsegueix així una relació beneficiosa recíproca ja que el fong, per la seua banda, incrementarà la capacitat d’absorció del líquen, li aportarà la protecció necessària front a la dessecació, capturant l’aigua i les sals minerals de l’hàbitat on viu, i també li proporcionarà una estructura sobre la qual créixer.

Aquest tipus d’associació tan eficient els ha permès colonitzar tots tipus d’hàbitats, que de forma individual no aconseguirien, però alhora es tracta d’éssers vius estenoics, és a dir, que tenen molt poca tolerància als canvis ambientals, i és que es troben molt exposats al no posseir barreres que controlen l’entrada i eixida d’aigua i gasos.

A les ciutats es desenvolupen sobre tot tipus de substrats, roques, sòls, teulades, mobiliari urbà i també sobre altres organismes vegetals. Aquests últims es coneixen com a líquenes epífits i són els que s’analitzen principalment en Liquencity. Els trobarem fixats suaument sobre les escorces dels arbres, per a no danyar-los. D’aquesta manera, al no interaccionar amb el substrat, són encara més susceptibles als factors ambientals en rebre la major part dels nutrients a partir de l’atmosfera. Per açò, en casos de contaminació atmosfèrica són els bioindicadors més utilitzats. Així, com més gran siga la diversitat de líquens en els nostres parcs i jardins, millor serà la qualitat de l’aire que respirem.

La problemàtica de la contaminació atmosfèrica

La crema de combustibles fòssils als vehicles, sistemes de calefacció i indústria genera diàriament a les nostres ciutats nombrosos compostos contaminants, sobretot òxids de nitrogen i partícules en suspensió, que suposen un greu problema per a la nostra salut.

Contaminació atmosfèrica a Madrid / EFE

De fet, s’ha demostrat que a altes concentracions aquests compostos generen greus problemes respiratoris i són els causants de més de 15.000 morts a l’any tan sols a Espanya. D’ací la importància de cercar mecanismes que ens permeten avaluar i controlar els nivells de contaminació com Liquencity.

En aquest sentit, va ser un article científic publicat en la prestigiosa revista Nature, el que va posar el focus d’atenció en l’estreta relació existent entre la diversitat de líquens urbans i la incidència de càncer de pulmó. Concretament, l’estudi es va realitzar en la regió de Veneto, al nord-est d’Itàlia, i els resultats van ser esgarrifosos com podem apreciar en la imatge.

“Malgrat açò la percepció del problema no és general entre la ciutadania. Sovint no s’entenen les mesures preses per a mitigar els nivells excessius de certs contaminants. Per açò, els projectes que fomenten la participació dels joves, aportant coneixement científic, prenent decisions i pensant formes de canviar els nostres hàbits, són claus per a fer una transició real cap a ciutats més sostenibles i saludables”, comenta Pau Guzmán, biòleg ambiental especialista en comunicació científica (CREAF) del projecte Liquencity.

Com funciona LIQUENCITY?

El projecte està pensat com una col·laboració entre personal científic i la ciutadania voluntària de cada població, i qualsevol interessat pot participar encara que està dirigit principalment a estudiants i educadors de secundària i batxillerat de ciències, i associacions ciutadanes o particulars amb interès naturalista, mediambiental i de la salut.

Liquenòlegs estudien la diversitat de líquens epífits en la Casa de Campo de Madrid / Felipe Castella 

Mostrejar líquens és senzill, solament hem de cercar-los en els arbres de la nostra ciutat, fer-los una foto i penjar-la en Natusfera, una plataforma i app mòbil de ciència ciutadana sobre biodiversitat, gratuïta i de codi obert creada per a registrar, organitzar i compartir observacions de la natura. Una vegada ací, els experts liquenòlegs ens ajudaran a identificar l’espècie.

Per a que siga més simple la cerca, LiquenCity ha elaborat un llistat amb 16 espècies de líquens comunes i fàcils d’identificar. En aquesta llista hi ha espècies molt sensibles que només viuen en zones amb aire molt net, com Evernia prunastri (present en ambdues capitals), i altres més resistents que poden viure també amb alta contaminació com Phaeophyscia orbicularis (Madrid) o Hyperphyscia adglutinata (Barcelona). Aquestes dues últimes espècies seran les més freqüents donada l’alta contaminació en les ciutats i se solen trobar entre les fractures que hi ha als troncs dels arbres. No obstant açò, tots els líquens són igual d’importants ja que és el conjunt d’aquests el que ens donarà la informació necessària per a la producció dels mapes.

