Botánico del mes: Josep Enric Oltra

Què et va atraure de la Botànica?

Jo m’he criat en un entorn rural i des de sempre he tingut molt a prop la natura. El contacte amb les plantes, doncs, l’he tingut des de ben menut i el món vegetal ha format part dels jocs i del paisatge de la meua infantesa. A la dècada dels anys setanta i primeries de la dels huitanta del segle passat, no hi havia els entreteniments digitals que els infants tenen hui en dia, ni existien tampoc les activitats extraescolars. Per tant, en aquells anys, la xicalla dels pobles passava moltes hores jugant per la natura. Sense ser-ne conscient, durant aquells anys vaig anar covant unes vivències i unes observacions que han acabat marcant la meua manera de ser d’adult. Jugar envoltat de plantes silvestres i observar-les era, per a mi, una cosa quotidiana durant la infantesa. També havia vist des de sempre a casa l’ús d’algunes plantes amb finalitats medicinals per part dels meus pares i avis. I també he de dir que durant els últims cursos de l’EGB, allò que se’n deia la segona etapa, un mestre meu ens portava a l’aula, cada dilluns al matí, algunes plantes en fresc posades en pots de vidre amb aigua i identificades amb el nom científic i comú, per tal que aprenguérem a reconéixer-les i copiàrem els noms en la nostra llibreta escolar.

Però no va ser fins que vaig ser adolescent que em va vindre la idea d’estudiar les plantes. Recorde perfectament una primera excursió botànica, a primeries dels anys noranta que, motivat per un article que s’havia publicat sobre plantes de la serra de Quatretonda uns pocs anys abans en un llibre local, em vaig decidir a anar caminant amb la meua motxilla, tot sol, a buscar la fritil·lària, que segons explicava l’article esmentat es podia trobar en el mes de març en un lloc concret i tenia una flor magnífica. Finalment no la hi vaig trobar, però d’aquella primera excursió botànica en tinc un record molt bo, perquè vaig poder observar per primera volta algunes plantes que no coneixia, com ara l’anemone palmada en flor. La mateixa busca de les plantes, sobretot de les més rares, i la voluntat d’identificar-les per a conéixer la flora pròpia del meu entorn, va ser allò que més em va atraure en un primer moment de la botànica. Jo sempre dic que identificar les plantes i posar-los un nom és una cosa que enganxa molt, i a mi em va enganxar des del primer moment.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Després d’acabar la llicenciatura en Ciències Biològiques, vaig fer alguns cursos de formació del professorat d’ensenyament secundari, que era l’eixida laboral que veia en aquell moment més clara. Durant aquells primers anys vaig fer de manera esporàdica algunes faenes del camp i també vaig fer de gestor cultural. L’any 1999 vaig ser contractat de professor interí, primer a Palma, on hi estar només un mes, i posteriorment a Catalunya, on vaig treballar en diversos instituts d’ensenyament secundari entre els anys 1999 i 2006. Durant els estius de 2003 i de 2004 vaig ser contractat per l’ajuntament de Quatretonda per a coordinar el primer voluntariat ambiental de vigilància contra incendis i la redacció de la memòria descriptiva de la serra de Quatretonda per a la seua declaració com a Paratge Natural Municipal. A partir de 2006, vaig ser contractat per l’empresa pública VAERSA (Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus S.A.) en una assistència tècnica per a la Conselleria de Medi Ambient com a tècnic de conservació de la flora rara, endèmica o amenaçada. Durant el primer any vaig treballar a la territorial de Castelló com a tècnic de flora i de microreserves d’aquesta província, i des de febrer de 2007, continue amb la mateixa faena de tècnic de flora i de microreserves, però a la província de València. I fins al moment actual.

M’agradaria també comentar la tasca divulgadora que he pogut anar fent durant anys, centrada tant en la botànica com també en temes d’etnobiologia o etnonatura. He considerat sempre molt important divulgar el coneixement, de manera que durant part del meu temps lliure he pogut preparar diversos articles científics, sobretot en el camp de la florística i amb alguna incursió discreta en aspectes de fitosociologia i taxonomia. També he publicat alguns llibres, sol o compartint autoria amb amics com Antoni Conca i Daniel Durà: Fer herbes a Quatretonda (1998), Plantes medicinals i comestibles (2005), Plantes vasculars del quadrat UTM 30S YJ21 (Benigànim) (2015), Els noms dels éssers naturals. Recerces etnobiològiques a la Vall d’Albaida (2015), La riquesa botànica de la serra de Quatretonda (2017), Una mirada a la Serra. Reflexions sobre un entorn natural (2018), Mons humans, mons naturals (2021). Com a resultat directe de la meua faena, també soc coautor dels llibres Catálogo valenciano de especies de flora amenazada (2010) i Guía de las orquídeas de la Comunitat Valenciana (2019).

