Noves espècies de fongs al territori valencià
Sabies que als darrers anys s’han descobert 12 nous taxons de fongs tan sols al nostre territori? Una evidència clara de la gran biodiversitat que tanca el món d’aquests menuts èssers eucariotes on encara hi ha molt a investigar. El nostre nou bloguer Isaac Garrido-Benavent, biòleg especialista en micologia, ens ho conta!
Si haguérem de qualificar d’alguna manera el món dels fongs, desconegut i essencial serien dos dels adjectius més adeqüats. Desconegut perquè, a pesar que s’han trobat espècies que habiten en totes les àrees del planeta, encara no hi ha una estimació consensuada sobre la seua riquesa total. Fins ara, s’han descrit unes 100.000 espècies, xifra que queda molt lluny del valor estimat d’1.5 milions que es va proposar fa més de dues dècades, o dels 5.1 milions que s’ha proposat en els últims anys com a conseqüència de la incorporació de les tècniques de seqüenciació massiva als estudis de diversitat de fongs.
Fantastic Fungi: The Startling Visual Diversity of Mushrooms Photographed by Steve Axford. Font: www.thisiscolossal.com
I, essencial, perquè aquests microorganismes eucariotes exerceixen una funció central en el funcionament dels ecosistemes donat el seu paper com a descomponedors, mutualistes o patògens d’animals i plantes. Per exemple, moltes plantes vasculars no podrien desenvolupar-se sense establir prèviament relacions simbiòtiques mutualistes amb fongs, o micorizes, a través de les seues arrels. A més, des d’un punt de vista antropològic, revesteixen gran importància econòmica, doncs la seua activitat metabòlica és la base per a l’elaboració de begudes alcohòliques, com la cervesa, o per a la síntesi d’antibiòtics, encara que també tenen un efecte negatiu en el cas de plagues de cultius o en la salut humana.
El regne fungi, el gran desconegut
Al llarg dels segles, en la saviesa popular sempre hi ha hagut un espai reservat per als fongs. Així, els diferents pobles han sabut reconèixer aquelles espècies que, per les seues propietats culinàries, medicinals o, simplement, per la seua grandària o bellesa, han cridat més la seua atenció.
La regió mediterrània, honrant a la seua condició de hotspot de biodiversitat, ha sigut i continua sent bressol de societats micòfiles on la gent ha mostrat un especial interès per eixir al camp i recol·lectar diferents bolets, o estructures fúngiques aèries o subaèries productores d’espores, principalment per al seu consum. En l’àmbit valencià, són molt coneguts els “rovellons” o “esclata-sangs” (Lactarius deliciosus, L. sanguifluus), “fredolics” (Tricholoma terreum), “camagrocs” i “rossinyols” (Cantharellus spp.), d’entre altres. No obstant açò, encara existeix un notable desconeixement sobre la identitat de les espècies que solen créixer acompanyant a les anteriors, la qual cosa comporta moltes vegades a la seua incomprensible destrucció, “per a que no els agafen uns altres i s’enverinen”.
A la tasca d’impulsar el coneixement del nostre patrimoni fúngic es troben diverses societats o associacions micològiques, diversos membres de les quals solen participar en activitats de divulgació, com a cursos, conferències i eixides guiades al camp. Actualment, a la Comunitat Valenciana existeixen tres d’aquestes societats, cadascuna d’elles en una província diferent: Asociación Micológica Alicantina (ASOMA), Asociación Micológica de Castellón (ASMICAS) i Sociedad Micológica Valenciana (SOMIVAL).
Eixida tardorenca de recol·lecció i identificació de fongs. Imatge: Asociación Micológica Alicantina (ASOMA)
A part de la labor social que realitzen, en el cas de la Sociedad Micológica Valenciana es porta publicant anualment des de 1995 un butlletí micològic que ha posat èmfasi en treballs originals de recerca. La taxonomia clàssica de diversos grups de fongs habituals de la nostra terra és el focus principal d’atenció, com l’aportació de novetats taxonòmique, corològiques i iconografia macro i microscòpica. Recentment, els treballs publicats pels investigadors Santiago Català i Isaac Garrido-Benavent han aportat una nova font d’informació, les seqüències d’ADN, la qual cosa ha permès espentar els estudis descriptius tradicionals cap a la nova era de les molècules.
