Botànica del mes: Isabel Mateu

Qant temps fa que treballes en el botànic?

7 anys, tot i que porte 42 treballant en Botànica.

Per què et vas dedicar a la botànica?

Perquè la investigació sempre va ser un ideal per a mi i, ja en segon de carrera, vaig entrar a col·laborar amb D. Vicente Alcober quan va demanar alumnes interns. En aquesta època, l’escassetat de mitjans i de personal era tal que havia de recórrer als alumnes per fer les preparacions que després s’ensenyaven en pràctiques. D’altra banda, vaig descobrir la Botànica quan vaig fer el primer curs d’aquesta assignatura en segon de carrera. Llavors no s’estudiava res sobre plantes en Batxillerat i, per a mi, sentir parlar de cicles vitals, de formes de reproducció completament diferents a les d’animals i tantes altres coses, em van obrir un món desconegut i fascinant.

En què consisteix el teu treball?

La meua feina, com la de tots els professors universitaris, té dos aspectes igualment importants, un és la docència i l’altre és la investigació. Si la pregunta es refereix a la investigació, el meu treball se centra en la biosistemàtica de plantes, és a dir, delimitar grups taxonòmics i conèixer la variabilitat de cada un, així com les relacions de parentiu entre ells utilitzant tot tipus de caràcters, des dels morfològics als moleculars passant per molts altres (cariològics, pol·línics, anatòmics, reproductius, etc.). Col·lateralment, encara que no de menor importància, s’aborden aspectes relatius a la conservació d’espècies amenaçades i altres aplicats en agricultura, contaminació, conservació, etc.

Com és la situació laboral?

La meua situació laboral personal és la desitjable pels joves perquè sóc funcionària, però no així l’aspecte de la investigació ja que, evidentment, les retallades dels últims anys s’han traduït en una baixa enorme de recursos i, sobretot, de personal, que és sempre l’aspecte que més limita la investigació. Les retallades han estat brutals i la investigació, en línies generals, s’ha ressentit i particularment en botànica, perquè moltes de les línies de treball no són considerades punteres.

Ha canviat el teu treball amb els anys?

Moltíssim. A les classes hem passat dels apunts passats a ciclostil a les presentacions en Power Point amb tot luxe de fotografies i animacions, passant per un llarg etc. Pel que fa a la investigació, el desenvolupament de noves tècniques, principalment les moleculars, però també les de microscopia electrònica o anàlisi d’imatge, per exemple, han suposat una necessitat contínua de posada al dia i de fer estades en altres centres per aprendre les tècniques, la seua aplicació i la interpretació dels resultats. D’altra banda, cal disposar de serveis de suport a la investigació, com el SCIE, on disposem des hivernacles a microscopis electrònics, servei de seqüenciació, etc. Això és una eina de primer ordre per a desenvolupar una bona investigació amb mitjans que requereixen de personal especialitzat que, per tant, cap departament o Facultat pot permetre sinó que ha de ser la Universitat la que els pose a disposició dels investigadors.

Quines eines necessites per a fer la teua feina?

El treball en Biosistemàtica requereix un gamma molt àmplia de mitjans i tècniques, des de vehicle tot terreny per al camp, ordinadors, proveïts d’una llarga llista de programari, llibres i revisió contínua de la bibliografia i un laboratori que dispose dels mitjans utilitzats per a l’observació dels caràcters clàssics (macro i micro-morfològics, anatòmics, cariològics, pol·línics …), com són microscopis òptics, lupes binoculars, micròtoms, etc., al costat de les tècniques necessàries per a estudiar aquests caràcters. Però, actualment, és imprescindible utilitzar tècniques de Biologia Molecular, més complexes tècnicament, i que requereixen un equipament molt més car, també, a més que, per interpretar les dades, és imprescindible manejar una gran varietat de programes informàtics.

Tot això a més d’anar al camp a recollir la planta o, el que és més complicat, les llavors, per cultivar les plantes en hivernacle. Així que les meues eines són laboratori i camp, és a dir, bata i bota.

Treballes sola o en companyia?

Treball formant part d’un equip. Actualment no és possible aconseguir projectes si no és en grup però, a més, la varietat de tècniques i de programari necessari per manejar les dades, fa impossible treballar d’una altra manera.

Contan’ns una anècdota

Són molts anys i hi ha unes quantes però posats a triar, després de mesos de treball per aconseguir mitosi amb els cromosomes separats per poder comptar-los, per fi, un matí, després de fer diverses preparacions, en surt una amb mitosi estupendes. Me’n vaig anar a casa satisfeta i contenta però, quan vaig tornar, l’endemà, la preparació estava partida en dos. La causa va ser que el director de la meua feina, tan entusiasmat o més que jo, va voler tornar a veure-la per la vesprada i, en pujar la platina del microscopi, la va partir. Afortunadament es va poder aprofitar i a aquesta li van seguir moltes altres bones mitosi.

Quina és l’habilitat imprenscindible per a fer la teua feina?

Per a les classes cal empatia amb els alumnes per a comprendre que el que jo porte anys explicant, ells ho senten per primera vegada, i que tots els professors pensem que la nostra assignatura és la més important però ells les han d’aprovar totes.

Per a la investigació molta paciència. Molts pensen que al laboratori s’apliquen receptes de cuina que sempre eixen bé, però el treball real és molt diferent. Es presenten molts problemes i poden passar setmanes pensant, provant i repetint fins resoldre’ls. Per a mi, la part més agradable de la feina és la de camp, encara que moltes vegades és esgotador físicament.

Què salvaries del teu despatx en cas d’incendi?

L’ordinador perquè té tota la informació i les dades. En el meu despatx no tinc equipament ni bibliografia que no puga trobar-se en les biblioteques.

Explica’ns la part més enutjosa del teu retball i la més gratificant

Ara mateix, com a directora del Jardí Botànic, el més avorrit i pesat és signar documents. La més agradable, baixar al jardí, veure que hi ha plantes noves, que està ben cuidat i que els visitants ho gaudeixen.

No seràs al·lergica a alguna planta?

Al pol·len no, afortunadament, perquè durant anys he treballat en palinologia. No puc menjar kiwi i l’albergínia, en menor grau, també em produeix al·lèrgia.

Com animaries als actuals estudiants de viologia per què es dedicaren a la teua professió?

La investigació requereix d’una gran vocació i força de voluntat per superar les moltíssimes dificultats que comporta, però donar resposta a una pregunta, crear informació que serveixa per resoldre dubtes, veure que el teu treball aporta dades que serveixen per interpretar grups conflictius o per establir la situació d’amenaça d’una espècie i aplicar-los a la gestió d’aquest tipus de plantes, és molt creatiu i jo diria que molt addictiu, també.

Quina època de la botànica t’hagués agradat viure?

M’agrada l’actual perquè hi ha grans reptes i disposem d’eines per resoldre’ls que mai han estat disponibles.

Quina és la primera cosa que fas en entrar al teu despatx?

Connectar l’ordinador i, una vegada arrenca, obrir el correu electrònic.

Imagina que tens tant pressupost com vulgues… Què faries?

Dues coses, contractar personal jove, molt preparat en especialitats complementàries per formar un bon equip i, d’altra banda, viatjar a molts llocs per a recollir material i veure les plantes en el seu medi, cosa fonamental per comprendre-les i poder interpretar els grups i les relacions que hi ha entre ells.