Descriu-nos el teu treball actual.

La meua faena com a tècnic de flora i de microreserves és, d’una banda, la gestió de la xarxa de microreserves de la província de València, amb tot el que comporta d’eixides de camp per a detectar les necessitats de treballs de manteniment o millora que s’han de realitzar, anotar dades per a completar les llistes sobre la flora present en cadascuna de les microreserves, el control de l’estat general de les microreserves i en particular de la flora i la vegetació,  l’establiment de parcel·les de seguiment o l’anada a llocs per al coneixement de zones noves. En aquest aspecte de la gestió de la xarxa de microreserves, també és necessari un treball d’oficina, per a fer gestions diverses, per a bolcar les dades de camp o per a la preparació de documents diversos, com ara per a la declaració de noves microreserves.

D’altra banda, faig eixides de camp periòdiques a les poblacions de flora protegida de la província de València, per a fer els censos demogràfics d’aquestes poblacions i poder fer també un seguiment del seu estat de conservació. Com he dit anteriorment en el cas de la gestió de la xarxa de microreserves, les eixides camp per a fer el seguiment de la flora protegida comporten també un treball d’oficina. A més a més, faig una sèrie de tasques com ara la recopilació de dades de flora que s’envien al Banc de Dades de Biodiversitat, la redacció d’informes, el bolcat de dades a les bases corresponents, la coordinació amb els membres del col·lectiu d’agents mediambientals, etc.

Des de 2006 fins a 2018 una part important de la meua faena va ser la coordinació de les brigades Natura 2000 de la província de València, programant les faenes que s’havien de fer, bolcant els informes diaris dels capatassos a una base de dades, redactant informes de resultats i fent gestions diverses. Des de 2018, hi ha un tècnic específic per a coordinar les brigades i jo m’he centrat més en les tasques que he descrit anteriorment.

Què et va interessar del teu camp d’estudi?

Actualment ja hi ha un coneixement corològic de la flora vascular valenciana bastant bo, però quan jo hi vaig començar el coneixement de la presència i distribució de moltes plantes encara es podia millorar molt. Per tant, un dels aspectes que més em va interessar en un primer moment va ser aportar dades corològiques noves. La meua aportació ha sumat a l’aportació que han fet moltes altres persones i actualment es disposa de mapes de distribució bastant complets de les espècies de flora vascular. Aquests mapes de distribució es poden consultar, per exemple, en el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, al qual moltes persones han contribuït amb la seua aportació, de manera que actualment hi ha més d’un milió de dades sobre les espècies de diversos grups d’organismes en general, i un part d’aquest milió correspon a les plantes en particular, cosa que permet consultar, d’una manera bastant fina, quina és la distribució de les espècies al territori valencià.

Com he dit adés, allò que més em va interessar en un primer moment van ser els aspectes corològics i també el món de l’etnobotànica (tant els usos com la denominació popular de les plantes), perquè en la cultura popular crec que hi ha un camp d’estudi ampli que molt sovint s’ha menystingut. Posteriorment també m’ha interessat l’estudi de les comunitats vegetals i dels hàbitats així com la taxonomia, encara que sempre amb la mirada del biòleg o botànic de camp. A mi m’agrada estudiar les plantes i els processos naturals directament a la natura, i això és el que sempre m’ha atret.

Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte especialment?

Sí, és per a mi una satisfacció poder estar participant en el projecte de les microreserves de flora, que va començar l’any 1994 creat i dirigit per Emilio Laguna. També és per a mi molt important estar participant en el seguiment de les poblacions de la flora valenciana protegida. Fa anys ni haguera imaginat que actualment estiguera fent aquesta faena.

També he pogut col·laborar en alguns projectes, com ara en els volums que s’han publicat fins ara de l’obra Flora valentina o en el projecte ORCA de cartografia de plantes vasculars que coordina Xavier Font. Des que vaig començar a treballar com a tècnic de flora he col·laborat també en el projecte del Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, que pretén oferir dades, d’una manera pública, sobre la biodiversitat valenciana i la seua distribució en el territori. Tots aquests són projectes en els quals m’ha fet molta il·lusió poder participar-hi.

