Botànica del mes: Josefa Prieto

Com van ser els teus inicis al Jardí Botànic?

Vaig conèixer el Jardí Botànic amb les pràctiques d’empresa que vaig realitzar en les diferents col·leccions del jardí, com són l’Herbari (col·lecció de plantes vasculars), el jardí exterior (col·lecció de plantes vives) i el Banc de Germoplasma (banc de llavors i carpoteca). Aquestes pràctiques les vaig començar coincidint amb la inauguració de l’edifici de recerca l’any 2000, per la qual cosa he viscut els seus començaments i l’evolució i creixement que ha tingut. Una vegada acabades les pràctiques, i la llicenciatura en Ciències Biològiques, vaig començar a col·laborar en el banc de germoplasma gràcies a l’oportunitat que em va oferir la conservadora, Elena Estrelles. I amb el temps, vaig tenir diferents beques de col·laboració (una temporada vaig estar a l’Herbari col·laborant amb el conservador, Jesús Riera) i beques i contractes de tècnic d’investigació a càrrec de diferents projectes.

Lagenaria marcada per a guardar llavors. Recol·lecció i planta. 1992.

Què és el que et va atraure del món botànic?

Quan vaig començar a estudiar biològiques, no era la meua primera opció. Però a mesura que vaig avançar en els meus estudis i vaig cursar assignatures relacionades amb la botànica, em vaig enganxar. Les pràctiques en el Botànic van ser decisives per a seguir en aquesta línia.

Preparant plecs a l’Herbari.

He de dir que m’he criat en el camp. Sóc néta, filla i germana d’agricultors. He viscut i après tots els temes relacionats amb la terra i les plantes que hem conreat, m’han ensenyat a respectar-la i a voler-la i, des d’un altre punt de vista al que he estudiat durant la carrera, a conservar i cuidar la naturalesa, part molt important per als agricultors de vocació. Durant les pràctiques en el banc de germoplasma, em vaig adonar que l’activitat de la recol·lecció i neteja de les llavors era una tasca habitual que fèiem a casa. Per exemple, quan arreplegàvem la collita, deixàvem una part que maurara i poder així recol·lectar les llavors en bones condicions per a l’any següent tornar a sembrar. De la mateixa manera, anàvem a l’era a ventejar els fesols, una vegada secs, per eliminar totes les restes vegetals i deixar-los el més nets possible de cara a la venda (aquesta activitat en el laboratori la fem amb un aparell al que anomenem bufador).

Plantació d’Anthyllis lagascana.

Les diferents tasques van despertar en mi un interés i motivació per a seguir aprenent sobre aquests i altres temes relacionats, on veia una aplicació pràctica cap a espècies que no eren les conreades. I, he de dir, que després de ja uns quants anys treballant amb les llavors, la seua germinació i el creixement de les plàntules obtingudes, a voltes em sorgeixen dubtes amb algun detall. Quan ho he comentat a casa, sempre he tingut una contestació aclaridora i moltes vegades sorprenent sobre aquest tema, cosa que em fa reflexionar i pensar que no totes les respostes estan en els llibres sinó en l’experiència de les persones que realment estimen i treballen dia a dia el camp i conviuen amb els problemes reals del cultiu de les plantes, siguen del tipus que siguen.

Recol·lecció de llavors de Diplotaxis ibicensis.

En què consisteix el teu treball, actualment?

Al Banc de Germoplasma es conserven llavors de plantes silvestres i espores de falgueres a llarg termini. Per a açò, hem de localitzar les poblacions de les espècies d’interès i recol·lectar el material que després processarem al laboratori. Bàsicament, ens encarreguem de la neteja, dessecat, encapsulat, fitxat en base de dades i congelat. També caracteritzem les llavors, establim protocols de germinació òptims, comprovem la seua viabilitat i conreem aquestes plantes que s’emmagatzemen a llarg termini o d’unes altres que poden tenir un interès concret. El banc s’encarrega, a més, de preparar l’oferta i les comandes de llavors que rep el Jardí de l’Index Seminum.
Recol·lecció de llavors amb l’equip del Banc de Germoplasma.

Com ha canviat amb els anys aquest treball?

El treball bàsic de processament de les llavors ha canviat en quant a que s’han millorat les infraestructures (sala seca) i l’equipament per a la neteja, caracterització de les llavors més xicotetes i encapsulat, entre altres. En el primer treball de germinació que vaig dur a terme preparava les plaques Petri amb paper de filtre i cotó humitejat amb aigua destil·lada, però des de fa uns anys utilitzem agar, cosa que ha agilitat molt tota la preparació i no haver d’estar afegint aigua a les plaques perquè no s’assequen.

Zona seca del Banc de Germoplasma.

D’altra banda, i ja no tan específic del banc, el que més ha canviat, i facilita molt la localització de les poblacions, són les webs de cartografia en què podem situar amb les respectives coordenades on habita l’espècie que volem recol·lectar i preparar-nos tot el recorregut, cosa que antigament havíem de fer amb l’ajuda dels mapes de l’exèrcit. També les càmeres fotogràfiques digitals ens faciliten la faena, ja que podem repetir totes les fotos que necessitem tant en les eixides de camp com en el laboratori per a la caracterització de llavors o altres processos, i les podem veure immediatament. La gestió de la bibliografia (sol·licitud d’articles) amb les noves tecnologies i l’ajuda dels bibliotecaris ens faciliten molt la cerca d’informació.

Treballes sola o en equip?

Sempre he treballat en equip i no imagine el meu treball en solitari. Ja en època d’estudiant recorde que el professorat de botànica ens deia que mai havíem d’eixir al camp sols pels riscos que podia comportar. En altres aspectes, és d’igual important dur a terme el treball en equip perquè sempre s’aporten idees noves, ens donem suport en les dificultats que puguen sorgir, etc.

