Briòfits, mirant amb lupa
Les molses d’un Jardí no es veuen a simple vista. No obstant açò, la seua petita grandària no ha de fer-nos pensar que són éssers vius simples. Aquestes petites plantes tenen un complex cicle vital i pot resultar molt interessant preocupar-se per saber quantes espècies diferents tenim, passant desapercebudes, al nostre al voltant.
El Jardí Botànic de la Universitat de València (JBUV) constitueix un dels enclavaments més importants de la ciutat, en el qual es representa no solament la diversitat del regne vegetal sinó també la importància que han tingut i tenen les plantes per a l’home en el desenvolupament de les seues activitats quotidianes. En l’actualitat el JBUV consta d’unes 20 col·leccions de plantes de diversa índole i naturalesa, però el curiós és que no tot són plantes superiors sinó que també podem trobar unes xicotetes plantetes que passen desapercebudes per a la majoria dels visitants.
I res millor per a fer visible l’invisible que treballar per a identificar-ho i explicar-ho després. Així, el JBUV va plantejar al laboratori de Briologia de la UV la determinació de les seues molses. Ara ja estem treballant en aquest estudi i us anem a explicar un avanç per a presentar-vos les espècies de briòfits trobades en els diferents hivernacles del Botànic.
Les molses, tècnicament denominats briòfits, són unes plantes de petita grandària que no solen sobrepassar els 10 cm de longitud, segurament un dels motius pels quals passen desapercebudes. En realitat, estem obligats a ajupir-nos i a usar de lents d’augment per a la seua correcta visualització i estudi.
Botànicament els briòfits són plantes no vasculars, és a dir que en elles no s’aprecien ni arrels, ni teixits vasculars (floema, xilema), ni flors com en la resta de plantes. En aquest grup es localitzen altres estructures la funció de les quals és anàloga a les de la resta de plantes superiors, com els rizoides (arrel), caulidis (tija) i fil·lidis (fulles). A més, en els briòfits diferenciem bàsicament dues fases: una fotosintètica i productora de gamets denominada gametòfit, i una altra no clorofíl·lica denominada esporòfit, responsable de la formació d’espores.
Un cicle sexual complex
Quant a la seua reproducció sexual, resulta interessant i té diversos implicats que convé explicar. La planta visible de la molsa la constitueix el gametòfit, en el qual es desenvolupen els òrgans sexuals masculins (anteridis), que tenen forma de maça. En el seu interior es formen els anterozoides biflagel·lats amb dotació cromosòmica haploide (n). A més, també en el gametòfit es generen els òrgans sexuals femenins o arquegonis, amb forma de botella i en l’interior de la qual solament hi ha una oosfera haploide (n).
Cicle vital de les molses, pág. 25 ESTEBÁNEZ PÉREZ BELÉN, DRAPER ISABEL et al. Briòfits: una aproximació a les plantes terrestres més sencillas, Memòries R. Soc. Esp. Hist. Nat., 2ª ép., 9, 2011
Quan l’anteridi es trenca, allibera els anterozoides que arriben fins l’arquegoni desplaçant-se en l’aigua, un d’ells penetra en ell i fecunda a l’oosfera formant un zigot diploide (2n). Aquest zigot es desenvoluparà sobre el gametòfit i donarà lloc a l’esporòfit, en el qual s’originen les cèl·lules mare de les espores. De cada cèl·lula mare obtindrem quatre espores haploides (n) que en dispersar-se germinaran i produiran una nova planta de molsa. És a dir, un nou gametòfit en el qual tornarà a començar el cicle. Encara que queda per dir que les molses també es poden reproduir mitjançant la via vegetativa (reproducció asexual) formant propàguls.
El treball científic
Com tots sabem, en les recerques científiques és necessari seguir una determinada metodologia de treball, sobretot per a reduir els costos i obtenir uns resultats més representatius. Concretament el nostre estudi s’ha dut a terme tant en el JBUV per a l’obtenció de material, com en el laboratori de Briologia, per a la seua identificació i assecat.
Resultats obtinguts als hivernacles del JBUV
Els protocols que hem seguit en cada cas han sigut diferents però anem a veure com es complementen perfectament. En el Botànic dividírem el Jardí en diferents parcel·les d’estudi, en les quals hem obtingut les molses que hem emmagatzemat en sobres de paper. Les parcel·les les determinàrem a l’atzar, però començàrem pels hivernacles, doncs ens van informar que en ells semblava haver-hi major diversitat.
Ja en el laboratori, determinàrem el material recol·lectat amb els llibres de claus dicotòmiques, vam fer preparacions microscòpiques per a tenir registre fotogràfic de les mostres, i també assecàrem el material analitzat.
Després de l’anàlisi de les mostres arreplegades podem dir que en els hivernacles del Botànic existeixen un total de disset espècies diferents, sent l’hivernacle de les Orquídies el més divers, ja que en ell trobem fins a 9 espècies diferents. Respecte a l’espècie més abundant, destaquem Leptobryum pyriforme, ja que aquesta apareix en els cinc hivernacles estudiats. Una abundància que potser siga deguda a la a la formació d’estructures de multiplicació vegetativa, com és el cas de les gemmes rizoïdals (imatge 1), les quals es disposen en aquesta espècie en la part axial dels fil·lidis (imatges 2 i 3).
Mostres de L. pyriforme (Schimp.) Wilson obtingudes de l’hivernacle de les orquídies del JBUV
Però aquests no són tots els briòfits del Jardí sinó que existeixen molts més que us presentarem al llarg del mes de setembre, ja que tenim previst seguir amb l’anàlisi i estudi de les molses de fora dels hivernacles. L’objectiu és finalment conèixer com és realment la diversitat dels briòfits en el Botànic, però també fer possibles comparacions altres estudis realitzats, com per exemple el dels científics Michael S. Ignatov & Lyudmila V. Ozerova, que van estudiar les molses presents en el Jardí Botànic de Moscou. Açò ens permetrà establir possibles patrons de similitud entre tots dos jardins i elaborar una possible llista d’aquelles espècies que prefereixen aquest tipus d’ambient per a desenvolupar-se. Una petita realitat dels Jardins Botànics, i de tots els altres espais verds, a la qual també hem de parar esment i donar importància.