Noves espècies de fongs
Centrant-nos en l’aspecte més científic de la micologia, o estudi dels fongs per se, un dels objectius vitals de molts micòlegs és trobar, i després descriure i publicar, una nova espècie de fong. Aquesta tasca, lluny de ser senzilla en qualsevol de les seues parts (recol·lecció, identificació i publicació), suposa un gran esforç perquè l’autor ha d’assegurar-se d’haver consultat tota la bibliografia existent en la matèria amb la finalitat de no descriure alguna cosa que ja haja sigut descrit prèviament.
Cortinarius benovairensis. Imatge: Rafael Mahiques
Afortunadament, l’accés a la xarxa i la possibilitat de contactar amb investigadors d’altres parts del món, ha facilitat l’obtenció de bibliografia, la consulta a especialistes i l’obtenció de col·leccions d’altres regions per a la comparació amb les pròpies mostres. Açò, sens dubte, garanteix la validesa de les noves espècies publicades, al mateix temps que les manté estables, almenys, durant un període relativament llarg de temps. La descripció d’una espècie nova té, si cap, més rellevància per al micòleg quan la localitat original de recol·lecció pertany a la regió on viu o va créixer. O, la qual cosa és el mateix, al valor científic de la publicació d’una espècie nova se li suma un valor emocional.
Al territori valencià s’han descrit diversos fongs nous per a la ciència, la publicació de la qual s’ha realitzat en diversos butlletins o revistes, tant nacionals com a internacionals. Concretament, la publicació d’aquests taxons nous la podríem dividir en dues categories: una, a nivell específic (o espècies noves que porten un nom binomial) i, una altra, a nivell infraespecífic (nom trinomial). Una tercera categoria inclouria les noves combinacions de taxons, basades en material recol·lectat en el nostre territori. Segons la bibliografia que ha pogut ser consultada, fins a 12 taxons fúngics publicats en les dues últimes dècades quedarien repartits entre aquestes tres categories. Cal advertir, no obstant açò, que els fongs liquenitzats i liquenícoles queden, de moment, exclosos d’aquesta llista.
Cortinarius murellensis. Imatge: Rafael Mahiques
A la primera categoria, 8 espècies noves s’han descrit a partir de material recol·lectat a la Comunitat Valenciana, i algunes d’elles encara no han sigut detectades en altres regions. Per ordre d’aparició, material recol·lectat en la Font Roja (Alcoi) va servir per a descriure Mycena querciphila (Esteve-Raventós & Vila-real, 1997), un xicotet i gràcil basidiomicet que creix sobre fulles caigudes i en descomposició de carrasques, també present en altres àrees de la Península Ibèrica. Posteriorment, el micòleg Rafael Mahiques, expert europeu en el gènere de basidiomicets Cortinarius, ha participat com a autor principal o coautor en la publicació de diverses espècies noves d’aquest gènere, a partir de material recol·lectat en boscos valencians.
És necessari esmentar que Cortinarius constitueix, potser, el grup de fongs agaricoides més divers del món, amb més de 2.000 espècies descrites i la identificació de les quals és molt complicada per diversos motius: la poca diferenciació morfològica entre taxons diferents o, alternativament, l’elevada variabilitat infraespecífica, a més de la necessitat d’establir combinacions complexes de caràcters morfològics, anatòmics, químics i ecològics per a delimitar correctament les espècies.
Cortinarius badiolaevis. Imatge: Rafael Mahiques
Les espècies de Cortinarius descrites a partir de col·leccions valencianes són: Cortinarius assiduus (Mahiques, Ortega & Bidaud, 2001), la localitat tipus del qual és el alcornocal de Llutxent-Pinet, en la comarca de la Vall d’Albaida; Cortinarius benovairensis (Mahiques, 2004), trobat sota carrasques en la partida del Benovaire, situada en la localitat de Quatretonda (Vall d’Albaida); Cortinarius murellensis (Gutiérrez, Ballarà, Cadiñanos-Aguirre, Palazón & Mahiques, 2005), creixent sota carrasques en la localitat de Morella i oposat durant les XXIII Jornades Europees de Cortinariòlegs celebrades en la mateixa localitat; Cortinarius badiolaevis (Niskanen, Liimatainen, Mahiques, Ballarà & Kytövuori, 2010), trobat en 2005 en les mateixes Jornades de Morella, sota pins; i Cortinarius tauri (Mahiques & Reumaux, 2009), nom l’epítet específic del qual, “tauri”, està dedicat a la localitat de El Toro, en la comarca de l’Alt Palància, on va ser trobat creixent en un bosc mixt de pi albar, pi resiner, ginebre i roure valencià. cal esmentar, que dins dels estudis sobre el gènere Cortinarius, no solament al territori valencià sinó també de la zona de Prepirineus catalans, s’està procedint a la seqüenciació d’ADN de mostres d’aquestes zones amb la finalitat de comparar la seua posició filogenètica amb la de mostres provinents d’altres latituds.