També podem trobar espècies característiques pels seus colors i que ens ajudarà a identificar-los. L’espècie més popular és Xanthoria parietina amb un color groc-ataronjat, que crida molt l’atenció, o Teloschistes chrysophthalmus, amb un patró semblant. Però també podem trobar a Flavoparmelia sp. amb un rang de colors mes verds i blaus i, finalment, Physcia spp. i Parmelina tiliacea amb tons mes grisos i platejats. Nota, caldrà tenir en compte que després de la pluja els líquens es tornen molt humits i poden canviar lleugerament de color.

En el seu web liquencity.org trobarem tot tipus de material bàsic com a fitxes de les espècies de líquens i arbres on els podem observar, mapes dels districtes d’ambdues ciutats on s’està desenvolupant el projecte i informació sobre l’aplicació de Natusfera per a aprendre a pujar les observacions, entre altres arxius.

A més, si participem com a centre educatiu comptarem amb lupes especials que s’acoblen als telèfons i l’ajuda d’un educador ambiental que coordinarà l’activitat amb els docents, i per descomptat disposarem amb tots els materials comentats impresos que han sigut creats expressament per al projecte.

I és justament eixe context, el dels centres escolars, el que els creadors del projecte han triat com a punt de partida i estan treballant ja de forma molt positiva amb diferents escoles d’ambdues ciutats. S’estableix una cadena de formació en la qual els coordinadors científics, liquenòlegs, són els encarregats de formar a un educador i educadora ambiental (ambientòleg i biòloga, respectivament), i aquests al seu torn formen al professorat i alumnat a partir dels seus coneixements i els aportats pels liquenòlegs.

“El primer contacte amb els centres escolars és el professorat. Tant a Barcelona com Madrid l’acolliment ha sigut molt bo: moltes escoles s’han interessat pel projecte i volen participar. A hores d’ara tenim programada la participació amb una cinquantena d’escoles entre Madrid i Barcelona, i aquest projecte ha despertat interès fins i tot fora de les dues capitals. També estem valorant la possibilitat d’ampliar-ho en altres ciutats el pròxim any. Amb l’alumnat l’acolliment ha sigut francament bo, cosa que tant els educadors ambientals com els coordinadors tècnics i científics ho valorem molt positivament (i fins i tot amb certa sorpresa, en el bon sentit, en veure que organismes tan desconeguts són capaços de despertar emocions). Bé, açò i les lupes per a mòbils!”, comenta Pau Guzmán.

El mapa a temps real es pot consultar en Natusfera, als projectes que LiquenCity té en aquesta plataforma, però la idea és que gràcies a la participació ciutadana en el 2019 es tinga la informació necessària per a realitzar mapes de contaminació atmosfèrica de Barcelona i Madrid basats en la diversitat de líquens que viuen als nostres arbres urbans.

“Amb aquests resultats podrem donar recomanacions que poden ser implantades als plans d’ús i gestió d’ambdues ciutats, per a prendre mesures que mitiguen els nivells de certs contaminants. A més, obtindrem un detallat inventari de les comunitats liquèniques de les nostres ciutats que, posteriorment, serà publicat en el GBIF, la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat, amb l’objectiu de que siguen útils per altres estudis de recerca (ciència ciutadana). De cara al professorat, l’ideal seria passar el relleu i poder mantenir en el temps (monitoritzar) la informació sobre els líquens. Si l’experiència es replica en el temps en ambdues ciutats, es podrà monitoritzar el canvi en les comunitats liquèniques i veure si les mesures adoptades per a mitigar la contaminació atmosfèrica són efectives”.

En vista del bon acolliment del projecte pot ser que en un futur es trasllade també a altres ciutats espanyoles. Així, Liquencity seguirà fomentant valors que aposten per un planeta sostenible i saludable per a tots els éssers vius que habitem en ell.