Els altres habitants de les dunes
Estrenem bloguer! Un jove botànic carregat d’entusiasme a qui la curiositat l’ha portat a furgar baix l’arena de la platja. Què és el que hi ha?
Estem acostumats a anar a la platja per a passar el dia amb la família, els amics… Doncs bé, jo faig un poc més que això. Així com molts preparen el para-sol, les tovalloles, el banyador i les cartes, jo prepare la maça, un bon tub metàl·lic equipat per al que em propose fer, bosses de plàstic, cinta mètrica… Ah! I com no, ganes i il·lusió per descobrir allò que a simple vista no veiem: les micorrizes arbusculars.
Però, què són?
Aquests organismes són fongs, però no com els gnòmics bolets amb els seus barrets que tant ens agrada veure, no. Aquests fongs no produeixen bolets (fructificacions visibles).
Imatge de Nerium Grup Botànic, associació d’estudiants interessats en la botànica de què sóc vicepresident. Cartell dissenyat per Neus Garrigues.
Les micorrizes arbusculars, denominades així per unes estructures que formen de les quals parlarem més endavant, són éssers que viuen associats amb la immensa majoria de les plantes. Viuen a l’interior de les seues arrels i els proporcionen múltiples beneficis, tals com una major absorció de nutrients i aigua o una major resistència front malalties ocasionades per altres organismes, en moltes ocasions altres tipus de fongs.
Unions amistoses, els arbuscles
Diem que entre les plantes i aquests fongs existeix una simbiosi. És a dir, les micorrizes proporcionen beneficis a les plantes i aquestes a les micorrizes. Com beneficia el fong a la planta i viceversa?
Doncs bé, les micorrizes arbusculars formen dins de les arrels en les quals s’estableixen, unes estructures anomenades arbuscles, que els donen el nom, mitjançant les quals el fong els subministra nutrients (sals minerals, principalment) a la planta i la planta sucres (fotosintats) al fong. Aquests arbuscles, amb una forma semblant a les branques d’un arbre, són la porta que comunica dos tipus d’éssers totalment diferents.
Un treball underground
Ara que ja sabem, a grans trets, què són les micorrizes arbusculars, passem a explicar on podem trobar-les i com podem veure-les amb els nostres propis ulls.
Glomerospora aïllada a partir de mostres de sòl
Com ja hem dit, viuen associades amb la immensa majoria de plantes; per tant, on existisquen plantes existiran aquests fongs, de forma general. Les micorrizes arbusculars formen glomerospores, és a dir, estructures de reproducció i resistència específiques, pensem en una llavor.
Una vegada que aquestes han germinat, el fong és capaç, de nou, d’entrar en contacte amb la planta a través de les seues arrels. Aquestes glomerospores són les que utilitzem per a determinar l’espècie de micorriza que hem aïllat d’una planta o conjunt d’elles. Igual que, per a determinar l’espècie d’una planta utilitzem, per exemple, les seues fulles, amb aquests fongs utilitzem aquestes estructures.
Glomerospores en arrel
Poden o no veure’s a simple vista? La resposta és no. Però sí podem observar-les amb un mínim equip de microscopia: una lupa de laboratori, o més correctament denominat, estereoscopi.
Les mizorrizes i jo
A més de publicar diversos articles científics sobre taxonomia vegetal, el que hui m’ocupa és la tesi doctoral que realitze en la Universitat de València i que tracta el tema d’aquest article. Però les micorrizes m’han donat més alegries posat que recentment he sigut guardonat amb el primer premi en el Certamen Valencia IDEA 2014 gràcies al projecte Ús de micorrizes arbusculars per a la millora de la productivitat d’espècies vegetals d’utilitat agroalimentària i farmacèutica en sòls de contingut nutricional pobre .
Imatge de FlickR
Finalment, com he dit en començar, l’objectiu dels meus estudis és conèixer aquests organismes ocults en els sistemes dunars. I… per què? El dia 27 de novembre en el Campus de Burjassot de la Universitat de València, a les 12:00, en l’Aulari Interfacultatiu II (AI 2) us explicaré per què m’he interessat per aquests organismes i com duc a terme els meus estudis en aquest àmbit. Us espere!
Imatge de capçalera de FlickR