Amb Elena Estrelles, en tasques de reforç poblacional de Cosentinia vellea.

Alguna anècdota que pugues explicar-nos…

Anècdotes curioses hi ha moltes i algunes que es repeteixen com, per exemple, quan estem recol·lectant llavors en el camp en zones properes que transita gent, solen parar-se per a preguntar-nos que què estem fent, que si el que estem arreplegant serveix per a menjar i, si no és per a menjar, llavors, per a què serveix… Encara que ho expliquem, no queden convençuts del tot…

Reforç poblacional de Pinguicula vallisneriifolia.

Alguna cosa semblant m’ha passat diverses vegades quan he eixit a recol·lectar material al Jardí, on em pregunten el que faig i per a què. Una de tantes vegades m’ho va preguntar un senyor major i jo vaig intentar explicar-li-ho tan bé com vaig poder i em va semblar que es va quedar bastant convençut. Al cap d’uns dies, mentre recol·lectava, vaig escoltar una conversa i vaig reconèixer al senyor, que amablement em va saludar. Li estava explicant al seu amic el que jo estava fent i la importància d’aquesta tasca. Sentir la seua explicació i la il·lusió amb la qual ho explicava em va omplir de satisfacció.

Respecte a la situació de les dones en la ciència, hi ha hagut algun canvi des que vas començar?

Pel que jo conec, crec que no. La situació de les companyes segueix sent la mateixa: treballant molt, amb la mateixa il·lusió i intentant obtenir projectes de recerca per a aconseguir finançament, i així poder contractar personal i ampliar les línies de treball. En el nostre entorn laboral, en cap moment he notat cap signe de “no igualtat” entre botànics/es.

Amb Ana M. Ibars en el congrés Planta Europa.

I la situació laboral d’ara, com la descriuries?

Actualment, a la nostra unitat som solament dues tècniques, quan en l’època que teníem projectes hem arribat a ser uns 10 companys. Però amb les retallades en els projectes no hi ha manera de poder contractar personal. En aquest moment, tenim el suport de la Generalitat Valenciana, amb qui col·laborem activament, però el pilar principal és la pròpia Universitat.

La col·laboració amb altres institucions és una part important del teu treball… Per què és necessària?

Principalment col·laborem amb el grup del Servei de Vida Silvestre-CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal) de la Generalitat Valenciana. És un centre de conservació de flora que integra l’equip de conservació i producció d’espècies de flora valenciana rara, endèmica i amenaçada. Sobretot, ens coordinem les recol·leccions de les espècies del Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i conservem duplicats de llavors; en el cas del nostre banc, a llarg termini, mentre que en el CIEF les conserven a curt-mitjà termini (la seua finalitat principal és la producció de plantes per a translocacions de conservació). Aquesta coordinació és molt necessària per a no duplicar el treball ni, per exemple, esgotar les poblacions naturals si els dos equips anàrem a recol·lectar llavors el mateix any.

Amb Ana M. Ibars i Rafa Onofre en la plantació de Marsilea quadrifolia a la Llacuna del Samaruc.

I al Jardí, com és la relació amb altres unitats?

El nostre equip sempre ha estat disposat a col·laborar amb les diferents unitats tècniques del Jardí Botànic i, en algun moment, per diferents esdeveniments, ho hem fet. Principalment, per proximitat o afinitat en el nostre treball diari tenim més contacte amb l’Herbari, ja que igual hem de consultar plecs d’espècies que ens interessa recol·lectar com quan eixim al camp arrepleguem plecs de plantes interessants que dipositem en aquesta unitat. També col·laborem activament amb el jardí exterior, en la part de sembres i propagació d’algunes espècies per a manteniment de les col·leccions, en l’elaboració de l’Index Seminum del jardí o la gestió de les comandes de llavors a altres jardins botànics.

Amb D. Manuel Costa, José Plumed i Amparo Olivares al Jardí Botànic.

Quina és la part més desagradable del teu treball i quina la més gratificant?

No crec que hi haja feina desagradable, sinó que ens pot agradar més o menys fer. Per exemple, aquestes últimes setmanes se’ns han desbaratat diversos aparells pel que hem hagut d’avisar als serveis tècnics, amb el conseqüent trastorn, pressupostos, etc. És la part menys agradable, però important també.

I gratificants, si treballes en allò que t’agrada, hi ha moltes. Particularment, a mi una de les parts que més em motiva és completar i tancar el cicle d’una espècie. És a dir, si treballem amb un taxó concret, des de la seua recol•lecció, obtenció del protocol òptim de germinació i plàntules que es trasplanten, creixen (bé en el jardí o en el camp), floreixen i fructifiquen, i poder tornar a recol·lectar llavors si interessen. A més, pensar que llavors que hem recol·lectat i conservat a llarg termini, generacions futures puguen germinar-les i obtenir planta adulta, també és molt satisfactori.

Per últim, a quin botànic o botànica t’haguera agradat conèixer en persona?

M’haguera agradat conèixer a molts però, entre ells, a l’il·lustre botànic valencià Antonio José Cavanilles. Va ser un botànic polèmic que va contribuir al coneixement de la flora amb la descripció de nombrosos gèneres i diversos centenars d’espècies, ja amb la recent taxonomia de Carlos Linneo. Aquesta magnitud de descripcions les va poder fer gràcies a unes estades a París i Madrid on va poder examinar les col·leccions de plantes vives vingudes de tots els continents i, concretament, de les encara nombroses colònies espanyoles i de les expedicions científiques de l’època al voltant del món. A més, es va interessar per l’agricultura i els costums de València. Al Jardí Botànic hi ha un recorregut etiquetat amb algunes de les espècies que va descriure.