Quina relació tens o has tingut amb el Jardí Botànic UV?

Per a mi el Jardí Botànic de la Universitat de València ha sigut des de sempre un referent, pel que representa com institució d’investigació i conservació de la flora i també com a lloc excel·lent per a visitar. Vaig començar a anar al Jardí quan era estudiant, per a observar les plantes de la col·lecció viva i també anant a l’herbari de l’edifici vell. Després he seguit anant-hi a les instal·lacions noves, per a parlar amb algun dels professors o, sobretot, per anar l’herbari, bé per a deixar material recol·lectat per mi o bé per a consultar els plecs d’alguns gèneres de plantes. No vaig tant a l’herbari com m’agradaria, però mantinc contacte amb Jesús Riera i Javier Fabado, als quals faig consultes per correu electrònic o via telefònica. També mantinc contacte amb Josefa Prieto i Elena Estrelles del banc de germoplasma, per temes de recol·lecció de llavors d’algunes poblacions de plantes.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys? (noves tecnologies, processos, especialitats, etc.)

Jo he pogut assistir a alguns canvis des de 2006, que és quan vaig començar a treballar amb el que faig actualment, si bé els canvis són més evidents quan es compara el començament del  projecte de microreserves de flora amb el que hi ha actualment. La millora dels visors cartogràfics i dels programes SIG crec que és el que més ha canviat. Al començament, els tècnics havien de treballar amb programes i bases cartogràfiques que eren molt precàries si les comparem amb les que hi ha hui en dia, perquè ara hi ha unes ortofotos de molta qualitat.

D’altra banda, la publicació l’any 2009 del Decret de flora protegida, també va suposar un canvi en la manera de treballar de tot l’equip. Llavors és quan va començar el programa de seguiment de flora protegida, que ha cristal·litzat en una base de dades del seguiment anual que es fa, i amb una capa amb la localització de les totes les poblacions que són objecte de seguiment. Quan em pare a pensar, veig que és impressionant tota la faena que s’ha fet durant tots aquests anys.

Quina és la part més desagradable del teu treball i la més gratificant?

Jo no ho plantejaria com més desagradable i més gratificant, sinó més aïna, com més o menys gratificant. Totes les faenes tenen coses que agraden més i d’altres que poden resultar més feixugues. En el meu cas, per sort, bona part de les coses que faig em són gratificants. No vull entrar en detalls, però al llarg dels anys de fer la tasca que faig, destacaria com menys gratificant quan, després de fer alguna gestió, reps una negativa i no pots fer finalment allò que t’havies plantejat fer.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica? Posa algun exemple.

Sí, això és molt curiós. Les eixides de camp que faig contínuament em permeten conéixer el territori i, per tant, puc dir que m’han permés adquirir coneixements de geografia. També s’aprén molt sobre toponímia, perquè els noms de llocs de cada zona els faig servir molt en la meua faena. I també sobre geologia i litologia, de les quals m’agradaria saber-ne molt més del que sé. Darrerament estic aprenent sobre algunes espècies de ropalòcers, és a dir, de papallones diürnes, que gràcies a l’excel·lent guia de la col·lecció Biodiversitat que va publicar la Conselleria el 2010, em permet determinar en part dels casos aquells exemplars als quals he pogut fer foto en el camp. També he aprés una mica sobre escarabats, alguns dels quals sobten molt quan els veus per primera volta, com ara un que vaig trobar fa poc i que un amic me’l va identificar amb el nom de Chalcophora massiliensis, un escarabat de la família dels buprèstids, de mida gran i d’un aspecte tornassolat molt bonic.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Per descomptat que sí. De l’etapa que vaig fer de professor vaig poder conéixer altres professors que em van ajudar i van servir de model per a fer la meua faena. El cas del biòleg Josep Cuello és per a mi molt important, perquè el vaig substituir durant uns quants mesos que ell va estar de baixa i, com que jo el coneixia de nom per alguna de les seues publicacions, vaig fer una relació d’amistat que encara perdura actualment.