En 2011 es va publicar Sarcodon amygdaliolens (Rubio-Casas, Rubio-Roldán & Català, 2011), una bella espècie de basidiomicet que, entre les seues moltes localitats peninsulars, figuren dues valencianes: una en La Puigmola (Barx) i l’altra a l’alcornocal de Llutxent-Pinet, ambdues realitzades per S. Català. Es tracta d’un fong de grandària mitjana a gran, amb el himeni constituït de acúleos, amb la carn beix groguenca que s’oxida lleument amb el pas del temps i amb una cridanera olor d’ametles amargues, caràcter del que deriva el seu nom específic.
Sarcodon amygdaliolens. Imagen: Luis Rubio
En últim lloc, trobem l’única espècie nova d’ascomicet dins d’aquesta primera categoria, que ha estat descrita enguany en la revista Mycological Progress per I. Garrido-Benavent i Sergio Pérez-Ortega. Es tracta de Caliciopsis valentina, l’epítet del qual està dedicat a la territori valencià, doncs fins ara només ha sigut trobada en diverses localitats de la comarca de la Vall d’Albaida, encara que s’espera que estiga present en altres zones. Aquest xicotet fong, de fins a 5 mil·límetres de longitud i 0.25 mil·límetres d’amplària, negre i d’aspecte cilíndric, amb l’àpex i centre eixamplats, creix de forma abundant entre les esquerdes de l’escorça de les carrasques.
Per a la seua detecció i posterior estudi es fa necessari l’ús d’un contafils o un estereomicroscopi. Tant aquest estudi com aquell que va donar lloc a la publicació de Sarcodon amygdaliolens ofereixen detallades anàlisis morfològiques, anatòmics, químics i moleculars, la qual cosa és interessant des d’un punt de vista sistemàtic, doncs cada vegada es recolza més la idea que la taxonomia integradora ha de ser l’aproximació fonamental en l’estudi de la diversitat i, en particular, d’espècies de fongs.
Caliciopsis valentina. Imatge: Isaac Garrido-Benavent
A la segona categoria, en 1999 va ser publicada la varietat valentinus del Cortinarius olidoamarus (Mahiques & Favre, 1999), que uns anys després seria canviada a forma valentinus. Siga considerada varietat o forma, aquest taxó representa una variació més o menys extensa en els caràcters que originalment van servir per a descriure l’espècie. Amb la incorporació de les eines moleculars, cada vegada són més els casos en els quals formes i varietats han sigut elevades al rang d’espècie.
Finalment, en la categoria de noves combinacions es troben tres ascomicets: Ruhlandiella truncata i Ruhlandiella reticulata (Rubio, Tena, Ormad & Suárez, 2010), i Caliciopsis beckhausii (Garrido-Benavent & Pérez-Ortega, 2015). Les primeres estan associades a Eucalyptus i van ser recol·lectades en la Gola del Pujol (El Saler). L’últim taxó, genètica i morfològicament emparentat amb Caliciopsis valentina, també creix en les esquerdes de l’escorça de carrasques, però només ha sigut localitzat en la Serra de Mariola, a més d’altres localitats peninsulars. Sembla que, a diferència de l’espècie típica valenciana, prefereix hàbitats més continentals.
Ruhlandiella truncata. Imatge: (P.H.B. Talbot) E. Rubio, R. Tena, J. Ormad & A. Suárez
Ruhlandiella reticulata. Imatge: (P.H.B. Talbot) E. Rubio, R. Tena, J. Ormad & A. Suárez
Resumint, aquests 12 taxons fúngics representen part del patrimoni micològic del nostre territori que ha estat descobert als últims anys. Cal advertir que, en major o menor mesura, tots ells són recognoscibles a simple vista. No obstant açò, un gran nombre d’estudis recents centrats a quantificar la diversitat de fongs en diferents ecosistemes terrestres, assenyalen que la majoria de fongs són microscòpics i solament detectables mitjançant tècniques de seqüenciació. No obstant açò, s’espera que més espècies noves, “de les macroscòpiques”, siguen descrites en el futur en el nostre territori, doncs encara són pocs els recursos en personal i econòmics que s’han destinat per a desentranyar aquest món micològic.