Durant tots els anys que porte treballant de tècnic de flora he pogut conéixer també moltes persones, d’ajuntaments, d’entitats conservacionistes, del mateix col·lectiu d’agents mediambientals, de l’administració autonòmica, etc. que fan una faena ben interessant i creuen en allò que fan. En alguns casos els he conegut de nou, mentre que en altres casos ja els coneixia una mica des de feia alguns anys, però per qüestions laborals els he pogut conéixer més bé.

Com animaries els actuals estudiants de biologia per a que es dedicaren al mateix que tu? Què els fa falta?

Vull pensar que el programa de microreserves i de seguiment de la flora protegida seguirà en el futur, que d’ací a uns anys l’administració seguirà apostant en la línia de tota la faena que s’ha fet fins ara. Si és així, és esperable que l’administració busque equips de persones que duguen a terme aquesta faena i, en aquest punt, anime a tots aquells estudiants de biologia que els agrade la botànica a perseguir l’objectiu de treballar en la conservació de la flora valenciana. Calen persones que, a més de la preparació necessària, s’apassionen pel món de les plantes i, més concretament, pel de la conservació de la flora. No estic al dia del pla d’estudis actual, però ara de segur que hi ha més opcions que quan jo vaig estudiar de poder preparar-se en aspectes de la biologia de la conservació.

En tots aquests anys com a botànic, quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga contar, en la qual t’has trobat?

La més curiosa, sens dubte, va passar l’estiu de l’any 2020, durant les setmanes que vaig estar de baixa paternal, però que vaig poder viure de manera indirecta. Va ser quan el conductor d’un camió de gran tonatge carregat de begudes que anava de Terol a Arcos de las Salinas, seguint les indicacions del Google maps, va triar la ruta més curta en distància i va acabar caient al barranco del Saladillo (Puebla de San Miguel), just al límit entre la província de València i la de Terol, que precisament és un dels extrems de la microreserva de flora que porta el nom del barranc. Les begudes van quedar escampades pel vessant del barranc, i tinc entés que algunes persones de la zona hi van anar a agafar-ne abans que els operaris de l’empresa responsable s’emportaren els pots de beguda. Per sort, el conductor va eixir il·lés i no va haver-hi danys importants a les plantes protegides que creixen allí i que són autèntiques rareses en la flora valenciana, com és el cas de Vitaliana primuliflora. Només es van trencar branques d’algun exemplar de ginebre que hi ha al vessant del barranc.

Quines eines necessites per al teu treball?

Per al treball que faig de camp per a mi és imprescindible un aparell gps, un móvil amb el qual poder treballar amb aplicacions que permeten carregar bases cartogràfiques i altres capes amb informació d’ubicació de les plantes, una llibreta de camp en la qual fer anotacions de tota la faena que realitze, una càmera de fotos o el mateix mòbil per a fer fotos i un comptador manual per a fer els censos de les poblacions plantes de les quals faig el seguiment. A més a més, també faig servir quan vaig de camp altres eines, però no d’una manera tan quotidiana com les anteriors. Per al treball d’oficina, a banda dels programes típics, per a mi és molt important l’ús del visor cartogràfic que es pot consultar al web de la Generalitat Valenciana i la consulta del Banc de Dades de Biodiversitat.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

Aquesta pregunta em resulta curiosa, perquè no me l’havia plantejada mai. Supose que, per al treball de camp, és important saber caminar per la muntanya. Pot sobtar al lector que jo faça aquesta afirmació, però crec que és important saber moure’s per llocs amb pendent, per espais pedregosos o per damunt d’un rascler on les roques són com ganivetes. Això és una habilitat de coordinació del propi cos que hi ha qui de manera innata la té més i hi ha qui la té menys, però que es pot entrenar a base de caminar des de menut per aquest tipus de terrenys, cosa que et pot evitar patir caigudes constantment, amb les repercussions que pot comportar patir un accident laboral. També crec que és imprescindible tindre una certa capacitat observadora. A voltes, quan faig una excursió amb amics, es sorprenen que veja tal o tal planta menuda o que m’hi fixe en algun element de la natura que a ells els passa completament desapercebut. Crec que és necessari aquesta capacitat observadora si es fa un treball de camp com el meu.

Et consideres deixeble d’algun botànic o botànica especialment?

En realitat no em considere deixeble de ningú en el sentit de seguir unes línies d’investigació o una metodologia determinada apresa amb algú que fa de mestre i et guia la recerca. Però és cert que quan et dediques a un camp d’estudi prèviament has d’haver rebut una formació de diverses persones. En el meu cas, cursant la carrera vaig tindre de professors a Gonzalo Mateo, Antoni Aguilella, Josep Antoni Rosselló i Isabel Mateu. A més a més, són diverses les persones que m’han transmés coneixements botànics compartint hores de camp amb ells o bé perquè han esdevingut per a mi referents botànics de la manera com treballen. No es tracta de fer una llista completa de totes les persones que d’una manera o altra han contribuït a la meua formació botànica, que en són diverses, però sí que m’agradaria remarcar-ne algunes com ara Emilio Laguna, Antoni Conca, Manuel Benito Crespo, Lluís Serra o Simón Fos, dels qui he aprés tant flora vascular com aspectes relatius a la conservació i, fins i tot, els coneixements que he pogut adquirir sobre el món dels fongs basidiomicets i dels líquens.

Com imagines els futurs botànics/es?

Els botànics floristes, que tenen grans coneixements de la flora d’un territori, que han aconseguit eixe coneixement a base de fer nombroses eixides de camp i moltes hores de determinació del material de les espècies recol·lectades, crec que actualmente están en perill d’extinció. Cada vegada queden menys botànics d’aquesta classe. Des de les universitats no s’està formant eixe perfil de botànics. Els botànics del futur me’ls imagine en camp amb aplicacions de mòbil per a la identificació de les espècies, si bé molt millorades respecte a les que hi ha actualment, o amb aparells que els permetran agafar una mostra de la planta i saber-ne en pocs minuts a quina espècie correspon.

A quin botànic o botànica t’hauria agradat conèixer en persona?

La veritat és que sí que m’haguera agradat conéixer en persona a alguns botànics, com ara aquells als quals fem alguna referència sovint perquè la seua contribució al coneixement de la flora valenciana ha sigut molt gran. Per dir-ne alguns que ens toquen de més a prop, m’haguera agradat conéixer i compartir hores de camp amb el sogorbí Carlos Pau, amb Pius Font i Quer o amb José Borja. Un altra persona que trobe força interessant és la figura d’Enric Gros, que va treballar durant anys com a recol·lector botànic per al Museu de Ciències Naturals de Barcelona fent campanyes per molts llocs de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. A més, en el cas d’Enric Gros, que era un home que venia del món rural, es combinava el coneixement botànic adquirit sense formació acadèmica i un saber rural que, per a mi, el fa una persona que haguera sigut interessant conéixer i compartir campanyes de recol·lecció amb ell. També, com no, altres figures botàniques tan rellevants com Heinrich Moritz Willkomm o el mateix Carl Von Linné, que no puc ni imaginar-me quina activitat més frenètica devia tindre rebent materials dels seus col·laboradors des de molts llocs i ell, vinga de posar noms científics a tot, tant a plantes com a animals. Una planta tan nostra i emblemàtica de la flora valenciana pel seu ús com és la pebrella, ¡també va ser batejada científicament per Linné ja en el segle XVIII! És realment extraordinari el que va fer aquell home.

Treballes sol o en equip? Com resulta treballar així?

Jo em considere que forme part, en primer lloc, d’un equip de tècnics de conservació de flora que realitzem tasques de conservació del que se’n diu in situ, i dins d’aquesta tasca, entra tant el seguiment en camp de les poblacions naturals i de les plantacions que s’han fet en un moment determinat i que ja es consideren estabilitzades, com de la pròpia gestió de la xarxa de microreserves. A més a més, aquest equip s’amplia amb els tècnics que fan el que se’n diu conservació de flora ex situ, és a dir, manteniment del banc de germoplasma, establiment de protocols de germinació i producció de planta. Per la meua ubicació a la seu de VAERSA a València, em considere també que forme part d’un equip de tècnics que treballen en la redacció de les normes de gestió dels espais Natura 2000, la redacció de projectes diversos i la coordinació de les brigades de Natura 2000.

Per a mi és fonamental poder comptar amb tot aquest equip tècnic. Estic molt acostumat, des de sempre, a treballar en equip, i si bé faig eixides de camp sol i, com és lògic, cadascú porta la seua tasca concreta dins de l’equip humà que som, el fet de poder consensuar moltes qüestions i poder comentar amb els companys els dubtes que poden sorgir a qualsevol de l’equip, crec que és un factor molt enriquidor.